dilluns, 26 de novembre de 2012

I ara què?

Imatge original: Google

Bé, ja està. La gent d'aquest país ja hi ha dit la seva. I vosaltres sou, de nou, els que més suport heu obtingut. Segurament no tot el que us hauria agradat, ja m'imagino. La davallada de confiança respecte anteriors consultes ha estat important. Jo mateix, sense ser votant de la vostra opció, hauria apostat cegament per una majoria més àmplia. Però, sabeu què? crec que potser això pot arribar a ser positiu, encara que només sigui per garantir la nostra salut mental. Digueu-me desconfiat… però és que, per bé o per mal, el fet que pertanyeu a aquest particular club anomenat "política" fa que, amb una majoria absoluta a les butxaques, la temptació d'un canvi de jaqueta podria esdevenir una pràctica més habitual del que seria desitjable. I és que no seria la primera vegada que ens dieu una cosa pel davant i després ens en foteu una altra pel darrera… –i no és una manera de parlar–. Així que espero que els vostres nous companys de govern –confio que sabreu escollir correctament– us ajudin a deixar de banda possibles temptacions de desviar-vos del camí que entre tots havíem començat a traçar.

Sigui com sigui, us he de felicitar sincerament per l'amplia victòria assolida. Incontestable. Una victòria fonamentada en bona part en el que crec ha estat un missatge valent, que a estones ha semblat fins i tot sincer. I també, tot s'ha de dir, per l'escassa/nul·la qualitat dels vostres principals adversaris, que han basat la campanya en uns esperpèntics discursos buits de contingut. Els de sempre, amb l'absurd i ja repetitiu argument de la por. I els altres, improvisant a corre-cuita una "alternativa sensata" que no es creien ni ells, tot i que la fidelització del seu electorat ha esmorteït una patacada que es preveia històrica. I si a tot això sumem l'incontinència innata dels independentistes a independitzar-se fins i tot d'ells mateixos, el resultat és que us han deixat el camí més pla que l'encefal·lograma del negre de Banyoles. Així que, tot i que suposo no us servirà de consol, enhorabona pels resultats.
Però, dit això, la pregunta és… i ara què?

Doncs ara, si em permeteu un humil consell, crec el que cal és continuar. No serà fàcil, però ningú va dir que ho seria. Perquè sols no podreu, però junts sí. Perquè volem l'impossible per arribar al possible. I per assolir-ho, el que heu de fer a partir de demà és seguir fent el que millor heu fet en els últims mesos. Agafar les tisores, i tirar pel dret. Tan sols heu de tenir en compte que, ara, l'objectiu ha canviat lleugerament.

No ens falleu.

7 comentaris:

  1. Jo per si de cas no hi posaré gaire confiança, pq crec que ens fallaran de totes, totes...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs jo, pel que pugui ser, m'hi posaré de cara…
      Només quan creus en alguna cosa aquesta es pot fer possible.

      Elimina
    2. Si jo ja hi crec en alguna cosa, en qui no crec és en ells.

      Elimina
    3. Jo tampoc crec ni en els senyors de conveniència (dits Convergència), ni en cap altre partit polític. Enguany he votat i m'ha sabut molt i molt de greu perquè no crec en el sistema polític actual i soc partidari d'una reforma integral del sistema (no voto per no ser part del sistema), però ho he fet només perquè m'han fet creure que ens hi juguem la independència. Estic convençut que canviar el sistema actual és més fàcil des de l'àmbit català que des de l'àmbit espanyol, per una qüestió de cultura i distinció de la societat (la societat és la que crea les institucions i no al revés); així que desitjo, que per una vegada que voto, que retallin per allà on toca d’una vegada per totes.

      Elimina
    4. Tens raó, Joan, i a més, s'ho han guanyat a pols. I com bé dius, els canvis seràn més factibles des d'un àmbit més proper. El model d'estat espanyol tal i com està ara ja està esgotat. Més valdria tenir l'opció de fer un "reset" i començar de zero i a partir d'aquí acordar entre nosaltres quin és el model de societat que volem ser.
      Totalment d'acord amb el desig de la retallada que proposses… on s'ha de signar? ; )

      Elimina
  2. Invitación
    Yo soy brasileño, y tengo un blog, muy simple.
    Estoy lhe invitando a visitar-me, y se posible, seguimos juntos por ellos.
    Fuerza, Alegría y Amizad.
    Ven acá, y deja un comentário, para YO, seguí en su blog con facilidad.

    Abrazos, del Brazil.

    www.josemariacosta.com

    ResponElimina
    Respostes
    1. Benvingut a blackblocs, Jose Maria. M'alegra tenir un seguidor tan llunyà de Catalunya. Estàs convidat a entrar i participar sempre que vulguis. Miraré amb temps el teu bloc, tot i que el meu domini del portugués ja veus que és molt limitat (espero que Google Translate no hagi fet gaires malifetes).
      Una abraçada i moltes gràcies.
      –––
      Bem-vindo ao blackblocs, José Maria. Fico feliz em ser um seguidor de Catalunya até agora. Você está convidado a participar eu ir quando quiser. Vou ver seu blog com calma, embora o meu conhecimento do Português é muito limitado (espero que o Google Translate não fez nenhum mal).
      Um abraço e muito obrigado.

      Elimina