divendres, 12 d’abril de 2013

Paradoxa

350 seguidors a Twitter.
120 amics a Facebook.
30 excompanys de classe.
10 amics de la colla.
3 amics dels de veritat.
2 pares.
1 novia.

Quant més em coneixen…
menys gent tinc al costat.

__

En el meu cas, a més, la història acaba una línia abans.
Suposo que això també deu voler dir alguna cosa.

21 comentaris:

  1. Viure amb els 350 seguidors de Twitter seria complicat, ja t'aviso...
    Jo crec que al costat hi tens si fa no fa la gent que t'estima: família i amics, la resta va i ve amb més o menys assiduïtat.

    Un petó

    ResponElimina
    Respostes
    1. Suposo que, generalitzant, podria ser més o menys cert, tot i que no sé que et fa pensar que la familia i els amics no poden ser tan efímers com la resta.

      Elimina
    2. Doncs pq generalitzant la família no desapareix així com així (encara que de vegades t'agradaria ;P), i els amics (de debò) són pocs però acostumen a quedar-se malgrat tot... (de tot hi ha a la vinya del senyor)
      Però si, tal com dius tot pot ser efímer, o no.

      Vols un GT?

      Elimina
  2. Hehehe! sols ens sentim tots,i tenim una refotuda necessitat de tenir contacte amb l'altre. Animals socials, que en diuen, som, tot i que poques vegades estem satisfets del que tenim. Bé, les persones no es tenen, les persones t'acompanyen, compareteixen... Suposo que desitjaríem més, però el què compte no és la quantitat, sinó la qualitat dels moments. Jo de novios tampoc, però...i hi ha dies que fa una ràbia!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí… la refotuda sensació de solitud és molt xunga. Molt.

      Elimina
  3. Hi ha dies de tots colors...de vegades voldries estar sola i no pots, d'altres estàs més sola que la una i vodries una mica de companyia...una mica he dit, eeeeh! :)
    I la que més fot, al meu parer, estar envoltada de molta gent i sentir-te sola...
    D'aquesta llista, que has posat, no "tinc" ni un 5%.

    Aferradetes fortes, són virtuals però són ben fortes!! ;)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, sí, sa lluna… "una" mica de companyia, només! (molta també atabala!) ;)

      Moltes gràcies, ara mateix em van molt bé les teves aferradetes!
      Unes altres de tornada també per tu!

      Elimina
  4. I els que et seguim aquí que, a la nostra manera, també t'apreciem.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, parlobaixet.
      És cert que potser a la llista hi faltarien els "seguidors" blocaires, però suposo que no està bé barrejar les coses "serioses" dins un acudit! (sempre que això que he penjat ho sigui, és clar) ;D

      Gràcies de nou pel teu suport.
      Una abraçada.

      Elimina
  5. Quanta més gent tenim al nostre voltant, més sols estem.

    ResponElimina
    Respostes
    1. De vegades, sí. De vegades, no.
      Però quan és així… hosti… com costa, eh?
      És clar que no tots tenim un "Napoleó" que ens esgarrapi una mica! ;)

      Un petonet, bonica!

      Elimina
    2. home... de vegades no t'ho aconselle. Napoleó de vegades s'enrosina.

      Elimina
  6. Molta gent i poques persones, que em deia un amic. No ho veig com una paradoxa, ho entenc com a mons diferents, el virtual i el real (no sé com dir-ne, perquè de vegades pot ser més real el virtual). Tot i així, m'ha fet molta gràcia la regressió :)) Petons

    ResponElimina
    Respostes
    1. No sé si el problema és de gent, de persones, o de realitat o virtualitat. El cert és que, més enllà de la conya, alguna cosa hi ha d'haver de cert… i, francament… no deixa de tenir el seu punt d'inquietant.
      Sigui com sigui, potser sóc molt raro, però posats a escollir, jo sempre apostaré pel món real abans que pel virtual, per més hòsties que m'esperin allà fora.
      Petons, bonica.

      Elimina
  7. Jaume... És cert això que dius. Però pensa una cosa...
    És necessari tenir-ne moltes de persones o molt bones??

    T'imagines haver de prendre cafè amb 350 twiters, escoltar els problemes de 120 faces, convidar a sopar a 30 ex companys de classe...

    Deix, deix, més val poc i bo!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sense dubte, Judit…
      De fet, amb les tres últimes frases jo ja faria, incloent els seguidors/seguidores del bloc, és clar… ; ) i de fet… si no fos políticament incorrecte encara podria afinar més… però millor deixar-ho aquí.
      L'inquietant és que quan més em coneix la gent, menys gent tinc al voltant… i ai, que això deu voler dir alguna cosa! : (

      Elimina
  8. què va!!! a mi també em passa i sóc la mar de mona... la gent... que no té ni idea! jjjjj

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hahaha… de tu no ho he dubtat mai, Núria!
      Però és que jo no sóc tan mono com tu… i la gent sap més el que es fa! ;P
      Un petó!

      Elimina
  9. A la llista hi falta un gos o un gat ;-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hahaha… vols dir?
      És curiòs, darrerament totes les dones em diuen que hauria de tenir un gos a casa… és només casualitat? Hi hauré de reflexionar una estona… quan tingui una estona… ; )

      Benvinguda a blackblocs, Sara.

      Per cert, he aprofitat per fer una visita al teu recentement estrenat bloc i ja l'he apuntat directament a la meva llista de favorits. Felicitats!

      Elimina
  10. És una qüestió de tòpics, jeje
    Ah, t'afegiré doncs al meu blog també. Moltes gràcies! Encara no m'he posat en els continguts "extres"
    Bon dia!

    ResponElimina