diumenge, 23 d’octubre de 2011

Es diu Nel·la

Fins fa quatre dies, ningú no sabia el seu nom. Simplement tots la coneixíem per "cigronet"… o "cigru", directament. I és que, per desig explícit dels seus pares, els metges tenien ordres de no parlar més del compte i ningú no sabia si arribat el moment hauríem de comprar els paucs de color blau o rosa. Finalment, el passat dimecres al vespre es va desvetllar el secret més ben guardat… i avui és l'orgull més gran de tota la família.

Avui he conegut la Nel·la, i a hores d'ara encara no sé quin és el parentiu que m'uneix a ella. La Nel·la és la primera filla dels meus cosins Mònica i Gebran, i sembla ser que això em converteix en el seu tiet segon, o tiet "valencià" segons ha comentat ell de forma divertida. No ho sé pas. I suposo que tan se val, perquè el que realment em lliga a aquest "cigronet" de cinquanta centímetres d'alçada i encara no quatre quilos és senzillament l'amor i la tendresa que sento ara mateix. Només el fet que s'adormis als meus braços durant gairebé dues hores, de cop m'ha fet entendre el sentit literal de la frase "ser capaç de gaudir de les coses més petites d'aquesta vida". Per això, quan m'he quedat sol a l'habitació amb la meva cosina, i la petita, sense obrir els ulls, ha agafat el meu dit amb la seva minúscula maneta, com demanant-me: "ara no marxis, que estic la mar de bé", alguna cosa s'ha accelerat dins el meu pit. I quan he notat que de sobte la visió se'm tornava sospitosament borrosa –espero que la meva cosina no se n'hagi adonat– crec que per segona vegada a la vida he pogut imaginar el que deu significar el fet de ser pare.

Gairebé quatre hores després, enfrontat amb la meva pròpia imatge al mirall de l'ascensor de l'hospital, m'ha assaltat de nou un dubte que creia haver començat a oblidar…

Perquè ara?

Potser només és la constatació que em faig gran irremeiablement. Que els dies passen i el temps s'escapa com s'ha esmunyit l'aigua del mar que no he sabut retenir entre els meus dits.
Potser és la confusió de sorprendre'm amb un sentiment nou que creia que no anava amb mi, i que ha anat a aflorar quan menys ho esperava, sense pensar si era o no el millor moment de fer-ho.
O potser simplement és que les coses no són… fins que ho són.
Potser és una certa por a pensar si mai tindré una nova oportunitat.
O potser simplement és que m'estic estovant de manera alarmant, com una presa de xocolata que algú ha oblidat fora de la nevera en ple juliol.

Moni, Gebran, gaudiu molt d'aquest regal tan bonic. Us ho mereixeu.

Es diu Nel·la. I avui, per uns instants, m'ha fet tastar de nou el sabor de la felicitat.

7 comentaris:

  1. Ser pare/mare no és tastar la felicitar, és constatar el desbordament d'aquesta felicitat.
    Però tenir un nadó als braços, i sentir la felicitat no tothom té aquest regal, no tothom l'aprecia. Gaudeix d'aquest nou dubte i d'aquestes sensacions!

    ResponElimina
  2. Els dubtes generalment no es gaudeixen gaire, o jo almenys no sé fer-ho. Però t'asseguro que aquest diumenge ha sigut molt especial. Sense cap dubte.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Quin dia celebreu el sant d'aquesta nena? Nosaltres també li volem posar.
      Gracies

      Elimina
    2. Doncs ara m'has pillat, Anònim! Ni idea. Prou problemes tinc per recordar els sants diguem-ne comuns com per saber-me els menys coneguts. Si els que els sants i jo no som gaire amics, ho d'admetre.
      Però ho pregunto als pares, que per alguna cosa en són els responsables… i a veure que ens diuen, ok?
      Gràcies per comentar!

      Elimina
    3. Hola Anònim, he fet els deures i he parlat amb els pares de la Nel·la. Sembla ser que Nel·la com a nom no existeix i s'ha d'entendre com una contració de Manela o Brunel·la.
      Manela celebra el sant l'1 de gener i Brunel·la el 6 d'octubre.
      A partir d'aquí, a gust del consumidor…
      Espero que la informació us serveixi per decidir-vos!

      Per cert, Sant Anònim quin dia es celebra? ; )
      Fins aviat!

      Elimina
    4. GRÀCIES!!
      A mi també les celebracions de sant me la porten fluixa. Però com que ja veig a venir que a les nenes (són bessones) els agradarà fer el Sant, com a totes les criatures, preferim tenir una orientació sobre el sant del nom "raru". Per l'altra no cal patir pk es dirà Júlia.
      Gràcies un altra cop.

      Elimina
    5. Vaja… bessones! Doncs felicitats per partida doble! Que vagi tot molt bé i que gaudiu molt de la Nel·la i la Júlia! ; )

      Una abraçada!

      Elimina