dimecres, 22 de febrer de 2012

Ja tinc parella!

Tot just ens vam conèixer ahir. Gairebé no sabem res l'un de l'altre però intueixo que això no serà cap obstacle sinó més aviat un estímul. De moment, ja tenim una cosa en comú. Tots dos estem aquí perquè volem, simplement perquè ens ve de gust. Segur en trobarem moltes més, però ja tindrem temps per anar-les descobrint. Per començar, compartirem cafès o cerveses segons els ànims o la temperatura. Passejarem pel poble descobrint nous indrets encara desconeguts. Conversarem sobre temes que ara mateix encara no tenim al cap. Potser anirem algun vespre al cinema. O potser al teatre. Assistirem als assaigs de la colla castellera i ves a saber si acabarem fent pinya i embolicant-nos en una faixa negre. Potser comentarem algun llibre que ens hagi agradat o fins i tot potser jugarem a l'Scrabble al bar més cèntric de la vila. Encara no ho sabem del cert. Però el que sí tenim clar és que tot això… ho farem en català.

En Juan va néixer a Sevilla i, igual que jo, fa onze anys que viu a Molins de Rei. Des d'ahir, és la meva parella lingüística. Només conèixer-nos li vaig preguntar per quin motiu vol aprendre a parlar el català. La resposta va ser la millor que podia rebre: perquè m'agrada. Més que suficient per saber que ens ho passarem bé. I que n'aprendrem molt, junts. Tots dos, l'un de l'altre. I jo més que ell, d'això no en tinc cap dubte. En Juan i jo ens entendrem, segur. I en català!

__

Si vols més informació: 

2 comentaris:

  1. Eiiiii!!!! F E L I C I T A T S!!!!
    Tenir una parella amb la que hi ha conexió sempre és gratificant, ja sigui de feina, de fet o de no fer res, de tango, de frontennis...o lingüística.
    Enhorabona!...a tots dos.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies!
      De fet, tot és resumeix en una qüestió d'actitud, no?
      ; )

      Elimina