dimarts, 29 de gener del 2013

Mal profit

Volia aprofitar totes les oportunitats que la vida li oferís, sense sospitar que eren les oportunitats les que no volien aprofitar-lo a ell.

divendres, 18 de gener del 2013

Muntanya russa

Imatge original: Google

Com sempre, seu a primera fila, des d'on tot sembla veure's més clar. Fent cas omís a les reiterades indicacions del responsable de l'atracció, no activa el dispositiu de seguretat. Té pressa per sentir-se lliure d'una puta vegada.

Amb el primer moviment, el característic crec-crec-crec martelleja el seu pit. La vagoneta comença a inclinar-se i, en breus segons, véu el cel. És blau i net, decorat amb figuretes de cotó fluix. Un somriure semblant a la felicitat oblidada apareix màgicament al seu rostre. El terra s'allunya lentament sota els peus. El cor comença a bategar-li amb tanta força que la seva sang seria capaç de tirar amunt per sí sola tota aquella mola de ferralla. I puja, puja, puja. Mira a baix i sent que no té por. Sent que ja res el pot aturar. Els dubtes no s'han atrevit a seguir-lo fins allà. Se sent fort, se sent ple, se sent invencible. Esta tan amunt que podria tocar els núvols amb els dits si s'ho proposés. Es posa dempeus i ho fa, escollint el més bonic, abraçant-lo amb tota la tendresa que és capaç. A baix se senten crits de la gent. Que fa, aquest insensat? Un ocell li pica l'ullet i riuen. Aniria amb ell més amunt, i més, i més…
I es quedaria allà per sempre.

Mica en mica la vagoneta pren de nou l’horitzontal, i, abans no tingui temps de seure, li mostra al davant el forat negre de l'abisme. I cau, cau, cau. El cel s'ha tornat rogenc. L'acceleració porta el vertigen. El cor es paralitza, s'encongeix, s'amaga. I ell s'espanta, crida, plora. Les llàgrimes en prou feina tenen temps de sortir quan el vent ardent ja se les emporta sines amunt. Sent que l'ànima s'ha quedat a dalt i l'ha tornat a deixar sol. Com sempre. Uns metres més avall l'esperen impacients les seves pors, els seus dubtes, disposats a acompanyar-lo de nou en el seu viatge cap al buit. Sent que perd el sentit que potser mai no ha tingut i, de cop, per un instant, tot torna a ser-li igual. Preferiria estimbar-se i acabar d'una vegada amb una existència, que, un cop més, se li desmunta com un castell de naips.

Quan la vagoneta s'atura, resta uns segons assegut, immòbil, sense esma. Sense vida. Surt de l'atracció pàlid, amb les cames tremoloses i la visió borrosa d'una humitat massa coneguda. Amb la pausa pròpia d'algú que ha envellit en segons deixa enrere l'habitacle i, amb el caminar fred d'un autòmat, es torna a situar a la cua.

Aquest noi morirà del cor, diu una avia que se'l mira esverada. Sí, però no serà d'un infart, contesta una altra amb la seguretat de qui sap de que van aquestes coses.

Com sempre, seu a primera fila, des d'on tot sembla veure's més clar.

dilluns, 14 de gener del 2013

Rectificar és de savis

Cansat de fer microcontes i que les il·lusions li duressin un sospir, va decidir canviar d'estratègia. Es va passar a la novel·la històrica.

dissabte, 12 de gener del 2013

Aprenent a ser jo

Hauria d'aprendre a no mostrar-me tal com sóc,
a no deixar obert el calaix dels sentiments,
a no tancar el cor al voltant d'una il·lusió.

Hauria d'aprendre a ser menys badoc,
a no pensar que, segur, aquesta vegada anirà bé,
a no dir t'estimo tan sovint.

Hauria d'aprendre a buscar més en mi
allò que només trobo en tu,
en la mel dels teus llavis i en l'olor del teu cos.

Hauria d'aprendre de la fredor,
de la foscor, del silenci.
A callar, d'una vegada, tot allò que et vull dir.


N'hauria d'aprendre, sí… però no ho faré.
Si ho fes, no seria jo
i la vida perdria el poc sentit que li queda
i moriria.

