dimecres, 14 de novembre de 2012

Ja ho sé

Ja ho sé que he de tenir clar que la vida no sempre es lleva amb la millor cara.
Ja ho sé que d'una vegada per totes he de reciclar les meves prioritats.
Ja ho sé que he d'esborrar per sempre el full de les meves obsessions.
Ja ho sé que he de plantejar-me com vull afrontar els propers anys, o dies… o minuts.
Ja ho sé que he de valorar el que tinc per damunt del que voldria tenir.
Ja ho sé que he de ser més sincer amb mi mateix, encara que ser-ho em faci mal.
Ja ho sé que he de reflexionar sobre si el que més desitjo en aquest món és realment el que em convé.
Ja ho sé que he d'esperar menys i fer molt més.
Ja ho sé que he de pensar l'indispensable… i obrir de bat a bat el vano de la realitat.
Ja ho sé que, durant una setmana sencera, hauria de colar-me cada dia al metro.
Ja ho sé que he d'estar més atent a les oportunitats que m'estan esperant.
Ja ho sé que he d'obrir els ulls i deixar de somiar truites que se m'acabaran cremant.
Ja ho sé que hauria de deixar-me dur per la música… i ballar, ballar, ballar.
Ja ho sé que he d'acceptar que el que hi ha és simplement el que m'he buscat.
Ja ho sé que algun dia he de començar a aprendre a ser feliç d'una altra manera.
Ja ho sé que, encara que només sigui per un instant, he d'oblidar que avui, a sopar, només hi haurà un cobert a taula.
Ja ho sé que he d'intentar convèncer-me que sense petons també puc anar a dormir, i que no em cal un "t'estimo" per estrenar noves il·lusions.
Ja ho sé que el dia que assumeixi tot això potser serà el dia que tot començarà a canviar.

Ho sé, ho sé, ho sé… i ho estic intentant, amb totes les meves forces. Us ho prometo.

I ja ho sé que hauria de deixar d'escriure posts beneits com aquest. També ho sé.

29 comentaris:

  1. Jo tb ho sé tot això i en canvi estic en una situació semblant...
    Crec que no és qüestió de intentar-ho, aquestes coses passen quan han de passar no podem forçar res, les pots buscar tota la vida però es troben quan toca i poc més s'hi pot fer.

    Petons

    ResponElimina
    Respostes
    1. I tant que cal intentar-ho! Vaja, jo ho crec així. Encara que només sigui perquè, quan sigui el moment… no ens agafi despistats! ; )
      Petons, Lluna.

      Elimina
  2. Ains, que em sembla que no tenim moltes coses en comú:
    - No, la vida no es lleva sempre amb la millor cara, però nosaltres li hem de posar.
    -Les prioritats moltes vegades es recliquen per si soles.
    - Hi ha obsessions que ens ajuden a mantenir-nos vius.
    - No et plantegis gaire el futur, acostuma a ser incert.
    - Valorar el que tenim ens ajuda a no perdre-ho, però no està tan malament desitjar tenir-ne més, una miqueta més.
    - Això sí, sinceritat amb un mateix és primordial.
    - A vegades el que més desitgem no és el que més ens convé...hem de renunciar per tant al desig?
    - Esperar i fer, i de vegades desfer.
    - Obrir la realitat no vol dir tancar-se a somiar.
    - I què guanyaries, colant-te al metro? Uns eurets? No sé què se sent, jo no el faig servir.
    - Crec que a mi també se m'escapen algunes oportunitats.
    - No, algun somni s'ha de tenir.
    - Això sí, ballar, ballar.....ballem?
    - No, tenim més coses de les que busquem i no ens mereixem...qui ens les ha posat al mig de la nostra vida?
    - Ser feliç sense que importi massa de quina manera.
    - Això té fàcil solució: convida a algú de tant en tant a sopar (per cert, m'agrada la pasta jejeje).
    - Es pot dormir sense petons, però no oblidis que es dorm millor amb ells.
    - Hi ha canvis que podràs tenir, d'altres vindran per si sols.

    I no deixis d'escriure, sinò hauré de deixar de venir.
    Petons,

    Campanilla

    ResponElimina
    Respostes
    1. La veritat, no sé que dir-te, Campanilla… potser que t'has deixat un espai darrera del segon guionet? Hehe…
      Conyes a part, crec que sí que tenim coses en comú. La majoria de les coses que dius les subscric, i moltes de les que cito al post també. Són coses que hem repeteixen (i em repeteixo) dia sí i dia també, i moltes me les crec… i d'altres no tant (especialment de les últimes…). Però el que tinc clar és que hem toca seguir intentant-ho, me'n surti millor o m'en surti pitjor.
      Gràcies… i petons!

      Elimina
  3. Felicitats! Saber el què vols és important, ara només cal FER-HO.
    Mica en mica però sense pausa. Amb bona actitud i deixant lloc a lo imprevist. No et planteixis grans objectius...viure ja és l'objectiu més gran.
    Ah! i si et vas a dormir sense petons és perquè vols... Comença a fer-te'ls tu i a dir-te sovint t'estimo. Perquè el que no vius en tu i en primera persona és difícil oferir-ho.

    I avui quan te'n vagis a dormir, recorda que hi ha molts petons en l'aire que són per a tu.

    Muac, muac, muac, muac... ;)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, tens raó, però ja sabem que FER-HO és la part difícil. La teoria està clara però la pràctica és més complicat. Però "en ello estamos"… ; )
      En canvi, no estic massa d'acord amb l'objectiu. Per a mi, viure amb una motivació sí que és un objectiu. Sense motivacions la veritat és que perd força sentit, tot plegat. Però vaja, no desesperem… aquesta fase, que hi va ser, ja comença a quedar enrere. Ara el que em vindria de gust és seguir endavant, i per tant, trobar noves motivacions… nous objectius.
      I on ja discrepo directament és el l'últim punt. Ho sento, però culpabilitzar-me de que si m'en vaig a dormir sense petons és perquè vull ho trobo directament cruel. Si t'expliques el que jo voldria de veritat… hahaha!
      I per cert… els petons que volten per l'aire son magnífics, però una mica light pel meu gust. No sé tu, però jo, crec que segueixo preferint els altres, els de tota la vida… els d'un cert contacte físic, vaja. No t'ho puc assegurar amb exactitut, però crec recordar (a no ser que les coses hagin canviat molt), que tenen un gustet molt més dolç… Saps quins vull dir? Sí… els que no fan "muac"! Doncs aquests! (la qual cosa no es un despreci cap als teus muacs, eh? ni pensar-ho, només que parlem de coses diferents). ; )

      Muacs per a tu també!

      Elimina
  4. Si que en saps de coses sobre tu mateix, això és molt bon senyal. Saber-ho és el primer pas per començar a actuar i a canviar tot allò que no t'agrada. D'aquesta llista, pots començar per la més important i anar fent mica en mica. Sense estressar-te, però, que llavors quan l'hagis acabada en vindrà una altra. La vida és anar fent passos per arribar allà on nosaltres realment volem. M'ha agradat molt aquesta llista! M'has donat alguna idea i tot. Menys això de colar-me al metro, ja ho vaig fer durant un temps i només em va aportar que patiment ;) Petons i ànims que vas per molt bon camí.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No et pensis, algunes les sé de collita pròpia, d'altres perquè me les han explicat, i d'altres he hagut d'anar a la Wikipèdia per descobrir-les. Però com deia abans, una cosa és la teoria i una altra ben diferent la pràctica.
      I començar per la més important ja intueixo que pot ser la més complicada, perquè… per alguna cosa és la més important, oi? ; )
      Me n'alegro si aquesta paranoia meva t'ha donat alguna bona idea. Si en treus res de positiu ja ens explicaràs, eh?

      Ah… i coincideixo amb tu amb això de colar-se al metro. Realment no sé perquè ho vaig posar. Suposo que com a metàfora de fer coses fora de l'establert, fora del que s'espera de mi… no ho sé.

      Petons guapa… i merci.

