dijous, 3 d’octubre de 2013

Mal dia

Hi ha dies que et lleves i la vida et sembla la cosa més filla de puta del món.
Que recordes la por d'anar a dormir només en pensar de tornar a despertar.
Que desitges amb totes les forces que, en fer-ho, tot hagi estat un malson,
una broma de mal gust d'algun déu malparit.
Que ho donaries tot a canvi de què, per uns instants, tot fos com ho has imaginat.
Que el plor i la rabia no et deixessin de nou indefens davant l'angoixa de la solitud.
Que la pregunta de si val la pena continuar tingués, per fi, una resposta diferent.

Però no.
Obres els ulls tan sols per comprovar que la vida segueix,
com segueixen les coses que no tenen gaire sentit.

13 comentaris:

  1. Cada cop tenim més mals dies d'aquests. Sort que encara ens queden dels altres, de tant en tant...almenys vull pensar que és així, sinò no em tornaria a llevar.

    ResponSuprimeix
  2. Et cito el que diu el meu breviari avui: "He descobert que el dolor és el meu amic, em fa saber que hi ha alguna cosa en les meves emocions que no està bé". Em serveix pensar que el dolor i aquesta revolta interior em pot ser útil per mirar de trobar-li sentit als mals dies. Ànimus que no estamos tan mal! Petons

    ResponSuprimeix
  3. Doncs jo tinc una teoria. Diga'm il.lusa si vols, però estic convençuda (i així m'ha passat a mi una pila de vegades) que cal tocar fons per agafar embranzida cap amunt. Que els dies dolents, horribles, serveixen per valorar despres els dies bonics. Que sempre és millor estar sol que mal acompanyat. Que hi ha mil i una raons per viure be, però quan està núvol, no veiem més enllà.
    Et puc demanar una cosa? Espero que el dia que torni a sortir el sol (que sortirà sense cap mena de dubte) em facis un comentari al bloc donant-me la raó i fent-me la ola. T'enrecordaràs???
    Com deia el Tagore "Si plores per no veure el sol, les llàgrimes no et deixaran veure les estrelles" i avui, ara mateix, el cel és teu, a per ell!!!

    ResponSuprimeix
  4. La vida seguirà sempre, tant amb nosaltres com sense. Només cal trobar-li el sentit

    ResponSuprimeix
  5. Quin resum de mitja dotzena de manuals d'autoajuda!

    ResponSuprimeix
  6. Estic amb la Loreto, la vida segueix, tant si ens hi posem de cara com si no, ja sé que hi ha dies que és impossible veure-hi més enllà del núvol negre, però m'he acostumat a somriure, i a mi em funciona, cal pràctica i insistència, però a la llarga el gest acostuma a manar sobre l'emoció.

    I com diu la Silvia: "Ànimus que no estamos tan mal!"

    Petonets

    ResponSuprimeix
  7. Vinc de casa en Jp, directament... el sentit a vegades costa moooolt d'inventar i si no ens l'inventem... no hi és.

    ResponSuprimeix
  8. En aquests dies em dic: "saps que estaràs bé. Que d'aquí una estona, unes hores, uff, ho veuràs tot diferent i recuperaràs l'energia per viure. Sempre la recuperes. Ho saps. Així que no pensis. Ara no. Fés. Surt a córrer, fés esforç físic, cansa't, surt al carrer, parla amb algú. el que sigui per trencar el circuit mental dolorós"

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Ah, t'envio una abraçada, d'aquelles que duren unes estona, càlides i reconfortants

      Suprimeix
  9. Ja fa unes quantes setmanes d'aquest post i podem esperar que aquell mal dia hagi quedat ben enrere... i que a còpia de molts endemàs, les coses hagin canviat, cap a millor, i que ja tinguis (o comencis a entreveure) el motiu per seguir endavant.

    Vinc de casa la Sílvia. Una abraçada!

    Y la vida siguió, como siguen las cosas que no tienen mucho sentido...

    ResponSuprimeix
  10. Malauradament hi ha dies d'aquests i, de tant en tant, uns altres perfectes on tot ho veus amb uns altres ulls. No deixis de mirar.

    Una aferradeta farcida de bessets :)

    ResponSuprimeix
  11. Conec perfectament aquest dies que descrius... sovint entinc mases...

    ResponSuprimeix