Gràcies granotes!

No entrava dins els meus plans d'avui penjar un nou post al bloc. Però benvingut sigui. Potser d'aquesta manera reactivaré de nou la producció pròpia, que últimament reconec tenir força abandonada. I a més, anar a dormir amb una alegria inesperada no deixa de ser una sensació agradable.

Per altra part, la meva coach personal sempre em diu que agraeixi, que agraeixi, que agraeixi… que l'univers m'ho retornarà algun dia d'una manera o altra. Així que, Mou & Co, si us plau, poseu-vos les piles i doneu-me molts motius per no deixar mai d’agrair. De moment, moltes gràcies per la sorpresa, de tot cor. No me l'esperava tan aviat, la veritat.

Tot i que, pensant-ho bé, potser tot plegat no és tant sorprenent. Segur que quan Pepe, Sergio Ramos, Marcelo i la resta d'"artistes" blancs han vist la samarreta adversària han començat a notar una incòmode revolució intestinal. I quan s'han adonat que avui Messi encara no els havia fotut cap destrossa, ja era massa tard. Ja ho diu la cançó…

…blaugrana al vent, un crit valent,

tenim un nom el sap tothom…

Llevant, Llevant, Llevant!

7 regles per romandre positiu

1. Espera abans de preocupar-te

Que et preocupava l’any passat, per aquestes mateixes dates? Vas sobreviure a aquestes preocupacions? Sabies que només el 8% dels temes que ens preocupen acaben realment passant?

"L’ansietat no buida el dolor del demà, però en canvi deixa l’avui sense força."

2. Manté una actitud d’agraïment

Conta les teves benediccions i anota-les per escrit.

"Sentir-se agraït i no expressar-ho és com embolicar un regal i no donar-lo."

3. La teva salut és la teva riquesa

Sense salut, et faltarà l’energia necessària per expandir la teva vida i la teva felicitat a tots els nivells. Pren-te el teu temps per menjar, fer exercici i dormir bé. I, per sobre de tot, segueix una bona dieta mental: alimenta la teva ment amb pensaments que et facin sentir bé i no et facin mal.

"Una de les principals qualitats que requereix l’èxit és l’energia… i potser sigui l’única."

4. Gaudeix de l’efecte "boomerang"

Fes quelcom per algú. Tot el que facis de bo, et retornarà sempre, encara que no vingui de la mateixa persona ni de la mateixa manera. El secret és donar sense esperar res a canvi… pel simple plaer de donar. Llavors rebràs per partida doble, perquè vas gaudir donant i gaudiràs rebent. Si dónes esperant rebre alguna cosa a canvi, conrearàs dissort, perquè aquesta no és la naturalesa del teu cor i t’estaràs desconnectant d’ell, de la teva font més elevada.

"Si vols elevar-te, eleva a algú més."

5. Aprèn a dir NO

El nostre temps, interessos i energia són limitats. Si t’acostumes a dir sempre SÍ a tot sense realment desitjar-ho, acabaràs buit d’energia, amb un sentiment de frustració i resentiment amb la vida, perquè estaràs visquent una vida que no és la teva. Hem d’aprendre a dir NO, i saber dir-ho amb amor. Un "no, gràcies" a temps pot transformar la teva vida.

6. Entèn el poder de la disciplina

Si et disciplines avui, gaudiràs més de la vida demà.

"La disciplina és la millor amiga de l’home, perquè el porta a realitzar els anhels més profunds del seu cor."

Mare Teresa de Calcuta

7. Envolta’t de gent positiva

Troba persones que creguin en tu i t’inspirin sempre a millorar.

"Estimar i ser estimat és com sentir el sol per tots costats."

__ 

No, no m’estic tornant boig. Només que les coses, quan es veuen escrites, sembla que agafen una altra dimensió. Aquestes "regles per romandre positiu" les vaig llegir al bloc Guia cuerpo mente i ara és quan em toca mirar de posar-les en pràctica. Per consum propi, que diríem…

Actitud vacacional… sempre?

Amb la reentrada a la feina sembla que, de cop, tots tenim menys temps per a nosaltres. Menys temps per passejar, per escoltar música, per llegir… i per escriure, també. Per això últimament m'he aficionat a fer de  cleptòman per la xarxa i he "agafat" prestats alguns articles de gent que sap el que es diu i que he trobat interessants. Una manera com una altra de pujar el nivell del meu bloc sense haver de pencar massa. El que penjo avui l'he llegit al bloc La pelota no entra por azar, d'en Ferran Soriano, actual president d'Spanair, pel qual he de reconèixer una especial admiració. Espero que us agradi.

__ 

Als països del Sud d’Europa, aquests dies marquen el final simbòlic de les vacances d’estiu. En el moment en que la societat en conjunt es torna a “posar en marxa”, em pregunto si podem aprendre alguna cosa de l’actitud davant la vida que hem tingut durant les vacances. Potser les vacances són una “prova pilot” de com hauríem d’enfrontar-nos al conjunt de la nostra vida.

Les vacances són finites, s’acaben. Ho sabem, no ens fa gràcia però ho acceptem i aquesta acceptació té una influencia decisiva en com les vivim. Però és que la nostra vida també és finita, s’acaba. Encara ens fa menys gràcia, ho acceptem amb més dificultat, no hi pensem gaire i no ho tenim molt en compte a l’hora de viure. És veritat que després de les vacances hi ha una altra vida, la laboral, potser menys atractiva, però vida al final, mentre que encara ningú ha pogut demostrar fefaentment que hi ha una altra vida després de la mort física i només tenim la fe per agafar-nos-hi. Però, a efectes pràctics, tant la vida com les vacances són finites.

L’acceptació d’aquesta finitud de les vacances comporta que les vulguem gaudir al màxim, fer el que ens agrada i estant al costat de les persones que ens agraden o estimem.

Com a la vida, no? No és menys veritat que serem vius un grapat d’anys, que, siguin quants siguin, ens semblaran pocs i que el que hauríem de voler és gaudir-la al màxim, fer el que ens agrada i estar al costat de les persones que estimem? O és que aquesta vida finita ha de ser un camí de sacrifici i patiment, destinada a acumular riqueses materials o mèrits vanitosos per ser recordat quan no hi siguem? (aquells als qui deixem en herència els nostres calers, cases o bosses Louis Vuitton ens recordaran una estona també). És una bona idea sacrificar molts minuts, hores i dies d’aquesta vida finita no estant amb els qui estimem?

L’actitud vacacional dóna menys transcendència al que ens passa i sí molta importància a cada moment. De vacances, pensaves anar en bicicleta però plou, així que t’has quedat a casa jugant a cartes… no hi fa res. De vacances, valores cada moment, el vius intensament i el gaudeixes, perquè saps que és un moment únic, que passa, en un període que és finit.

No és aquesta l’actitud que ens permetria ser més feliços en la nostra vida en general? No sobre preocupar-nos per les coses que ens passen i centrar-nos en reaccionar-hi de forma positiva. Gaudir de cada moment com si fos únic –perquè ho és!– i viure el present intensament.

Perquè en el fons recordem que això és finit, que no viurem per sempre. A Brasil diuen “a vida é curta e não para de passar”.

Rellegiré aquestes notes en uns mesos, quan ja no recordi les vacances i l’actitud vacacional.