dimecres, 24 de juliol de 2013

Si creus…

Si creus que estàs vençut, ho estàs.
Si creus que no t'atreveixes, no ho faràs.
Si creus que t'agradaria guanyar però no pots,
no ho aconseguiràs.
Si penses que perdràs, ja has perdut.
Perquè en el món trobaràs
que l'èxit comença amb la voluntat.
Tot està en l'estat mental.
Moltes carreres s'han perdut
abans d'haver-se començat.
I molts covards han fracassat
abans d'haver iniciat la seva feina.
Pensa en gran i els teus fets creixeran.
Pensa en petit i quedaràs enrera.
Pensa que pots i podràs.
Tot està en la nostra ment.
Si penses que tens avantatge, vas per davant.
Has de pensar bé per avançar.
Has d'estar segur de tu mateix
abans d'iniciar un gran premi.
La batalla de la vida no sempre la guanya
el més fort o el més lleuger.
Perquè tard o aviat l'home que guanya
és aquell que creu poder-ho fer.

Rudyard Kipling

__

Pensava en quants cops la vida ens posa a prova, a vegades de manera injustificada, quan, de nou, una curiosa sincronicitat m'ha enviat al bloc de la Marina Martori i m'ha posat al davant aquest text que m'ha fet veure les coses una mica més clares.
Així que aquest text "robat" és per a tots els que estiguin passant per alguna etapa de dubtes o dificultats, i molt especialment per algú que s'ho està currant molt i que segur, segur, ben aviat canviarà les preocupacions per somriures. I, de passada, també per a mi, que prou falta em fa.

A més, trobo que alguna cosa té que lliga força bé amb aquest bloc… tot i que no sabria dir-vos ben bé que és…

18 comentaris:

  1. Ais la teoria què bonica és!!!
    Tan de bo a tots els que tinguin/tinguem dubtes i dificultats ens serveixi si més no de guia... ;)

    Bon dia de dimecres jaume!!

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. És clar, Lluna, la teoria tothom la té clara però la pràctica costa més. Però crec que no es tracta de fer de guia sinó de l'actitud de cadascú. Esperar que les solucions baixin del cel crec que es enganyar-se.

      Bon dimecres, i dijous, i divendres… i després el cap de setmana ja no et dic res perquè aquest anirà bé segur, no? ;)

      Suprimeix
    2. On hi diu que els caps de setmana van bé segur?? Me'n pots fer arribar una copia, plis?

      ;)))

      Suprimeix
    3. M'ho he inventat, m'ho he inventat! Sorry!
      Estic jo per parlar dels caps de setmana…

      Suprimeix
  2. El final em colpeix:

    La batalla de la vida no sempre la guanya
    el més fort o el més lleuger.
    Perquè tard o aviat l'home que guanya
    és aquell que creu poder-ho fer.

    Lliga molt amb aquest blog, perquè saps que sempre tens raó?

    Un petonàs

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Crec que vindria a ser allò de… tan si creus que pots com si no, tindràs raó (on he llegit jo aquesta frase???).

      Però la pregunta no acabo d'entendre-la. Exactament que em preguntes… que perquè sé que tinc raó? o… que sempre tinc raó? La veritat és que, sigui com sigui, la resposta és NO. Ni la tinc (almenys sempre) ni quan la tinc sé perquè. I, de fet, ni quan la tinc sé del cert si la tinc… ahi vá, que lio!!! hehehe

      Petons, guapa (…i aquí sí que tinc raó) :P

      Suprimeix
  3. Jo crec que aquest text tant preciós és en teoria. I com a totes les teories, aquestes es formulen perquè són pràcticament certes.

    Però malauradament no és així: no sempre guanya el millor, o el que s'ho ha currat més, o el que ha dipositat tota la seva confiança en ell mateix.... la vida és una nena capritxosa i afavoreix a qui li dóna la gana.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. D'acord, belkis, és cert que no sempre surt tot com voldriem i els capricis del destí (o de la vida, o del que sigui) són força incontrolables, i de vegades, directament malparits, però en tot hi ha una part que podem controlar nosaltres i una que no. Almenys que la que puguem controlar nosaltres tinguem la sensació d'haver-hi fet tot el possible per que surti com voliem, no?

      Vamos, digo yo! Hehe…

      Suprimeix
  4. Jo penso com la belkis. Hem d'intentar-ho però també saber acceptar les derrotes i no fer-nos mala sang, sobretot si no podíem fer res per evitar-ho. El que sí que està a les nostres mans és la manera d'interpretar els fets.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Sí, és un exercici d'intel·ligència acceptar les coses com venen, però sempre que no depenguin de nosaltres. El que no s'hi val és queixar-se del que "ve" sabent que estaria a les nostres mans poder-ho canviar. Moltes vegades ens instal·lem en la comoditat del "ja passarà el que hagi de passar"… i sovint el que no passa és res.

      Suprimeix
  5. Respostes
    1. Reconec que l'autor no el coneixia massa (l'ignorància humana és infinita… i la meva va al capdavant). Però el poema a la vista està.
      No puc estar més d'acord amb tu, Josep.

      Suprimeix
  6. La teoria crec que la sabem tots i dic crec perquè com tu també dubto quan faig una afirmació d'aquesta envergadura. :)
    La vida ens posa obstacles, a més dels que ens posem nosaltres mateixos, saltar amb més o menys flexibilitat és la qüestió i no llençar mai la tovallola ...
    Diuen que de les caigudes un / una es fa més fort.

    Però avui jo venia, fent un gran esforç per combatre el vertigen, per poder felicitar-te.
    FELICITATS JAUME!!

    Bessets ben dolcets!

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Sobre la primera part, està tot tan ben dit que qualsevol cosa que afegís només faria que esgarrar-ho… així que millor assentir i quedar-me calladet! ; )

      Respecte la segona… aixxx… doncs moltíssimes gràcies, sa lluna! Jo de "sant", poc en tinc, però sempre és afalagador que s'en recordin d'un! :D
      Per cert… i això del vertigen??? O_O

      Bessets, bonica!

      Suprimeix
    2. El vertigen? fotut, fotut, no et deixa fer pràcticament res.
      Ara estic en les seves mans com una titella :(

      Bessets, guapo!! ;)

      Suprimeix
    3. Hosti… doncs vaja "jodienda"! És molt fotut, el vertigen. Et deixa KO total.
      Cuida't molt, descansa, i millora't ben aviat que et necesitem en plena forma, eh?

      Bessets recuperadors!

      Suprimeix
  7. Vaig a penjar-me aquest text al tauler de paraules importants que em motiven quan estic depre.
    Gràcies per compartir-lo!

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Molt bé, penja-te'l. Però, de tant en tant, llegeix-te'l també, eh? :P

      Suprimeix