dijous, 19 de maig del 2011

Diga’m ciutadana…

Agafant a l'atzar qualsevol debat entre candidats a l'alcaldia de qualsevol ciutat, em venen al cap dos conceptes que demanaria fossin eliminats amb urgència dels discursos oficials de tots i cadascun d'ells, sense excepció.

El primer fa referència al saturadíssim "nosaltres-ens-comprometem-a…", on els punts suspensius són substituïts immediatament pel concepte contrari al que s'ha formulat a la pregunta, que generalment es planteja amb un cert sentit crític. Aquesta fórmula, emprada sense mesura durant el període de campanya electoral, és converteix en especialment perillosa en mans del guanyador de les eleccions, quan l'alcalde de torn –o president, segons sigui el cas– la canvia directament i sense cap mena de rubor pel que s'ha popularitzat com un "apoyaré…" en honor al mestre de l'escapisme José Luís Rodriguez Zapatero en una memorable referència a un "suposat" suport a l’aprovació de l'Estatut de Catalunya, amb un resultat per a tots conegut.

El segon és aquesta mania que els agafa a tots els polítics d'utilitzar els dos gèneres al referir-se als possibles votants. "Ciutadans i ciutadanes…", "catalans i catalanes…", "molinencs i molinenques…" –per incloure el cas més proper– és succeeixen una i una altra vegada en els discursos "mitingueros". Ja hem perdonareu, però prou feixucs són aquesta mena d'intervencions com per doblar la seva extensió amb aquesta absurda reiteració. Jo optaria per fer-ho fàcil i utilitzar un únic gènere neutre. Però puc entendre perfectament que les dones estiguin fins els ovaris de sentir-se constantment discriminades. Tot i que la societat mica en mica va canviant, encara són excessius els casos de desigualtat, i, com comprendreu, no m'estic referint al tema de les denominacions, sinó a coses "realment importants". Jo no conec totes les dones del món –ja m'agradaria… o no– però, generalitzant, suposo estarem d'acord en algunes evidències. Les dones són més valentes, més fortes, més generoses, més tolerants… que els homes –afegiu vosaltres els adjectius que creieu convenients–. I, el més important, la mentalitat femenina és infinitament més positiva que la masculina –no ho puc demostrar, i parlo només des de la pròpia experiència, però és el que veig contínuament en el meu dia a dia–.

Així que, polític de torn, si per casualitat has llegit aquest humil bloc, et proposo que a partir d'ara et dirigeixis als teus votants potencials utilitzant un únic gènere.
Diga’m ciutadana, diga’m catalana, diga’m molinenca. Personalment em sentiré igualment identificat i igual de ciutadà o ciutadana, català o catalana i molinenc o molinenca. Pensa que, a més, el teu discurs quedarà reduït gairebé a la meitat i, amb una mica de sort, potser fins i tot aconsegueixis que, quan aixequis els ulls de l’atri, encara hi trobis algú despert. Pensa-hi.

3 comentaris:

  1. Per quina candidatura et presentes?
    Ai no! què ja no puc votar! llàstima, perquè et votaria segurament, tot depend del Logo i de les sigles del partit.
    Ciutadana em sembla perfecte aquesta visió tan realista de tot plegat.
    BLACKBLOCS 2015!

    ResponElimina
  2. Estem en conversacions per fer una coalició amb el PATO i el PUM (que de fet ja es presenten com a PUM+J per alguna cosa). Començarem a aplicar aquesta teoria del gènere femení i crearem el PATAPUM. Serem la bomba.
    Pel logo hauriem de buscar algun dissenyador de confiança, però està complicat…

    ResponElimina
  3. Ja,ja,ja...Aviseu-me quan estigui fet el PATAPUM,ja,ja,ja.
    Pel logo, no patiu,a qualsevol lloc fan imatges, a on fan fotocopies, fotografies, fins i tot jo preguntaria a "auditoris" i a "basars orientals", segur que no posen pega.

    ResponElimina