Més de quatre mesos feia que no escrivia res en aquest bloc de merda. La veritat és que tampoc tenia res a dir. No us podeu ni imaginar com n'és de difícil trobar motivacions en el buit més absolut. I si avui m'he decidit a tornar a escriure alguna cosa, per molt absurda o intranscendent que sigui, és només per dues simples raons.
La primera és perquè estava fins el barret de trobar-me la foto del torero fill de puta cada vegada que obria el navegador. Ja em començava a cansar veure aquest tros de capullo amb cara de "m'han arrencat un ou" remolcat per quatre gilipolles. La segona és perquè sembla de dissenyador mediocre –la categoria que més em defineix– crear un bloc amb un nom com el d'aquest i fer-lo tot en blanc. La primera era fàcilment solucionable. Canviant la pàgina d'inici del Safari ja n'hi havia prou. La segona, sense ser res de l'altre món, ja demanava un petit esforç. I ja fa temps que vaig decidir no fer-ne cap, d'esforç, llevat de certs moments requerits per les necessitats més fisiològiques i íntimes. Que cadascú posa al seu bloc el color de fons que li surt dels nassos és obvi. Faltaria més. I si hi ha quelcom que avui dia m'és ben indiferent és el color del meu bloc. Però feia temps que no m'hi trobava còmode i no m'acabava de fer el pes. Així que he arribat a la patètica conclusió que potser no m'era tan indiferent. Massa blanc, massa llum, massa alegre. Així que avui m'he decidit i l'he actualitzat. Ara és més black, més fosc, més trist. Més com ha de ser. Més com sóc jo. Una merda de persona amb una merda de bloc. Tot en ordre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada