diumenge, 29 de setembre de 2013

Doble check

– Ei, tio, com va tot?
– Molt bé, i tu?
– Bueno… et truco perquè no estic massa animat, últimament.
– I això? Que et passa?
– Res en especial, tornen els dubtes, les pors, aquella sensació de solitud, aquella…
– Perdona un moment…
– Que passa?
– Res, res, ja t'ho explicaré. És que he conegut una tia per internet i portem tres hores xatejant…
– Ah, doncs res, ja parlarem en un altre moment.
– No, home, no. Els amics són el primer. Digues, digues…
– Doncs et deia que…
– Haha… aquesta tia és l'hòstia.
– …
– Escolta, si dius que no estàs bé, vols que quedem i xerrem una estona?
– Com vulguis, però no vull molestar-te.
– Molestar-me? Tio, per a què estan el amics, si no…? et recullo a les vuit?
– Si et va bé, d'acord.
– Val, doncs fins després. Et deixo, que aquesta no para d'enviar-me missatges.

__

– Perdona que arribi tard… és que, ja saps… bla, bla, bla… i el temps vola. Hehe…
– No passa res.
– Què, com estàs?
– Bueno, ja t'he dit que no massa bé.
– Vaja… em sap greu. Però segur que no és res que no puguem arreglar amb un bon sopar i un parell de birres.
– No ho sé, estic força cardat.

Clinc!
– Mira, aquesta és la Claudia, la noia que he conegut aquesta tarda al xat. Ara portem des de les sis al WhatsApp. És un no parar. Està bona, eh?
– Està bona, sí.
– I llavors, em deies…
– No, t'explicava que estic desanimat, que cada dia em sento més…

Clinc!
– Perdona, però aquesta tia és la bomba. Mira que em diu…
– Fes, fes, tranquil…
– Hòstia, que diu que vol quedar demà!
– Ah… doncs molt bé no?
– Haha… collons, aquesta tia va molt sortida, tio!
– És clar, perquè tu no, oi?
– Jo? Haha… ja em veig demà follant-me-la com un animal.
– Ets tot un romàntic, tu…
– Això és el que et convindria a tu, també, un bon clau. Ja veuries com et passarien les tonteries de cop.
– No són tonteries, imbècil…

Clinc! Clinc!
– És que no para, no para!
– A tu tampoc és que et vegi molt predisposat a deixar-ho córrer…
– Jo? Jo passo, tio, però és clar, si es posa a tiro, s'haurà d'aprofitar, no?
– Sí, sí, només faltaria.
– En fi… i tu què… com va?
– Com va? Si fa més d'una hora que miro d'explicar-t'ho.
– Digues, digues, que ja estic per tu.
– Doncs el que et deia…

Clinc!
– Ai, mira-la, si m'envia petonets d'aquells amb el cor… haha
– Que maco…
– I, des de quan fa que no estàs bé?
– Ja fa dies.
– Haver-me trucat, burro! Hauríem quedat abans!
– Sí… no sé, tampoc estava amb humor…

Clinc!
– Cony, quines ganes tinc que sigui demà!
– Si seguiu així, demà ja no tindreu res més a dir-vos.
– Millor, així anirem al gra, directament.
– Vist així…

Clinc!
– Perdona, ja li dic que talli, eh?
– …

Clinc! Clinc! Clinc!
– És clar que a veure qui li diu que talli, ara… hahaha!
– Escolta…
– Hòstia, sí, ho sé, no t'estic fent ni cas, perdona…
– Bé, tant s'hi val. De fet, se'ns ha fet tard. Potser hauríem d'anar marxant, no?
– Sí, potser sí. A veure si amb una mica de sort encara l'enganxo al xat quan arribi a casa. Tu estàs millor, per això?
– … millor? … sí, sí, no pateixis.
– Me n'alegro. Ja saps que pots comptar amb mi sempre que ho necessitis, eh?
– Sí, és clar.
– Per això estem els amics, eh?
– I tant… si no fos per tu…
– Bé, tio. Doncs ja ens veurem, eh?
– Sí, ja ens veurem.

Clinc!
– Haha… és l'hòstia, la Claudia aquesta!

10 comentaris:

  1. Respostes
    1. Sí, estar sol no té res a veure amb sentir-se sol. Són coses molt diferents. La primera és física, la segona és química.

      Suprimeix
  2. M'he quedat amb les ganes de saber què li passa a l'amic. Un bon exemple d'incomunicació virtual

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. A quin d'ells et refereixes, Loreto?
      Entenc que n'hi ha un que a hores d'ara ja no recorda res del vespre anterior. I l'altra mira d'oblidar-ho quan abans.

      Suprimeix
  3. Es que s'ha de tenir clar a qui s'etiqueta com amic...

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. A vegades tot es redueix a allò de que "la confiança fa fàstic".

      Suprimeix
  4. Uf, aquestes escenes tan ben mostrades em són molt familiars... Val més deixar l'amic que faci i enviar un guats a algú més proper que sàpiga escoltar i no faci clinc a cada instant.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Saps?
      Tens raó però no tots els clinc han de ser necessariament negatius. N'hi ha que apareixen quan més els necessites i s'agraeixen molt més del que pugui semblar a simple vista.
      Jo ja m'entenc.

      Suprimeix
  5. sort que els amics son el més important, que sinó...

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Per això jo sempre he preferit les amigues, vés per on… :)

      Suprimeix