dimecres, 6 de març de 2013

Papa…

– Papa, per què anem enrere?
– No anem enrere, fill, vine, seu aquí.
– Papa, què és això?
– És una nau espacial.
– Una nau espacial? I té marcianus a dins?
– És clar, carinyo, totes les naus espacials tenen marcianus a dins.
– I venen de la lluna?
– És clar, de la lluna.
– Papa, jo vull anar a la lluna…
– Molt bé, un dia hi anirem.
– Aquest tren va a la lluna?
– No, fill, els trens no volen. Els trens van per terra.
– Doncs quina caca! Jo vull anar a la lluna!
– Ja t'he dit que un dia hi anirem, d'acord?
– Hi anem avui?
– No, avui no pot ser.
– Per què?
– Perquè avui no pot ser, fill.
– I per què?
– Perquè nooo…
– Però, per què no?
– Perquè avui tenim coses que fer, i tu has d'acabar els deures de l'escola abans.
– I quan hagi fet els deures hi anirem?
– Llavors sí. Primer farem els deures i després hi anirem.

– Papa… quan arribarem?

__

Aportació al 272è Joc Literari proposat per Jesús M. Tibau sobre el tema Primer viatge en tren.

28 comentaris:

  1. haha, insistent i persistent. Aquest noi arribarà lluny! A la lluna, potser. Molt ben reproduït el diàleg, sembla que els senti al meu costat al tren.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si vol anar a la lluna, hi anirà.
      Tant si creus que pots com si no… tindràs raó (on coi he llegit jo això?) ;P

      Elimina
  2. Quina feinada se li gira!!! Buscar una nau després de fer deures i abans de sopar... ;)

    M'ha agradat el conte!!!

    Petó

    ResponElimina
    Respostes
    1. Confiarem que amb els deures li entri son…
      I si no, sempre poden fer-te una visita abans de sopar… sense coet, això sí! ; )

      Elimina
    2. Ep si heu de venir avisa que faré més "biscotxo"

      ;))

      Elimina
  3. Doncs si aquest és el seu primer viatge en tren, imagina el seu primer viatge a la lluna!! ;)

    L' etern "i per què" dels nens molt ben plantat aquí.

    Aferradetes.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Lo bo dels nens és que si volen anar a la lluna, hi van i punt. No tenen massa problemes, ells. Ja sigui des del sofa espacial o des del llit interestel·lar. I si no, amb tren! La qüestió és anar-hi, com sigui.
      I, al igual que deia una mica més amunt, vigila no tinguis visita aquest vespre!

      Haha, sí… sempre m'ha fet molta gràcia els "per què" continus dels peques! Potser n'hauriem d'aprendre. Preguntant és com se saben les coses, no?

      M'encanta tenir el bloc ple de llunes! ;)
      Aferrades.

      Elimina
    2. Doncs si, ahir vaig tenir visita, va ser curta, avui ja no hi era! :(

      Bessets.

      Elimina
  4. M'encanta la foto ;D
    (i el text, i el text)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Haha… però la foto no és meva!!! :D
      (el text sí, el text sí) ;P

      De totes maneres… gràcieees!

      Elimina
  5. Respostes
    1. Homeee… O_O
      No caldria arribar a aquest extrem, no?
      Hehe…

      Elimina
  6. De vegades crec que només els nens volen tenir totes les respostes, almenys, de les coses realment importants.
    Fa uns dies intentava explicar-li a un nen de 7 anys què era la crisi. Crec que ho va entendre. La seva única pregunta va ser: "i quant durarà aquesta crisi?". Ains, i jo no tenia resposta. Però ho va entendre quan a la botiga de les "chuches" només va demanar-ne dues "perquè estem en crisi".
    Un relat-diàleg tendre, molt tendre, i enriquidor. Segurament el primer home que va arribar a la Lluna s'ho preguntava quan era petit.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No, no, belkis, jo ja no sóc nen (encara que en faig cara… ; ) però a mi també m'agradaria tenir totes les respostes, especialment de les coses que per a mi, són importants. Una altra cosa, és clar, és que les trobi, que ja et dic que la resposta és no.
      Molt bona l'anècdota que expliques de la crisi. És cert que els nens entenen més coses de les que ens imaginem.

      Elimina
  7. ha, ha, real com la vida. Gràcies per participar

    ResponElimina
    Respostes
    1. La veritat és que els nens donen molt joc. Com els teus jocs! ;)
      Gràcies a tu, Jesús M.

      Elimina
  8. Jo també vull anar a la lluna, i no tinc deures per fer! ;)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Segur que ja els has acabat tots? M'ho promets?
      Doncs agafo el coet i en mitja hora et recullo! ;)

      Elimina
  9. Jo també m'apunto per anar a la lluna! De petita sempre deia que algun dia hi aniria.... hehehe! Qui sap el que em devia passar pel cap!

    ResponElimina
    Respostes
    1. També? Fantàstic! Doncs recullo a la Rachel i després passem a buscar-te a tu. Quants més serem més riurem… i suposo que a la lluna hi cabrem tots bé sense problemes!

      Benvinguda al bloc, Alba.
      Quan tornem de la lluna espero veure't per aqui sempre que vulguis! :)

      Elimina
  10. Jo sempre hi estic allí, quan vulgues pilles el tren i em fas una visita :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Perfecte, t'aviso. Espero que quan vingui no hagis marxat de festa a Júpiter o Saturn!

      Elimina
    2. Sóc més d'anar de festa a la meva, forever alone o amb poca gent. Planetes tant grans m'abrumen. Potser quan vens sóc a Plató, qué és un planeta nan i té el seu punt interessant ;)

      Elimina
  11. Encara ho pot fer servir per inspirar-se i fer els deures de camí cap a la Lluna.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Haha… és una opció, sí. Tot i que no sé si dins el coet deu ser massa còmode fer el deures, però es pot provar! ;)
      Gràcies pel teu comentari i benvingut al bloc, Rafel!

      Elimina
  12. ha,ha,ha...
    ha,ha,ha,ha,ha,ha...

    ha,ha,ha...

    ResponElimina
    Respostes
    1. hehe… m'agrada molt que et faci riure, Núria.
      Sense dubte, és un dels millors afalacs que hi ha! ; )

      Elimina