diumenge, 25 d’abril de 2010

Una de bona i una de dolenta

Imatge original: EFE

Avui, una notícia bona –per fí– i una de dolenta –com de costum–.

Comencem per la bona. Aquesta matinada, un dels assassins en sèrie de braus més famosos del món, si no el que més, de nom José Tomás, ha tastat la seva pròpia medicina quan ha estat literalment caçat pel brau que torturava a la plaça mexicana d'Aguascalientes.
Sembla que l'animal –l'únic racional dels que hi havia a la plaça, de nom Navegante–, fart que l'altre animal l'agredís contínuament, ha optat per tirar pel dret i l'ha empitonat a la cuixa esquerra, provocant-li una bonica ferida de quinze centímetres. La cornada, de trajectòria ascendent, ha afectat les arteries femorals, safena i ilíaca i ha fet perdre al maestro gairebé sis litres de sang. Sembla que l'hi han hagut de transfundir gairebé vuit litres a la mateixa infermeria de la plaça, havent de demanar al respetable –he dit respetable?– que col·laboressin en una donació d'urgència. Té collons la cosa, amb la de gent veritablement respectable –aquesta sí– que necessita d'una transfusió urgent i aquesta colla de capullos s'han de preocupar per aquest element. Suposo no caldrà aclarir que jo no hi era, a la plaça. I encara n'ha tingut sort, que no hi fos. Com a donant, potser hauria optat per exercir aquest solidari gest, prèvia pixada dins la bossa. De fet, si arribo a ser-hi, al veure la cogida l'única corrida que hi hauria hagut hauria estat la meva.

I ara la dolenta. Sembla ser que el cabró està fora de perill i s'en sortirà. D'aquí no gaire temps tornarà a saltar a l'arena a seguir torturant i matant animals per pura diversió –i per diners, obviament–. Mentrestant, els nostres polítics debaten, debaten i debaten, però és clar, prohibir un "espectacle" que per alguns és art i símbol de tot un país, per molt salvatge i caspós que sigui, són ganes de fotre el dit a la nafra. I això no convè, oi?

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada