dimecres, 9 de gener del 2013

101 dàlmates

Fa gairebé cinc mesos, des del mateix espai que ara ocupa aquest text, un bon dia vaig decidir fer una petició pública al meu univers. Sí, a l'univers… poca conya. Posats a demanar, fem-ho a l’engròs, vaig pensar. Era una petició formal, exhaustiva i clara, que, fruit de la meva malaltissa meticulositat, vaig presentar en forma d'una llista de cent conceptes ordenats alfabèticament. Us sona?

I aquí faig una pausa perquè pugueu riure i enfotre-us-en amb tranquil·litat.

Seguim? Si algú no ha acabat que avisi, si us plau…

Arrel d'aquest post tant "particular", van sorgir multitud de comentaris al respecte, tots procedents de noies –com era la intenció–. Alguns feien una valoració percentual sobre el llistat en sí, i d'altres simplement em feien saber que l'atreviment de fer una demanda d'aquest estil les havia fet somriure. Però hi havia un detall que em sorprenia. I era el fet que gairebé cap d'aquestes suposades "seguidores" era coneguda per mi. D'algunes, directament no en reconeixia el nom, i d'altres, m'ho posaven encara més complicat utilitzant pseudònims varis. Unes em deien obertament que era la seva primera visita al bloc, i altres, que feia temps que el llegien però que mai havien deixat cap comentari. Curiós, vaig pensar. I interessant… també! Però, d'entre aquests comentaris, en vaig descobrir un que em va fer riure. Provenia d'una tal Pingwi, i em feia notar que, segons ella, a la llista hi mancava un concepte. Perdona, però… tu que sabràs? vaig pensar. Aquesta és la meva petició, no pas la teva! I en tot cas… ens coneixem, tu i jo? La veritat és que no li vaig fer massa cas. Però el sorprenent va ser que, dies després, Pingwi es posava de nou en contacte amb mi –es veu que l'univers li va donar el meu nickname d'Skipe– per fer-me una reveladora confidència. Em va dir que aquest concepte que mancava a la llista era imprescindible perquè l'univers rebés correctament tota la informació, i que si em deixava coses al tinter això l'acabaria confonent. La meva reacció va ser clara. No puc fer-ho, això, aquest concepte que comentes no és rellevant. I no veus que, si n'afegeixo un més, la meva teoria dels cent punts –i per tant la possible avaluació en percentatge– se n'anirà a norris? Ves que no sigui un senyal! em va contestar. Si la teva llista passa de cent a cent un conceptes, alguna cosa voldrà dir. Potser té a veure amb els cent un dàlmates! O potser significa que en els propers cent un minuts, hores o dies et passarà quelcom meravellós. Collons! –vaig pensar– i com sigui veritat? Estic jo com per deixar passar oportunitats de que em passin coses meravelloses! I així és com Pingwi em va convèncer d'afegir una nova paraula a la llista màgica. Era diumenge, 30 de setembre. I van passar els cent un minuts… i van passar les cent una hores… i res. Era d'esperar. Però dies després va aparèixer un nou comentari misteriós al bloc. Aquest cop provenia d'algú de nom insistenta, que, com el seu nom indica, és va dedicar a insistir que encara havia de potenciar més el nou concepte recentment estrenat. Fins i tot va arribar a desafiar-me a esborrar el seu comentari si no creia que dins els propers cent un dies –pels minuts i les hores ja havia arribat tard– rebria una resposta a la meva petició.

Potser ja imagineu el final. Avui fa cent un dies que vaig fer cas d'algú que m'explicava no sé quines històries de senyals i de coses meravelloses que havien de passar. I avui és emocionant explicar-vos que aquella cosa meravellosa ha passat. Encara no sé exactament que significa ni cap a on va. Però tan se val. El futur no té cap sentit quan el present és tan bonic. Avui em sento, de nou, feliç, i volia compartir-ho amb tots vosaltres. Si mai us trobeu a Pingwi i a insistenta, dieu-lis que les estimo molt. A les dues. I doneu-lis les gràcies de part meva, per haver "insistit" tant. Gràcies també a l'univers, que semblava fer-se el mandrós però al final ha decidit donar-me una alegria de les grans… I sobretot, és clar, gràcies a qui un bon dia, ves a saber per quina casualitat, es va trobar amb blackblocs a la pantalla del seu monitor i va decidir deixar-hi un comentari que ha retornat la il·lusió al meu dia a dia.

Els que no creieu en els senyals… aneu fent… aneu…

__

Sé que no feia falta, ho sé… però no me n'he pogut estar. Per si algú encara no sap de que parlo, aquí potser trobarà la resposta:

8 comentaris:

  1. Quien la sigue la consigue diuen...
    Gràcies a Pingwi i a insistenta doncs, per haver-te ajudat a ser (més) feliç.
    Senyals? Quins senyals??? A mi com no em piquin a l'espatlla...
    Un petó i bona nit!

    ResponElimina
  2. Jo sí que crec que en els senyals. Sembla que avui es tanca un cercle amb un número que no és rodó. El cent u sempre l'he trobat atractiu, perquè desmarca la centena i perquè escrit és com estrany. Penso que vas fer bé d'afegir la virtut que et van proposar a la llista, encara que només fos per insistència. Les llistes sempre haurien de ser obertes. Crec que ja t'ho he dit en algun altre post, però no crec gaire en els percentatges i les estadístiques, és molt difícil quantificar els sentiments o les qualitats personals. No hi ha ningú cent per cent, per això m'agrada que saltessis el cent u. Si ens hi posem que sigui per a més que per a menys. Tal com ho expliques sembla màgic :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tens raó Sílvia. Els sentiments no es mesuren en percentatges. Però deixa'm que pensi que aquesta xifra no tanca cap cercle. Si fos així, l'univers seria massa cruel pel que significa tot plegat.
      Sigui com sigui… és cert que el que va començar com un joc ha acabat sent màgic. I a la màgia no hi hauriem de renunciar mai. : )

      Elimina
  3. Molt interessant això que expliques. Jo intento seguir les senyals de l'univers però potser és que no hi acabo de creure. Llegir experiències d'aquestes em retornen la confiança en la màgia de l'univers. De fet, jo m'ho crec, sé que existeix, però no la sé utilitzar. That is the question...

    Me n'alegro que a tu sí t'hagi funcionat!
    Un petonàs!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si t'ho creus, la sabràs utilitzar, no en tinguis cap dubte. Tot i que també hi ha dies que es torna una mica capriciós i a la que et refies et gasta alguna broma que et deixa una mica estabornit. Però tranquil·la, a tu segur que no et passarà això… fas cara de bona gent!
      Un petó Rachel!

      Elimina