Continuaré, encara que em costi,
aixecant-me cada dia després d'ensopegar,
eixugant-me les llàgrimes del sense sentit
i tornant-me a equivocar un dia… i un altre… i un altre.

dijous, 10 de gener del 2013

Creure-s'ho

Es va acostumar a mirar la sort als ulls, amb el ple convenciment que, tard o d'hora, algun dia aconseguiria arrencar-li un somriure sincer.

dimecres, 9 de gener del 2013

101 dàlmates

Fa gairebé cinc mesos, des del mateix espai que ara ocupa aquest text, un bon dia vaig decidir fer una petició pública al meu univers. Sí, a l'univers… poca conya. Posats a demanar, fem-ho a l’engròs, vaig pensar. Era una petició formal, exhaustiva i clara, que, fruit de la meva malaltissa meticulositat, vaig presentar en forma d'una llista de cent conceptes ordenats alfabèticament. Us sona?

I aquí faig una pausa perquè pugueu riure i enfotre-us-en amb tranquil·litat.

Seguim? Si algú no ha acabat que avisi, si us plau…

Arrel d'aquest post tant "particular", van sorgir multitud de comentaris al respecte, tots procedents de noies –com era la intenció–. Alguns feien una valoració percentual sobre el llistat en sí, i d'altres simplement em feien saber que l'atreviment de fer una demanda d'aquest estil les havia fet somriure. Però hi havia un detall que em sorprenia. I era el fet que gairebé cap d'aquestes suposades "seguidores" era coneguda per mi. D'algunes, directament no en reconeixia el nom, i d'altres, m'ho posaven encara més complicat utilitzant pseudònims varis. Unes em deien obertament que era la seva primera visita al bloc, i altres, que feia temps que el llegien però que mai havien deixat cap comentari. Curiós, vaig pensar. I interessant… també! Però, d'entre aquests comentaris, en vaig descobrir un que em va fer riure. Provenia d'una tal Pingwi, i em feia notar que, segons ella, a la llista hi mancava un concepte. Perdona, però… tu que sabràs? vaig pensar. Aquesta és la meva petició, no pas la teva! I en tot cas… ens coneixem, tu i jo? La veritat és que no li vaig fer massa cas. Però el sorprenent va ser que, dies després, Pingwi es posava de nou en contacte amb mi –es veu que l'univers li va donar el meu nickname d'Skipe– per fer-me una reveladora confidència. Em va dir que aquest concepte que mancava a la llista era imprescindible perquè l'univers rebés correctament tota la informació, i que si em deixava coses al tinter això l'acabaria confonent. La meva reacció va ser clara. No puc fer-ho, això, aquest concepte que comentes no és rellevant. I no veus que, si n'afegeixo un més, la meva teoria dels cent punts –i per tant la possible avaluació en percentatge– se n'anirà a norris? Ves que no sigui un senyal! em va contestar. Si la teva llista passa de cent a cent un conceptes, alguna cosa voldrà dir. Potser té a veure amb els cent un dàlmates! O potser significa que en els propers cent un minuts, hores o dies et passarà quelcom meravellós. Collons! –vaig pensar– i com sigui veritat? Estic jo com per deixar passar oportunitats de que em passin coses meravelloses! I així és com Pingwi em va convèncer d'afegir una nova paraula a la llista màgica. Era diumenge, 30 de setembre. I van passar els cent un minuts… i van passar les cent una hores… i res. Era d'esperar. Però dies després va aparèixer un nou comentari misteriós al bloc. Aquest cop provenia d'algú de nom insistenta, que, com el seu nom indica, és va dedicar a insistir que encara havia de potenciar més el nou concepte recentment estrenat. Fins i tot va arribar a desafiar-me a esborrar el seu comentari si no creia que dins els propers cent un dies –pels minuts i les hores ja havia arribat tard– rebria una resposta a la meva petició.

Potser ja imagineu el final. Avui fa cent un dies que vaig fer cas d'algú que m'explicava no sé quines històries de senyals i de coses meravelloses que havien de passar. I avui és emocionant explicar-vos que aquella cosa meravellosa ha passat. Encara no sé exactament que significa ni cap a on va. Però tan se val. El futur no té cap sentit quan el present és tan bonic. Avui em sento, de nou, feliç, i volia compartir-ho amb tots vosaltres. Si mai us trobeu a Pingwi i a insistenta, dieu-lis que les estimo molt. A les dues. I doneu-lis les gràcies de part meva, per haver "insistit" tant. Gràcies també a l'univers, que semblava fer-se el mandrós però al final ha decidit donar-me una alegria de les grans… I sobretot, és clar, gràcies a qui un bon dia, ves a saber per quina casualitat, es va trobar amb blackblocs a la pantalla del seu monitor i va decidir deixar-hi un comentari que ha retornat la il·lusió al meu dia a dia.

Els que no creieu en els senyals… aneu fent… aneu…

__

Sé que no feia falta, ho sé… però no me n'he pogut estar. Per si algú encara no sap de que parlo, aquí potser trobarà la resposta:

divendres, 4 de gener del 2013

Entrevista amb el vampir

Bé, finalment ja s'ha acabat el 2012. Sí, ja fa uns dies. Això vol dir que ara tu i jo hauríem de fer allò que ja saps. Sí, ho sé. Fa una miqueta de mandra, oi? Home, més que mandra, respecte. Sí, també, però, creus que, en general, ha anat bé? Diria que molt bé, millor del que podria esperar. Ets molt optimista tu. Sí, és el que tinc. Està bé. Molt. I et serveix d'alguna cosa? El què, el ser més optimista? Sí. Doncs sí, em serveix per ser més… Més què? Més tot. Vaja… quina explicació més curiosa. Una mica, però ja m'entens, no? Com si fos tu.
Així, què, anem-hi, doncs? Va.

Que tal ha anat això d'optimitzar? Uf… em sembla que no comencem pel millor exemple. Era el primer. Sí, ja ho sé, pero crec que aquest aspecte ha quedat un pèl coix. Un pèl coix? Coix, directament. Doncs comencem bé! Ja t'ho he dit. Haurem de millorar de cara l'any vinent? I tant!. Passem al proper, doncs? Passem, sí.

I prioritzar… millor? Doncs… no gaire. Coi, quin èxit! Sí mira, aquí tampoc ens hem lluït massa. Però, que ha passat? No ho sé, suposo que no m'hi he esforçat prou. Però tu no ets dels que s'omplen la boca dient que quan realment vols alguna cosa sempre ets capaç de fer-la? Sí, i ho mantinc, però potser la realitat ha estat que prioritzar no estava dins les meves prioritats. Ah, molt fi. Gràcies. De res.

Almenys, llegir hauràs llegit. Sí, això sí. El que passa és que he llegit de manera un tant diferent a com pretenia en un principi. Et pots explicar una mica millor? Vull dir que no he llegit tants llibres com m'hauria agradat. I quants en pretenies llegir? No és una qüestió de quantitat, sinó de constància. Ah, i llavors, que has llegit, les instruccions de la rentadora? Blocs. Blocs? Sí, blocs. Com aquest? No, burro, millors, blocs de gent que escriu molt bé. Ja em perdonaràs, però, entre tu i jo, crec que això dels blocs són punyetes. Potser tens raó… però hi ha punyetes molt interessants, t'ho asseguro. Compte, que parla l'intel·lectual… Tu llegeix-ne i ja m'ho diràs. Molt bé, ho faré. M'en recomanes algun en concret? Podria fer-ho, però tu mateix, això és un tema molt personal. Al blogroll trobaràs els que m'agraden a mi. Al blogroll? Sí, la llista de blocs que segueixo, aquí, a la teva dreta. Ah… aquesta llisteta… Sí, aquesta. Tu i les teves llistetes… sembla que et passis el dia fent inventari. Sí, noi, ja ho saps, cadascú és com és.

No sé si preguntar-te per lo d'escriure… Doncs… tres quarts del mateix. Que vols dir? De moment, els projectes que tenia en ment segueixen aturats, però el bloc va endavant. Vaja… sí que et dona satisfaccions, el bloc de marres. Ni t'ho imagines. La veritat és que qui no es conforma és perquè no vol. No, no és qüestió de conformar-se, és qüestió de gaudir del que fas. I que has escrit, en aquest bloc tan "meravellós" que dius que tens? Una mica de tot i no gaire de res. De tant en tant publico bajanades com aquesta… Això ho publicaràs a bloc? I tant! Hòstia! I en ocasions també faig relats curts i microcontes. Microcontes… Microcontes, sí. I això interessa a algú? A mi. Home, vist així… Doncs ja no hi ha res més a dir.

Seguim, has après alguna cosa, aquest any? Moltes. Moltes? Sí. Pots donar més dades? He aprés a relativitzar, a somiar, a somriure, a mirar-me la vida amb bons ulls. Tio, això està molt bé! Està de puta mare. Sona excitant. Ho és. Hauré de provar-ho. Sí, t'ho recomano. Hahaha, com els blocs! Menys conyeta, eh! No, no… Res més? Res més… què? No em preguntes per res més? Per què més t'hauria de preguntar? Per la guitarra, per exemple? Hòstia… la guitarra! No fotis que… Sí. No!!! Sí!!! Cagundeu, tio, ets el meu ídol. Hahaha… no n'hi ha per tant! I tant si n'hi ha, saps que no hi confiava gens? Tu mai has confiat en mi, però jo ara sí que hi confio. Qui t'ha vist i qui et veu, nano. Tampoc cal exagerar. I per quan el primer concert? Ja et veig amb el Sant Jordi dempeus aclamant-te! Para, para, de moment només faig soroll… Però a tu et sona a música celestial, no? Ni t'ho imagines. Doncs, felicitats! Thank you!

Això deu voler dir que has començat a estimar-te… No ho sé, és un concepte massa gran, això d'estimar-se. Jo et veig bé. És clar, que has de dir, tu. Que no, que ho dic de veritat. Jo també et veig bé, a tu. Gràcies, home. De res. Parlàvem d'estimar-se. Sí, és que jo sóc més d'estimar i que m'estimin, però això d'estimar-me a mi mateix em sona una mica a… Deixa-ho, deixa-ho, que et veig venir. És que no sé com és fa. Diuen que per estimar a algú abans t'has d'estimar a tu mateix. Ho diuen, sí. Llavors, que cony hem de fer? Doncs estimar-nos més, no? Doncs… t'estimo, tio. I jo a tu. Molt. Val, val… deixa-ho córrer, que quan se t'en va el cap…

T'has arriscat tant com pretenies? Déu n'hi do! Eps… compte! Sí, he aprés que hi ha moments, situacions, persones… per les que val la pena arriscar. Però jo et recordava més aviat poruc. És que una cosa no té res a veure amb l'altre, el risc és un factor que hem d'avaluar més enllà del valor. Les motivacions són les que ens donen les claus per saber pel que val la pena apostar i pel que no. Vols dir que el risc pel risc no cal, no? No, això no, però si l'estímul és prou important, no ho dubtis mai. Aposta per allò! Estic flipant amb tu. Jo també, t'ho asseguro.

I això, et deu portar a aprofitar millor les oportunitats, és clar. Home, el tenir les coses més clares fa que definitivament tinguis una major capacitat de relativitzar, d'escollir, de saber dir sí però també dir no… i, és clar, d'estar contínuament predisposat al que pugui venir. Perdona, no t'acabo d'entendre. Doncs que podem arribar a crear-nos nosaltres mateixos les situacions òptimes per aconseguir el que volem. Ara sí que ja no t'entenc gens. Ja sé que això et deu venir de nou… i més si t'ho explico jo. Sí, em sorprén, la veritat. Hahaha… ja m'ho imagino, de vegades em sorprèn a mi mateix, però això de tenir el que un vol només t'ho pots creure quan ho has experimentat en la teva pròpia pell. I per arribar a aquestes conclusions… has hagut de recórrer al consum d'alguna substància estimulant? Hahaha… no, no, alguna cerveseta, com a molt!

I com t'ha anat això de compartir? Compartir m'encanta, m'encanta. Ho sabem, ens ho vas dir l'any passat. És que m'agrada molt. Està bé, però tot depèn de què comparteixis i amb qui. Aquesta és la clau. I que has compartit, si es pot saber? Doncs moments de felicitat, converses, cerveses, mirades, somriures… i algun petó, també. Mira'l…! Que vols, nen, que encara em conservo amb un mínim de dignitat, jo. Sí, això ho dius perquè no et veus la cara recent llevat. Sí me la veig, sí. El què, et veus? La cara. Ah… la cara. I amb qui els has compartit, aquests bons moments, i, sobretot… aquests petons? Doncs, en general amb gent molt important per a mi i els petons… amb algú encara més especial, és clar. És clar, però qui és… la conec? És clar que la coneixes, però no et diré qui és. Però, perquè? No t'importa, a tu. Que passa, tio, digues-m'ho, no? No. Ah… calla… ja ho sé! És la… Shhh!

Val, deixem-ho, però ara m'hauràs d'explicar això de fer l'amor… Home… Home, què? Doncs… que jo sóc molt de fer l'amor. Mira, ja s'està fent el xulo. Que no, que és així, a mi em costa poc fer l'amor si trobo la persona adequada. Estàs fatal, noi. És el que sento. Parles de sexe? No, parlo de fer l'amor. Mira, ara ha sortit el romàntic. Vés a la merda, burro! Val, val… no t'emprenyis. Llavors que vols dir, que sí o que no? Que sí. Hòstia, doncs és més difícil fer l'amor que fer sexe. Bastant més, sí, fins i tot pot passar que no coincideixin en el mateix moment i tot. Que vols dir? Res, res, coses meves. Explica, explica. Que no… Molt bé, d'acord… escolta, per acabar et puc fer una pregunta fora de guió? Por em fas. Puc o no? Va, dispara, però no et garanteixo que te la contesti, eh? D'acord. Doncs tu diràs. Estàs enamorat? Hòstia, hahaha… Va, digues, t'has enamorat aquest 2012? Doncs… això t'ho explicaré en privat, d'acord? Això vol dir que sí! No, això vol dir que t’ho explicaré en privat. No ens deixis així, home! No ens deixis? No em deixis, volia dir… Ja, veus? Per això no t'ho vull dir. Va home, digues-m'ho baixet, si vols! …total, aquest bloc no el llegeix ningú! Ja ho sé… però per si de cas… Ets molt raro, tio. Mira qui parla! Va, home, va, dóna'ns una pista! Diguem que em sento… positivament descontrolat. Què??? Algun dia ho entendràs!

En fi, qui t'entengui, que et compri… vols afegir res més? Bé, tan sols donar les gràcies a tots els que d'una manera o altra han fet possible que aquest hagi estat definitivament un bon, boníssim any per a mi. Però això no ho havies assolit tu sol? Jo sol? Ni parlar-ne! Jo només he provat de posar-m'hi bé, de preparar el terreny i de predisposar-me a rebre tot el que volia… però si no hagués estat envoltat de gent meravellosa al meu costat segur que no ho hagués assolit. Parles d'algú en concret? Doncs sí… família, amics, els mateixos lectors i seguidors d'aquesta petita paranoia que és blackblocs… i sí, com deia abans, també d'algú molt especial. Si t'estiro de la llengüa en treuré alguna cosa? Haha… no, qui ho ha de saber ja ho sap.

Bé, doncs amb això hem acabat. Sí, ja era hora! Però, molt bé, no? Sí, molt bé. Recordes que vas predir l'any passat? Predir? Sí, vas dir que si assolies com a màxim quatre de les teves intencions et convertiries en una persona respectable. Hehehe… i quantes n'he fet? Doncs… diria que gairebé vuit. Vuit! Vuit. Collons… per vuit no tenia jo previst cap qualificació! T'atreveixes a fer-ho ara? Doncs… simplement diria que aquest noi progressa adequadament. Genial! Genial, sí. Anem a celebrar-ho amb una cervesa? Però ben freda, eh? I pago jo.

__

Suposo que els que teniu l’estranya costum de passar per aquí des de ja fa un temps, concretament un any com a mínim, ja sabreu de que va aquesta bajanada. Però, si no sou d'aquests i heu quedat en estat de shock després de llegir aquest solemne rotllo, i possiblement sense entendre res, potser això us pot ajudar:

dimarts, 1 de gener del 2013

Feliç 2013

+ Hmm…
– Mmm…
+ Hmm… mmm…
– M'agrada tenir-te dins meu…
+ No més que a mi ser-hi!
– …que sents?
+ Una escalfor indescriptible… un plaer infinit… un…
– Mmm…
+ Hmm…
– …t'agrada follar-me?
+ M'agrada fer-te l'amor…
– Aix… que ja ha sortit el romàntic… hahaha…
+ És així…
– Ja ho sé!
+ T'estimo.
– Mmm… t'estimo.
+ Hmm… uf…
– Mmm…
+ Shhh… saps el que m'agrada de veritat…?
– Què?
+ Acariciar-te tota…
– Hmm…
+ Mossegar-te aquí…
– Ahhh… mmm… para, para!
+ Petonejar-te per aquí…
– Bufff… mmm…
+ …per aquí,
– Hmm…
+ …i per aquí!
– Hòstiaaa… ahhh… mmm…
+ Llepar-te aquí…
– Nooo…!!!
+ No?
– Nooo… sííí, sííí, sííí!!! Para, para, paraaa!!!
+ Vols que pari?
– Com paris et mato!!!
+ Hahaha…
– No riguis… i continua amb el que feies… no et distreguis, ara…
+ Saps què?
– Què, què… què?
+ M'agrada riure quan fem l'amor…
– M'encanta.
+ M'encantes.
– Tu més a mi… però continua… sisplau.
+ Tanca els ulls…
– …
+ No pensis en res…
– …mmm
+ …i deixa't estimar…
– Estima'mmm…!
+ A poc a poc…
– Ahhh…
+ O no tan a poc a poc…
– Em poses calenta! molt! molt! mooolt!
+ Ho noto… jo també… ho estic!
– Dona'm la mà… mmm!
+ Em torna boig escoltar la teva respiració…
– A mi em tornes boja tu!
+ …accelerada.
– Ahhh… hmm… no… no… sí… sí… sííí…

+ Mmm… per què rius?
– Sóc molt feliç.
+ Jo també ho sóc. Feliç 2013, preciosa.