Musho beti…!!!

Dels creadors de "Tenemos el borrador de un informe que involucra a Artur Mas i Jordi Pujol con unas cuentas irregulares en Suiza" ara ens arriba "Musho Beti, musho Beti… eh!, eh!".

Admeto que, avui, no hauria de perdre ni un sol segon en les bajanades d’en Mou i la seva cort. Avui no ho trobo seriòs. Perquè avui hauria d’estar per altres coses infinitament més importants. Perquè estic segur que el partit d’ahir no deixa de ser un intent més dels que arriben des de la capital per distreure la nostra atenció. Però no ho aconseguiran. D’acord que han fet que aturi per uns moments l’esborrany de post que estic preparant per aquesta nit –sempre que tot surti com espero, és clar– però jo, més enllà de l’aspecte purament esportiu, m’ho prenc com un senyal més que hem d’interpretar. Aquest vespre, si tot va bé, el Barça es distanciarà –potser definitivament?– del Madrid. I aquest vespre també, Catalunya ho farà d’Espanya –potser definitivament?–. Ahir va ser el nostre dia de reflexió. Espero que demà sigui el seu.

Que cadascú en faci la lectura que més li convingui, però, en tot cas… gracias pishas!!!

Vielen Dank Freunde

No, no me n'havia oblidat. Suposo que tots vosaltres sí. Ja veig que els seguidors i seguidores d'aquest bloc tenen poques inquietuds "futboleres". I ja m'està bé, la veritat. Reconec que de vegades també a mi em fa certa mandra estar contínuament pendent del que fan els de la capital. Potser un dia ho deixi córrer i destini totes les meves energies blocaires en temes més profitosos. I potser aquell dia aquest bloc també guanyarà en interès. Però mentre aquest moment no arribi, continuarem amb la paranoia particular d’homenatjar aquells equips que, indirectament, de tant en tant em donen un petit motiu per somriure. Així que avui penjo, amb retard, l'agraïment que hauria d'haver sortit a la llum el passat dimecres a la nit, als voltants de quarts d'onze. Aquell dia, però, hi havia coses més importants en què pensar…
Com sempre, de fet.

Avuit tenia altres plans

Avuit que tenia previst penjar un relat nou al bloc.
Avuit que pensava… anem amb compte que el camp del Getafe és un camp "punyetero".
Avuit que estava gairebé convençut que els blancs es passejarien per la Giralda com han fet les últimes temporades.
Avuit que em feia mandra haver d’agrair res a un equip que em desperta poca –per no dir cap– simpatia.
Avuit que, si en algú no confiava, era en Michel, un dels símbols del madridisme més ranci, "vuit" merengue durant molts anys, avuit entrenador rival.
Avuit que volia anar a dormir aviat.
Avuit, al final, resulta que els culers ens fiquem al llit… a vuit!

¿Ya…?

La veritat, no m'esperava haver d'estrenar la meva particular temporada d’agraïments esportius tan aviat (pel que fa a la Lliga… espero que dimecres pugui tornar a estar per aquí amb un escut molt més proper). I he de reconèixer que ahir, mentre tornava a casa, em feia certa mandra haver d'incloure una andròmina com aquesta al bloc (l'heu vist bé? es pot tenir un escut més lleig?) Però com a tot se li ha de veure la part positiva, acceptaré la vergonya estètica i la indiferència dels qui no us agrada el futbol a canvi de la satisfacció de tenir els blancs a cinc punts quan encara no portem ni un mes de competició. Com a inici no està del tot malament. Que continuï la festa!