diumenge, 18 de setembre de 2011

Gràcies granotes!

No entrava dins els meus plans d'avui penjar un nou post al bloc. Però benvingut sigui. Potser d'aquesta manera reactivaré de nou la producció pròpia, que últimament reconec tenir força abandonada. I a més, anar a dormir amb una alegria inesperada no deixa de ser una sensació agradable.

Per altra part, la meva coach personal sempre em diu que agraeixi, que agraeixi, que agraeixi… que l'univers m'ho retornarà algun dia d'una manera o altra. Així que, Mou & Co, si us plau, poseu-vos les piles i doneu-me molts motius per no deixar mai d’agrair. De moment, moltes gràcies per la sorpresa, de tot cor. No me l'esperava tan aviat, la veritat.

Tot i que, pensant-ho bé, potser tot plegat no és tant sorprenent. Segur que quan Pepe, Sergio Ramos, Marcelo i la resta d'"artistes" blancs han vist la samarreta adversària han començat a notar una incòmode revolució intestinal. I quan s'han adonat que avui Messi encara no els havia fotut cap destrossa, ja era massa tard. Ja ho diu la cançó…

…blaugrana al vent, un crit valent,
tenim un nom el sap tothom…
Llevant, Llevant, Llevant!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada