400

Un avi d'ulls brillants, una adolescent enganxada al whatsapp, un professor que sap que avui la lliçó no la donarà sol, una grassoneta donant el do de pit, un ploramiques repel·lent que encara no té motius per plorar, una barbie pija, super pija, o sea, super pija de la muerte, que odia el color groc, un calb sense un pèl de tonto, una senyora amb xandall, sabatilles i mitjons, un gos amb una estelada al llom, una princesa rosseta d'ulls blaus, un babau que encara no sap on s'ha de col·locar, una vídua amb paraigües, per si plou o per si fa sol, un piercing penjat d'un tatuatge vivent, una iaieta esperant la llibertat en una cadira plegable, un polític que es barreja amb la gent, i per uns moments, sent que està fent quelcom important, una jove en cadira de rodes que no pensa engegar-ho tot a rodar, un congolès que diu les coses clares, una mercera que ja n'està fins als botons, un camioner que avui fa carretera a peu, una mare alletant el seu nadó, el veí que no coneix ningú però avui coneix tothom, una xerraire que no deixa de xerrar, un de Vic que ha baixat fins a l'Ebre, una d'Amposta que s'ha adormit, un paio amb la samarreta de l'espanyol, la teva tieta, i la meva, i la d'aquell, un andalús que va començar a caminar fa cinquanta anys i encara no ha deixat de fer-ho, una infermera amb el braç enguixat i el cap encara més dur, un helicòpter buscant infructuosament el que mai trobarà, un tot està per per fer, però sobretot, un tot és possible, una via, un sol crit, moltes mans, més de 400 kilòmetres amb un únic destí.

Via catalana cap a la independència. Molins de Rei. Tram 395.

Ja tinc parella!

Tot just ens vam conèixer ahir. Gairebé no sabem res l'un de l'altre però intueixo que això no serà cap obstacle sinó més aviat un estímul. De moment, ja tenim una cosa en comú. Tots dos estem aquí perquè volem, simplement perquè ens ve de gust. Segur en trobarem moltes més, però ja tindrem temps per anar-les descobrint. Per començar, compartirem cafès o cerveses segons els ànims o la temperatura. Passejarem pel poble descobrint nous indrets encara desconeguts. Conversarem sobre temes que ara mateix encara no tenim al cap. Potser anirem algun vespre al cinema. O potser al teatre. Assistirem als assaigs de la colla castellera i ves a saber si acabarem fent pinya i embolicant-nos en una faixa negre. Potser comentarem algun llibre que ens hagi agradat o fins i tot potser jugarem a l'Scrabble al bar més cèntric de la vila. Encara no ho sabem del cert. Però el que sí tenim clar és que tot això… ho farem en català.

En Juan va néixer a Sevilla i, igual que jo, fa onze anys que viu a Molins de Rei. Des d'ahir, és la meva parella lingüística. Només conèixer-nos li vaig preguntar per quin motiu vol aprendre a parlar el català. La resposta va ser la millor que podia rebre: perquè m'agrada. Més que suficient per saber que ens ho passarem bé. I que n'aprendrem molt, junts. Tots dos, l'un de l'altre. I jo més que ell, d'això no en tinc cap dubte. En Juan i jo ens entendrem, segur. I en català!

__

Si vols més informació: 

Voluntariat per la Llengua

Consorci per a la Normalització Lingüística

Mira'ls, no són invisibles

"¿Cuánto vale una sonrisa?"

"Nada es suficiente para darte las gracias. Nada es todo lo que tengo."

"Tu sonrisa me hará más feliz que tu dinero."

"¿Y si hoy cambias tu café por mi sonrisa?"

"Bienvenido a mi casa, perdona si no tiene techo."

"Rebaixes. Posa la meitat i t'ho agrairé el doble! Només aquesta setmana."

"La generosidad es dulce, coje un Sugus."

Llegint un dels blocs que segueixo he descobert aquest vídeo, que més enllà de ser un document colpidor, ens obre els ulls a una realitat que massa sovint obviem. 

I a més, posa de manifest vàries coses:

1. Que un món millor és possible.

2. Que és molt engrescador veure que encara queda molta, molta bona gent disposada a aconseguir-ho.

i 3. Que és un autèntic luxe tenir l'oportunitat de conèixer algunes d'aquestes persones.

Copiar potser no sigui l’activitat més lloable que existeix, però quan el fi s'ho val crec que està més que justificat. I en aquest cas, coneixent qui ha penjat el post, estic segur no li importarà que en fem tanta difusió com sigui possible.

Gràcies Mariona.

__

Si voleu llegir el post original
inventariant.wordpress.com

Si voleu visitar el web del projecte

Dreaming the same. The Project

Si voleu conèixer alguna d'aquestes persones que us deia…
Centre Obert Heura