dissabte, 30 de juliol del 2011

Una estona de cel

Una estrofa d'una cançó d'Els Pets diu:

I per uns breus moments una estona de cel,
ja no importa el demés, una estona de cel.
El que dura un cafè és una estona de cel.

Una estona de cel. M'encanta aquest concepte, tant per la seva sonoritat com pel seu significat. Sona tan dolç com contundent. Estones tan especials on, com diu la cançó, ja no importa el demés. Estones que podem provocar-nos-les nosaltres mateixos, planificant una estratègia que les converteixi en inoblidables. O podem deixar que sigui l'atzar –o potser l'univers– qui ens posi al davant les condicions favorables per gaudir-les, sense haver-ho ni tan sols previst. En moltes ocasions, però, les millors "estones de cel" són aquelles que sorgeixen de la naturalitat, de la normalitat. Simplement del sentir-se a gust. I motius per sentir-nos a gust en podem trobar infinits. L'entorn, l'espai, l'activitat… la companyia. Sentir-se a gust amb un mateix és una experiència cent per cent gratificant. Fer-ho en la millor companyia no té preu.

Aquesta nit jo he viscut una estona de cel.
Breu, però meravellosa.

Gràcies M, S, C.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada