dissabte, 18 de setembre del 2010

Gat negre

Quan la principal obsessió d'una persona és fer qualsevol cosa, com més inútil millor, per tal de tenir el cap ocupat i no pensar, és quan poden passar coses com aquesta.

Un tros de paper. Un retolador. Un concepte. Una única línia avança solitària pel paper de forma aleatòria, combinant rectes i corbes, corbes i rectes, amb l'únic objectiu de no ficar-se en un carreró sense sortida per acabar exactament allà on va començar.
En el fons, una metàfora gràfica de la vida mateixa.

Si en el resultat final s'hi intueix o no el gat negre la veritat és que ara per ara, no té gaire importància.

__

Podeu veure la versió positiva d'aquesta peça –en tots els sentits– a:
Estic tàrtar. Gat blanc
Estic tàrtar. OneLine

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada