diumenge, 28 d’octubre de 2012

Oleanna

Imatge original: Teatre Romea

"Prenguis partit per qui prenguis partit, t'equivocaràs."

John és un professor universitari de pedagogia una mica atípic. Segons ell, la seva feina consisteix més en provocar, posar en dubte, i qüestionar els alumnes que no pas en transmetre'ls-hi coneixements i dades fàcilment avaluables. Carol és una estudiant molt més normal, vol aprovar. John ha suspès a Carol. Aquest és el punt de partida d'Oleanna i de tot el teatre de David Mamet: dues persones que discuteixen perquè tenen interessos oposats. A partir d'aquesta premissa Mamet desplega el seu talent i, a poc a poc, ens atrapa en la mateixa tela d'aranya que ha teixit pels seus personatges. Així descobrirem que darrere les teories idealistes sobre I'educació de John s'hi amaguen interessos molt més banals i contradictoris i que darrere la ràbia de Carol hi ha motius molt poc clars.
Mamet, amb aquesta peça clau de la dramatúrgia contemporània, parla de la crisi del sistema educatiu universitari, i del poder en un sentit molt ampli: tant el que té algú que sap sobre qui no sap –i la responsabilitat amb que aquest poder s'exerceix– com també el joc de poders que s'estableix entre dues persones; el sexual, l'intel·lectual, i finalment I'últim, del que tots deriven o potser on tots van a parar, el poder moral.

David Selvas

__

"No li diguis "nena" a la teva dona!"

Segurament el resum més encertat del que ahir vaig viure al teatre Romea és la frase que encapçala aquest post. "Prenguis partit per qui prenguis partit, t'equivocaràs". Perquè Oleanna és un joc de contradiccions constant que fa que els esdeveniments és succeeixin amb la mateixa intensitat amb que els rols de poder canvien d'una banda a l'altra.

Per a mi, el millor de l'obra és la credibilitat que els actors, i molt especialment Ramon Madaula, despleguen a l'escenari. El pitjor, l'angoixant sensació què, mentre passen els minuts, l'història és fa cada cop més real. Un plantejament que ens obliga a pensar, a donar voltes i voltes sobre quines són les motivacions que porten a aquest professor universitari a actuar d'aquesta manera amb la seva alumne; i quins els arguments que porten a l'alumne ofesa a donar-li la volta a la truita pel camí menys inesperat. I al final, la conclusió de què, realment, només en el cap dels protagonistes està la resposta correcta.

8 comentaris:

  1. Una obra que em va agradar molt.
    Reflecteix la manca de comunicació total que de vegades et trobes en el dia a dia.
    Tots dos tenen raó i tots dos defenen posicions creibles i reals.
    Bona nit ;)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, però a mi em va deixar una mica inquiet la sensació que aquesta situació es pot donar massa sovint en qualsevol àmbit de la nostra vida. I, en el fons, tot depèn de les intencions "reals" que cadascú posi en les seves accions. Suposo que per això és tan important dir les coses sempre pel seu nom i no deixar-ho a la lliure interpretació de la resta. Complicat, eh?

      Elimina
  2. L'obra una passada, la sensació de que una cosa semblant et pugui arribar a passar... uuff POR!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Una mica sí, eh? Però tal com diu Cançó folk, potser amb una mica més de comunicació entre els personatges aquesta situació es podria arribar a evitar.

      Elimina
    2. Si clar, però el problema és que cada un estira cap a casa i no tenen cap intenció de comunicar-se, així que encara que un tingués intenció d'arreglar-ho no sé si en seria capaç si l'altre no el deixa...

      Elimina
  3. Suposo que creure o prendre partit per unes idees determinades sense ser flexible a canviar-les duu a l'equivocació. Pinta molt bé l'obra, pel que expliques. Madaula és un actoràs dels bons!


    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, jo crec que més que ser flexible a canviar-les el problema està en la interpretació que cadascú fa de les accions de l'altre. Tot depèn de les intencions reals d'aquestes accions, que poden passar de completament innocents a tenir un altre interès, sovint més obscur.
      Si no l'has vist te la recomano. L'obra està molt bé… i en Madaula se surt!

      Elimina