divendres, 31 de maig de 2013

Reset

Crec que necessito urgentment agafar-me unes vacances de mi mateix. Marxar lluny, on no em vegi durant un temps, on no pugui dir-me res, on no pugui rebre els meus whatsapps, on no pugui escoltar aquests consells absurds que em dono contínuament i que no em crec ni quan els dono ni quan els rebo.
El problema és que quan em busco no em trobo, però quan vull fugir de mi, sempre estic aquí.

26 comentaris:

  1. És que ets justament on has d'anar, i fugiràs del teu jo extern com més endintre teu vagis, on només hi ha silenci i res més, on només ets tu i res més, i enfrontar-te a aquesta por a ser, i només siguis (no el que tens, o el que vols, o el que fas..., només ser). Ah sí, ara ve quan dius allò de "no m'has entés... jo el que vull és...". ironia mode off please...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies pel consell, mariona, però, saps que passa… que jo, de silenci i res més ja en tinc prou a casa, no en vull més. I per ser jo i res més… doncs francament… no sé si m'omple la idea. Que accepto que ha de ser així, que accepto que pugui estar equivocat (que segur que ho estic)… però no ho veig clar. Ara mateix, no.

      I no em deixes que posi una mica d'ironia als escrits? Ni una miqueta???
      Pensa que sinó, encara seràn més avorrits del que són, eh? : P

      Elimina
  2. Es complicat agafar-se vacances d'un mateix. Crec que millor intentar anar fent petits canvis (aquells que segons el capità Enciam són poderosos). I quins canvis diràs, doncs sobre la marxa, quan et descobreixis fent alguna cosa que no et fa feliç o sentint-te malament, ale-hop, apuntar-ho i procurar actuar diferent a la propera... Ja ho sé, "consejos vendo que para mi no tengo"
    Bé, també pots optar per no fer-me cas :)

    Bon divendres i bon cap de setmana!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, tens raó, Lluna. I ho intento cada dia, t'ho asseguro. Però, com dius, una cosa és la teoria i l'altra la practica. Però sí, aquesta és la manera, segur.
      Gràcies i bon cap de setmana.

      Elimina
  3. T'entenc, i tinc la solució perfecta: fugim junts tu i jo!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. O_O

      Hehe… no sé que dir-te, belkis.
      Perquè si fugim junts, això no vol dir que em pugui alliberar de mi i llavors ja la tindrem liada una altra vegada… i a sobre us hauré de fer d'espelma…

      Elimina
  4. Fugir d'un mateix és el més complicat que hi ha! Jo crec que la solució està en realitzar un canvi intern i fer amistat amb aquesta part d'un mateix que no ens acaba d'agradar!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Es que fer amistat amb algú que no t'agrada sona complicat, eh? Això hauria de ser com les parelles, si algú no t'omple ni t'aporta res, doncs fora i a per un altre.
      Però em temo que això no va així, oi? ; )

      Elimina
  5. L'Alba té raó, només podem fugir de la part nostra que ens fa nosa i per això hem de furgar dins nostre i mirar de fer-hi neteja. A mi m'agrada com ets, així que em sembla que no et serà fàcil fer l'amistat amb tu mateix.

    Com ho fas per enviar-te whats a tu mateix, fa estona que ho provo i no me'n surto ;)

    Petonets :))

    ResponElimina
    Respostes
    1. "A mi m'agrada com ets, així que em sembla que no et serà fàcil fer l'amistat amb tu mateix."

      Perquè tinc la sensació que la primera part de la frase m'agrada (el sentiment és mutu, ja ho saps :P ) i la segona en canvi em desmunta??? :'(
      Sigui com sigui, és exactament el que estic dient, que no és fàcil fer amistat amb mi mateix, en això m'estic barallant precisament…

      Pel whats no pateixis… envia-me'l a mi i jo te'l reenvio de nou! Fàcil, no? ; )
      Petons, bonica. : )

      Elimina
    2. ara veig que he escrit la frase amb el cul: "no et serà difícil fer l'amistat amb tu mateix", volia dir... sorry!!!

      tens solucions per a tot, ho veus? i molta imaginació, només cal que no la facis servir. Aix, vull dir, que només cal que la facis servir. Cony de negacions!

      Més petons :)

      Elimina
    3. Haha… em quedo amb el concepte: "menys negacions i més petons!" ;P
      Feliç diumenge!

      Elimina
  6. La clau està en la primera paraula del teu escrit "Reset". Una neteja fa miracles!
    Però tampoc serveixen les mateixes "coses" per fer neteja, a cops el silenci, d'altres la música, unes vegades pensant i d'altres només observant...hi ha moltes formes, només cal trobar el moment apropiat per cadascuna i no per la que no pertoca.

    I ara fes com si no hagués dit res!! :)
    Aferradetes.



    ResponElimina
    Respostes
    1. Sempre dius moltes coses i totes aprofitables, sa lluna… com vols que faci com si no diguèssis res??? : )

      Tens raó en que la clau és fer un reset. Però jo dec ser d'algun model antic perquè no trobo el botonet* addient. Tan de bo fós tan facil com això, eh? En tot cas, seguiré provant i mai se sap. Algun dia potser el trobi.

      Gràcies, guapa!
      Aferrades!

      * Aviso: no acceptaré propostes d'on trobar-lo!

      Elimina
    2. jejjjeje

      * ....................................................................... ni mutis!! :)

      Elimina
  7. Fugir d'un mateix és fa difícil. Potser seria millor elecció aprendre a conviure cap endins, sense por de trobar allò que som i que ens fa únics!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Únics… quina paraula amb tantes interpretacions, oi?
      Saps que pasa Judit, que ara mateix fins i tot fer-me un ou ferrat també ho trobo complicat… no sé si m'explico! Imagina't aprendre a conviure cap endins… per on començooo??? ; )

      Elimina
  8. molt bon text, m'agrada moltíssim l'últim paràgraf Jaume!!!! és un text concís i poètic, m'agrada de veritat i ... totalment d'acord :) jo també penso fer el q pugui per oblidar-me de mi mateixa una temporadeta :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Núria.
      I de fet, ja saps que és gràcies a tu! Feia temps que necessitava posar paraules a com em sento i l'altre dia, al teu bloc, em vas donar el concepte perfecte. I ara, reconec que quan ho veig escrit… m'espanta una mica, ho admeto. Però bé, ja està fet. S'haurà d'assumir i endavant! : )

      Elimina
    2. Sí... a mi tb m'espanta... i sí, no hi ha marxa enrere en el meu cas ja estic en camí :-)

      Elimina
    3. Normal…
      En tot cas, si ja estàs en camí espero que sempre sigui per bé! ; )
      Feliç diumenge!

      Elimina
  9. Et deixo l'enllaç d'un poema que comença "Vaig fugir... però amb elegància" ;) té molt a veure amb tot això que parles al teu text. Em fa una mica de vergonya deixar-lo aquí però és que he intentat enviar-te'l en un mail i no em deixa.

    Que passis molt bones vacances!!!!!


    http://nebuloses.blogspot.com.es/2011/12/atles.html

    ResponElimina
    Respostes
    1. Uf… Núria.
      Si escrivint aquestes meravelles dius que sents una mica de vergonya jo que hauria de fer? Tancar el bloc i marxar a passejar per la platja??? (ara que ho penso… no seria mala idea!).

      Preciós poema… espero que el viatge fos ben fructífer i tornèssis amb l'energia renovada. Si hagués de retallar-ne un trosset per guardar-me'l no en tindria cap dubte:

      A vegades, el destí decideix el camí,
      d’altres, és el camí el que tria un destí llunyà.

      Si penso en les fronteres de la meva pròpia por
      no n’estic segura d’on comencen,
      però conec, clarament, els límits del fracàs:
      aquesta és la solitud més pregona,
      la que sento dins el moll de l’os
      i m’atrapa l’ànima.


      Felicitats i moltes gràcies per compartir-lo aquí!

      Elimina
  10. Gràcies a tu x teus elogis... i mira, encara estic fugint... cametes ajudeu-me!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Un plaer llegir-te, Núria, ja ho saps! ; )

      Elimina