divendres, 4 de gener del 2013

Entrevista amb el vampir

Bé, finalment ja s'ha acabat el 2012. Sí, ja fa uns dies. Això vol dir que ara tu i jo hauríem de fer allò que ja saps. Sí, ho sé. Fa una miqueta de mandra, oi? Home, més que mandra, respecte. Sí, també, però, creus que, en general, ha anat bé? Diria que molt bé, millor del que podria esperar. Ets molt optimista tu. Sí, és el que tinc. Està bé. Molt. I et serveix d'alguna cosa? El què, el ser més optimista? Sí. Doncs sí, em serveix per ser més… Més què? Més tot. Vaja… quina explicació més curiosa. Una mica, però ja m'entens, no? Com si fos tu.
Així, què, anem-hi, doncs? Va.

Que tal ha anat això d'optimitzar? Uf… em sembla que no comencem pel millor exemple. Era el primer. Sí, ja ho sé, pero crec que aquest aspecte ha quedat un pèl coix. Un pèl coix? Coix, directament. Doncs comencem bé! Ja t'ho he dit. Haurem de millorar de cara l'any vinent? I tant!. Passem al proper, doncs? Passem, sí.

I prioritzar… millor? Doncs… no gaire. Coi, quin èxit! Sí mira, aquí tampoc ens hem lluït massa. Però, que ha passat? No ho sé, suposo que no m'hi he esforçat prou. Però tu no ets dels que s'omplen la boca dient que quan realment vols alguna cosa sempre ets capaç de fer-la? Sí, i ho mantinc, però potser la realitat ha estat que prioritzar no estava dins les meves prioritats. Ah, molt fi. Gràcies. De res.

Almenys, llegir hauràs llegit. Sí, això sí. El que passa és que he llegit de manera un tant diferent a com pretenia en un principi. Et pots explicar una mica millor? Vull dir que no he llegit tants llibres com m'hauria agradat. I quants en pretenies llegir? No és una qüestió de quantitat, sinó de constància. Ah, i llavors, que has llegit, les instruccions de la rentadora? Blocs. Blocs? Sí, blocs. Com aquest? No, burro, millors, blocs de gent que escriu molt bé. Ja em perdonaràs, però, entre tu i jo, crec que això dels blocs són punyetes. Potser tens raó… però hi ha punyetes molt interessants, t'ho asseguro. Compte, que parla l'intel·lectual… Tu llegeix-ne i ja m'ho diràs. Molt bé, ho faré. M'en recomanes algun en concret? Podria fer-ho, però tu mateix, això és un tema molt personal. Al blogroll trobaràs els que m'agraden a mi. Al blogroll? Sí, la llista de blocs que segueixo, aquí, a la teva dreta. Ah… aquesta llisteta… Sí, aquesta. Tu i les teves llistetes… sembla que et passis el dia fent inventari. Sí, noi, ja ho saps, cadascú és com és.

No sé si preguntar-te per lo d'escriure… Doncs… tres quarts del mateix. Que vols dir? De moment, els projectes que tenia en ment segueixen aturats, però el bloc va endavant. Vaja… sí que et dona satisfaccions, el bloc de marres. Ni t'ho imagines. La veritat és que qui no es conforma és perquè no vol. No, no és qüestió de conformar-se, és qüestió de gaudir del que fas. I que has escrit, en aquest bloc tan "meravellós" que dius que tens? Una mica de tot i no gaire de res. De tant en tant publico bajanades com aquesta… Això ho publicaràs a bloc? I tant! Hòstia! I en ocasions també faig relats curts i microcontes. Microcontes… Microcontes, sí. I això interessa a algú? A mi. Home, vist així… Doncs ja no hi ha res més a dir.

Seguim, has après alguna cosa, aquest any? Moltes. Moltes? Sí. Pots donar més dades? He aprés a relativitzar, a somiar, a somriure, a mirar-me la vida amb bons ulls. Tio, això està molt bé! Està de puta mare. Sona excitant. Ho és. Hauré de provar-ho. Sí, t'ho recomano. Hahaha, com els blocs! Menys conyeta, eh! No, no… Res més? Res més… què? No em preguntes per res més? Per què més t'hauria de preguntar? Per la guitarra, per exemple? Hòstia… la guitarra! No fotis que… Sí. No!!! Sí!!! Cagundeu, tio, ets el meu ídol. Hahaha… no n'hi ha per tant! I tant si n'hi ha, saps que no hi confiava gens? Tu mai has confiat en mi, però jo ara sí que hi confio. Qui t'ha vist i qui et veu, nano. Tampoc cal exagerar. I per quan el primer concert? Ja et veig amb el Sant Jordi dempeus aclamant-te! Para, para, de moment només faig soroll… Però a tu et sona a música celestial, no? Ni t'ho imagines. Doncs, felicitats! Thank you!

Això deu voler dir que has començat a estimar-te… No ho sé, és un concepte massa gran, això d'estimar-se. Jo et veig bé. És clar, que has de dir, tu. Que no, que ho dic de veritat. Jo també et veig bé, a tu. Gràcies, home. De res. Parlàvem d'estimar-se. Sí, és que jo sóc més d'estimar i que m'estimin, però això d'estimar-me a mi mateix em sona una mica a… Deixa-ho, deixa-ho, que et veig venir. És que no sé com és fa. Diuen que per estimar a algú abans t'has d'estimar a tu mateix. Ho diuen, sí. Llavors, que cony hem de fer? Doncs estimar-nos més, no? Doncs… t'estimo, tio. I jo a tu. Molt. Val, val… deixa-ho córrer, que quan se t'en va el cap…

T'has arriscat tant com pretenies? Déu n'hi do! Eps… compte! Sí, he aprés que hi ha moments, situacions, persones… per les que val la pena arriscar. Però jo et recordava més aviat poruc. És que una cosa no té res a veure amb l'altre, el risc és un factor que hem d'avaluar més enllà del valor. Les motivacions són les que ens donen les claus per saber pel que val la pena apostar i pel que no. Vols dir que el risc pel risc no cal, no? No, això no, però si l'estímul és prou important, no ho dubtis mai. Aposta per allò! Estic flipant amb tu. Jo també, t'ho asseguro.

I això, et deu portar a aprofitar millor les oportunitats, és clar. Home, el tenir les coses més clares fa que definitivament tinguis una major capacitat de relativitzar, d'escollir, de saber dir sí però també dir no… i, és clar, d'estar contínuament predisposat al que pugui venir. Perdona, no t'acabo d'entendre. Doncs que podem arribar a crear-nos nosaltres mateixos les situacions òptimes per aconseguir el que volem. Ara sí que ja no t'entenc gens. Ja sé que això et deu venir de nou… i més si t'ho explico jo. Sí, em sorprén, la veritat. Hahaha… ja m'ho imagino, de vegades em sorprèn a mi mateix, però això de tenir el que un vol només t'ho pots creure quan ho has experimentat en la teva pròpia pell. I per arribar a aquestes conclusions… has hagut de recórrer al consum d'alguna substància estimulant? Hahaha… no, no, alguna cerveseta, com a molt!

I com t'ha anat això de compartir? Compartir m'encanta, m'encanta. Ho sabem, ens ho vas dir l'any passat. És que m'agrada molt. Està bé, però tot depèn de què comparteixis i amb qui. Aquesta és la clau. I que has compartit, si es pot saber? Doncs moments de felicitat, converses, cerveses, mirades, somriures… i algun petó, també. Mira'l…! Que vols, nen, que encara em conservo amb un mínim de dignitat, jo. Sí, això ho dius perquè no et veus la cara recent llevat. Sí me la veig, sí. El què, et veus? La cara. Ah… la cara. I amb qui els has compartit, aquests bons moments, i, sobretot… aquests petons? Doncs, en general amb gent molt important per a mi i els petons… amb algú encara més especial, és clar. És clar, però qui és… la conec? És clar que la coneixes, però no et diré qui és. Però, perquè? No t'importa, a tu. Que passa, tio, digues-m'ho, no? No. Ah… calla… ja ho sé! És la… Shhh!

Val, deixem-ho, però ara m'hauràs d'explicar això de fer l'amor… Home… Home, què? Doncs… que jo sóc molt de fer l'amor. Mira, ja s'està fent el xulo. Que no, que és així, a mi em costa poc fer l'amor si trobo la persona adequada. Estàs fatal, noi. És el que sento. Parles de sexe? No, parlo de fer l'amor. Mira, ara ha sortit el romàntic. Vés a la merda, burro! Val, val… no t'emprenyis. Llavors que vols dir, que sí o que no? Que sí. Hòstia, doncs és més difícil fer l'amor que fer sexe. Bastant més, sí, fins i tot pot passar que no coincideixin en el mateix moment i tot. Que vols dir? Res, res, coses meves. Explica, explica. Que no… Molt bé, d'acord… escolta, per acabar et puc fer una pregunta fora de guió? Por em fas. Puc o no? Va, dispara, però no et garanteixo que te la contesti, eh? D'acord. Doncs tu diràs. Estàs enamorat? Hòstia, hahaha… Va, digues, t'has enamorat aquest 2012? Doncs… això t'ho explicaré en privat, d'acord? Això vol dir que sí! No, això vol dir que t’ho explicaré en privat. No ens deixis així, home! No ens deixis? No em deixis, volia dir… Ja, veus? Per això no t'ho vull dir. Va home, digues-m'ho baixet, si vols! …total, aquest bloc no el llegeix ningú! Ja ho sé… però per si de cas… Ets molt raro, tio. Mira qui parla! Va, home, va, dóna'ns una pista! Diguem que em sento… positivament descontrolat. Què??? Algun dia ho entendràs!

En fi, qui t'entengui, que et compri… vols afegir res més? Bé, tan sols donar les gràcies a tots els que d'una manera o altra han fet possible que aquest hagi estat definitivament un bon, boníssim any per a mi. Però això no ho havies assolit tu sol? Jo sol? Ni parlar-ne! Jo només he provat de posar-m'hi bé, de preparar el terreny i de predisposar-me a rebre tot el que volia… però si no hagués estat envoltat de gent meravellosa al meu costat segur que no ho hagués assolit. Parles d'algú en concret? Doncs sí… família, amics, els mateixos lectors i seguidors d'aquesta petita paranoia que és blackblocs… i sí, com deia abans, també d'algú molt especial. Si t'estiro de la llengüa en treuré alguna cosa? Haha… no, qui ho ha de saber ja ho sap.

Bé, doncs amb això hem acabat. Sí, ja era hora! Però, molt bé, no? Sí, molt bé. Recordes que vas predir l'any passat? Predir? Sí, vas dir que si assolies com a màxim quatre de les teves intencions et convertiries en una persona respectable. Hehehe… i quantes n'he fet? Doncs… diria que gairebé vuit. Vuit! Vuit. Collons… per vuit no tenia jo previst cap qualificació! T'atreveixes a fer-ho ara? Doncs… simplement diria que aquest noi progressa adequadament. Genial! Genial, sí. Anem a celebrar-ho amb una cervesa? Però ben freda, eh? I pago jo.

__

Suposo que els que teniu l’estranya costum de passar per aquí des de ja fa un temps, concretament un any com a mínim, ja sabreu de que va aquesta bajanada. Però, si no sou d'aquests i heu quedat en estat de shock després de llegir aquest solemne rotllo, i possiblement sense entendre res, potser això us pot ajudar:

20 comentaris:

  1. Bé, jo encara diria més, crec que progresses més que adequadament, i tan de bo encara vagis a més. De tot cor.
    Petons Jaume

    ResponElimina
    Respostes
    1. Possiblement tinguis raó Lluna. Un vuit de deu és realment per estar més que content. Que, per altra part… és com estic! :D
      Moltes gràcies! Petons.

      Elimina
  2. Sí que he quedat en estat de shock, sobretot perquè veig que amb un any has fet molta feina, i de la bona. Aquest post és mooolt bo, divertit, enginyós i ple d'experiències interessants (i blocs interessants també, hehe). Ets genial, Jaume, espero que això només sigui el principi del camí i que cada cop que el vampir et visiti per passar comptes els duguis tan bé com ara. Em fa feliç llegir-te!! I records al vampir, m'ha caigut molt bé... sembla bon tio ;)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs, que bé Sílvia…
      M'encanta que t'agradi tant, la veritat és que no esperava tants elogis. Però m'els guardo tots, eh? Gràcies! ; )

      I t'ho agraeixo molt però diria això de genial em va un pèl gran…
      Per a mi:
      genial és la capacitat que teniu alguns per dir molt amb poques paraules,
      genial és trovar una motivació que t'ompli i portar-la a terme fins les últimes conseqüències,
      genial és conèixer algú que et fa somriure només de pensar-hi,
      i genial, genial… és que algú sigui feliç només llegint-te (aquí t'he de donar la raó).

      Ah… i records del vampir! Més enllà de les queixalades que fot, és bon tio, sí.

      Elimina
  3. Estic Xocat.
    Estic Tàrtar.
    Òsti. òsti, òsti.
    Va!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Estic bé.
      Estic tranquil.
      Estic content.
      Estic feliç.
      I estic tàrtar, també …sempre!
      Òsti, òsti, òsti…

      Elimina
  4. Anonadada m'hi trobe!
    Tot i que sabia per on anaven els tirs al igual que Silvia m'he quedat en shock. Ets cuquíssim, no ho oblides! :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. cuquíssim, jo també te la compro!!!

      Elimina
    2. Hahaha… sabia que passaria! No sabia quan, però ho sabia!
      Vosaltres sí que sou cuquíssimes… les dues! ;P

      Petons "cuquis" a doxo! ;D

      Elimina
  5. Waw maria.
    Cuquíssim!
    M'agrada aquesta paraula! No la sabia!
    Jaume a partir d'ara... has deixat de ser l'Eric!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tu també, ambonsulls? :D
      Hòsti! Quan això de "cuquíssim" m'ho diuen dues dones guapíssimes com les d'una miqueta més amunt la veritat és que un s'infla com el ninot de Michelín. Però quan m'ho dius tu, i no t'ofenguis, eh?, he de reconèixer que l'efecte no és ben bé el mateix… hahaha!

      Creus que podriem negociar-ho?
      Sisplau, no li expliques al Mark o podriem acabar tenint problemes …especialment jo! ;D

      Elimina
  6. Pobre de tu que deixis d'escriure, així tal com raja, aquestes bajanades que tu dius. Perquè sempre que les llegeixo m'ho passo molt bé llegint-les. Fa la pinta que escrius tal com ets i això m'agrada. I, segur que em fico on no em demanen, però veient la cua d'admiradores que tens, potser hauries de posar fil a l'agulla i organitzar d'una vegada un sopar desvirtualitzador amb totes elles, no? Salut!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si vénen el vampir i el Jaume, m'apunto al sopar desvirtualitzador.

      Sobre la resta no deixo cap comentari perquè encara m'ho estic estudiant i mirar de quina manera podria aplicar-me alguna cosa.

      Elimina
    2. Haha… moltes gràcies, parlobaixet. M'alegro molt que t'agradi el que escric. Saps perfectament que el sentiment és mutu. Sigui com sigui, és cert que intento escriure tal i com em sento en cada moment, sense massa filtres. Suposo que, en certa manera, això em permet suplir les meves mancances "literàries" amb una dosi de naturalitat que intento plasmar als textos. I com que ara em sento content, és això el que vull que us arribi. Si ho aconsegueixo, encara que només sigui una miqueta… missió complerta!
      I no pateixis gens per ficar-te on no et demanen. De fet, tens tota la raó que les seguidores d'aquest bloc potser són una miqueta més actives (…i mooolt més guapes, això sí) que els seguidors. ;P Però per mi tots sou igual d'importants. Ni et pots imaginar la motivació que em dona el fet de rebre els vostres comentaris. Sense cap mena de dubte, sou les piles que donen l'energia per seguir escrivint, encara que sigui en forma de "bajanades" com aquesta. Així que només puc dir-vos, a tots i totes, moltes gràcies!
      I aquesta idea de desvirtualitzar aquesta petita comunitat que comencem a ser ja em ronda pel cap des de fa un temps i també ja ho hem comentat alguna vegada. De fet, en algun cas ja he tingut la sort de conèixer-les o coneixèr-los personalment i la sensació que m'enduc és que les persones que hi ha darrere dels teclats sempre, sempre, són infinitament més interessants que els comentaris que puguin deixar. I això no té preu. Així que li estic donant voltes a, efectivament, que algun dia puguem organitzar una trobada per veure'ns les cares amb una cervesa, sopar… o el que decidim al davant. I aquell dia, és clar, m'encantaria comptar també amb tu. A veure si ho montem…
      Hòsti… quin rotllo t'he fotut!!! Sorry! ; )

      Elimina
    3. Bona nit belkis. Si finalment fem un sopar, que com ara li deia a parlobaixet realment seria molt xulo, no et puc garantir que el vampir pugui acompanyar-nos. És bon tio i s'esforça en fer-se el simpàtic, però als vespres li agafa com una dèria estranya i es posa a repartir queixalades al coll del primer que passa pel davant i la situació es fa un tant incòmode. Tot i així, li puc comentar, a veure si tenim sort i aquell dia ve una mica desganat… ; )

      Elimina
  7. jajaja què dir... escrius molt bé, tens ritme narratiu i és cert que sembla espontani :) m'has fet riure, això és difícil! et felicito

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies Núria.
      Venint d'algú que té un bloc realment exquisit, per mi és un afalac molt gran llegir això. Però si a més, t'ha fet riure, això encara m'omple molt més!
      Una abraçada i espero que els reis et portin tots els teus desitjos. Però tots, eh? ; )

      Elimina
  8. Molt bona aquesta entrevista!(resulta que sóc molt fan dels vampirs, si és dels dolents-bons dels que que a mi m'agraden, digues-li que passi a fer-me una visita...) i moltes felicitats!!! No sé si la felicitat en sí existeix o no, però la satisfacció d'haver aconseguit els objectius qe un es proposa s'hi apropa.

    Petonassos, i que el 2013 sigui encra millor!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ah… Rachel, t'agraden els vampirs? Molt bé, ja li diré, però m'hauries de concretar que vol dir això dels dolents-bons, que jo sóc de fàcil liar-me! ;D
      I es cert que assolir el que un es propossa és una gran satisfacció, però si hi afegim que són els propòssits de cara al nou any, aquells que duren poc més enllà de les campanades, i a sobre amb un èxit de 8 sobre 10… és per estar content, no?

      Molts petons per un 2013 que, segur, segur, serà millor. Per tots!

      Elimina