dimarts, 9 d’octubre de 2012

Persistència

El vell rellotge aturat es resistia a donar-se per vençut i persistia, entossudit, en donar l'hora encara que fos només dues vegades al dia.

6 comentaris:

  1. Que ho fa que de vegades nosaltres tb ens entossudim en alguna història que no ens porta enlloc... Per cert, quines hores dona?? I per què ho fa?? Ara hauras d'escriure 2 o 3 microcontes més ;)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tens raó. Com més ens entossudim en segons què més aturats ens quedem. Sempre que la història no valgui la pena, és clar. Sinó, endavant sempre!
      De veritat no saps quina hora marca i perquè? Pensa, pensa… no és gaire complicat! Hehe…

      Elimina
  2. Els rellotges vells ja se sap, marquen les hores com i quan volen. I ja els pots dur a reparar, ja... que ho tornen a fer. Com tu dius, són tossuts. A mi també em pica la curiositat: quines hores deu marcar? Aquests microrelats ens obren interrogants i reflexions, genials!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, els rellotges vells ja se sap… però això passa amb els rellotges, els cotxes… i les persones també. Jo mateix ja marco les hores quan i com vull… i per més que m'arreglin… ja no hi ha res a fer! ; )
      I tampoc saps quina hora marca? Vaja… si que he fet un conte complicat. Per donar-vos una pista només us diré que aquest relat està inspirat en el rellotge del meu estudi, que està aturat a tres quarts de set des de ves a saber quan. Això implica que em dona dues notícies alhora… una bona, que em queda un quart d'hora per plegar; i una de dolenta, que aquest quart d'hora no passa mai! Hehe…

      En fi, t'agraeixo molt el compliment, però crec que l'adjectiu de "genials" potser em ve una mica gran. Si vols, ho podem deixar en "curiosos"? "divertits"?
      En tot cas, sigui com sigui, moltes gràcies guapa.

      Elimina
  3. Tinc un rellotge a la meya habitació que està aturat a les set menys cinc. No puc evitar somriure de pensar que a eixa hora vaig nàixer jo. Menuda coincidència, no? Per moltes vegades que li haja canviat la pila sempre s'atura a eixa hora. Potser és màgia, la màgia del temps :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Haha! Les coincidències són tot un món per descobrir que mai et deixa indiferent. Molts les defineixen com a simples casualitats però jo crec que en molts casos va més enllà! Ho dic perquè quan les vius des de la creença de que poden significar alguna cosa, mai saps quina sorpresa te'n pots endur! Sigui com sigui, és divertit identificar-les i buscar-lis una raó. Només per això ja val la pena.

      De fet, estic escrivint un post sobre això de les coincidències, les casualitats i les sincronicitats… veurem com em surt.

      En tot cas, veig que les teves piles duren deu minuts més que les meves. Hauré de canviar de marca! I per cert, has mirat no hi hagi una engruneta que s'hagi aferrat a la vora de les set i t'aturi el rellotge sempre allà així que comença a flaquejar? ; )

      Elimina