      Elimina
  5. Lluna, Campanilla, Petonera, Sílvia...
    Quin club de fans més xulo!
    Això ho saps beneit?

    Mark

    ResponElimina
    Respostes
    1. I tant que ho sé, Mark. El millor d'aquest bloc, sense cap dubte.
      Però, entre tu i jo, això de club de fans em ve una mica gran, eh? Prefereixo pensar que són bones amigues del bloc, i amb això ja estic content! ; )

      Eric

      Elimina
  6. Ja..., això per què no han escoltat un dels teus puntejats.
    Però si el St. Jordi quedarà petit!

    Mark

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, sí, de moment aquesta és la meva sort. Que cap d'elles no han escoltat els meus "puntejats". Probablement, si arribés aquest fatídic dia, aquest bloc quedaria automàticament desert de seguidores… hahaha!

      Espero que, donat el cas, ni tu ni el Paco no m'abandoneu, també!

      Elimina
    2. Mira, sempre ens pots fer un concert en petit comité, sopem plegats (sense complicació demanem unes pizzes o qualsevol altra cosa) i t'omplim de petons abans d'anar a dormir... ;D

      Elimina
    3. Perdoni, sr. Jaume: jo he escoltat i respost tots els seus "puntejats".
      I tens raó, em vaig menjar un espai, jajaja, així "estem més juntets".
      Com el Paco i el Mark, jo tampoc t'abanonaré...ara que just acabo d'arribar!
      Estic amb la Lluna: sopem i repartim petons!

      Campanilla

      Elimina
    4. Ei!!!! Jo m'apunto al sopar i als petons!

      Elimina
    5. Bueno, bueno… la que heu liat en un moment, no?
      A veure, per ser sincers… un concert en el moment actual no seria el més convenient per les vostres delicades oides… us ho puc assegurar. Avisades esteu.
      Per lo del sopar… hmmm… hi pensaré! ; )

      Elimina
  7. Respostes
    1. M'hi he perdut. Com es diu l'amo d'aquest lloc: Jaume o Eric?
      Guieu-me o no us donaré "polvos de estrellas" jajaja

      Campanilla

      Elimina
    2. Crec que juguen amb en mark knopfler i eric clapton... per lo de puntejar més que res

      Elimina
    3. Ah! O sigui, jaume=eric?

      Campanilla

      Elimina
    4. Ah! O sigui, Anònim=Campanilla?

      Elimina
    5. jajaja. Touchée.

      Campanilla

      Elimina
  8. El que jo dic, tu m'estàs espiant!
    Una vegada vaig escriure una cosa semblant a aquest text.
    http://sommiar.blogspot.com.es/2012/02/se.html

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hahaha! No t'espio, no. Però hauria de fer-ho! M'estalviaria molta feina de pensar!!!

      Per cert, jo no crec que una llàgrima sigui només una gota d'aigua salada que no significa res. I estic gairebé convençut que tu tampoc.

      T'envio una abraçada, una carícia suau i una paraula tendra… tot dins un farcellet que diu… bona nit. ; )

      Elimina
    2. Com que no? confessa que si que ho fas!! aniràs a la sgae amic meu jajajajajajajja

      sí que ho és. Una llàgrima és banal, sols hidrata, poc més. Una mera funció biològica, com menjar o respirar.

      Gràcies pel farcellet ^^

      bona vesprada :)

      Elimina
    3. No, no, no… a lo primer.
      no, no, no… a lo segon.
      un plaer… a lo tercer.

      Bona nit!

      Ah… després em passaré pel teu bloc. Genial l'últim post!!! ; )

      Elimina
  9. Malauradament, una cosa és saber, i l'altre sentir...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tens raó, Rachel. He de confessar que, en aquest cas, estaria força dividit al 50%. No és gaire, ho reconec, però…

      Moltes gràcies per comentar, i com que si no estic equivocat aquest és el teu primer comentari al bloc, aprofito per donar-te la benvinguda i convidar-te a participar sempre que et vingui de gust.

      Fins aviat.

      Elimina