La més maca

Em sap molt de greu.
Em sap tan i tan de greu.
Em sap molt i molt i molt de greu.

Ets la més maca, la més bonica,
ets la que em trenca el cor.
La més bufona, més que eixerida,
la que em trasbalsa el son.

No tinc cap nua, no tinc cap do.
Trist avís d'enyor.

Cops, manyegant cops.

Ohh, la més mimosa.
És de canyella i cuscús.
Sota de llimona, de xica en mica,
xarrupant calçats durs.

Un tel que em cega,
que em cou la veu.
Un trist avís d'enyor.

Flors, engabiant flors.

Cops, manyegant cops.

La més maca

Adrià Puntí

Maria, 2002

__

Em sap molt de greu.

Em sap tan i tan de greu.

Em sap molt i molt i molt de greu…

… però això és el que hi ha.

Per si vols escoltar-la:

La més maca

Als núvols

Als núvols, jo hi faig el salt mortal,

la tombarella i el pardal.

Als núvols, tot és blanc
i jo hi faig d’angelet i d’esquimal.

Als núvols, sóc un infiltrat

que ha entrat en el regne dels cels sense haver estat jutjat.

Als núvols, com un arbre arrencat,

no hi faig cap fruit ni tinc arrels, però tampoc no hi faig cap mal.

Als núvols amb el temps i una canya 

puc esperar que es moguin les muntanyes,

somiant truites i mirant les musaranyes

mentre a baix cau pedregada.

Als núvols, no se m’hi ha perdut res,

però com que res no he de trobar tampoc no em cal buscar.

Als núvols, sense res per pensar, 

al meu cervell espès no queda res per cavil·lar.

Els núvols no són pols ni són fum,

són camps de cotó fluix on el record va a oblidar 

que als núvols no m’he de guanyar el pa,

en qualsevol moment pot començar a ploure manà.

Als núvols amb el temps i una canya 

puc esperar que es moguin les muntanyes,

somiant truites i mirant les musaranyes

mentre a baix cau pedregada.

Però el vent ha anat bufant

i els núvols escampant,

m’ho ha dit el Sol cantant,

dels núvols no es baixa, dels núvols es cau.

Als núvols

Marc Parrot

Avions, 2009

__

Un dia algú que hi entén molt de núvols em va recomanar aquesta cançó.
I avui m'ha vingut al cap. Així, perquè sí. M'encanta.

Per si vols escoltar-la:
Als núvols

Me acordé de ti

Puede que sea esta la canción,

la que nunca te escribí.

Tal vez te alegre el corazón,

no hay mas motivo ni razón

que me acordé de ti.

Eh! buscando en lo que fuimos

un qué será de ti.

Yo me fui, no sé hacia dónde,

sólo sé que me perdí.

Yo me fui, no sé hacia dónde

y yo sólo me perdí.

Hay un niño que se esconde

siempre detrás de mí.

Todo cambia y sigue igual

y aunque siempre es diferente, siempre el mismo mar.

Todo cambia y sigue igual

y la vida te dará los besos que tú puedas dar.

Todo y nada que explicar

¿quién conoce de este cuento más de la mitad?

Soy mentira y soy verdad,

mi reflejo vive preso dentro de un cristal.

Todas las cosas que soñé,

todas las noches sin dormir,

todos los versos que enseñé

y cada frase que escondí.

Y yo jamas te olvidaré,

tú acuérdate también de mí.

Nunca se para de crecer,

nunca se deja de morir.

Me acordé de ti

Fito y Fitipaldis

Antes de que cuente diez, 2009

__

Se'm fa molt difícil escollir, però aquesta és, possiblement, la meva cançó preferida de Fito y Fitipaldis. I és que, hi ha alguna cosa més guapa que algú se'n recordi de tu sense cap motiu ni raó aparent? (sempre i quan no parlem d'un Inspector d'Hisenda, és clar, que llavors ja és una altra història). Això sí, ensabonades apart, no li perdono que ahir no la toqués al brutal, brutal, brutal!!! concert que va oferir a l'Auditori del Fòrum a Barcelona. Sense cap dubte, el segon millor d'una nit inoblidable.
El primer… permeteu-me que m'ho reservi només per a mi. ;P

Per si vols escoltar-la:
Me acordé de ti

Sota una col

M'he comprat un bon dia
me'l gastaré amb un llonguet.
Ara ensopego, però va, i m'aixeco.
Jugaré a xancla amb uns esclops.
M'he rifat un bon dia,
portaré un núvol al cap.
Avui m'enamoro, és el meu dia.
De nit, avui pot sortir el sol.

Tu i jo sols, sota una col.
Tu i jo sols, rere el ressol.
Ni prohibits ni guripes, ni la meva ombra em fa cas.
Vull xuxeries, són clandestines.
Si em fan bufar, els arruflo el nas.

Segur que em peto les classes,
l'àvia Maria té son, no s'està quieta.
Sor Enriqueta, avui soleta, s'empassa el sermó.
Tu i jo sols, sota una col, arrecerats rere el ressol.
Cauen deu pometes d'un pruner.
Sé que és el meu dia, que és tot meu.

La mare ens crida:
nens i nenes, és l'hora d'anar a berenar pa amb oli.
Tu i jo sols, sota una col, amagadets fent-nos petons.
Tu i jo sols, com dos cargols, abrigadets sense llençols.

Cau la pluja eixuta sota el test.
Sé que és el meu dia, que és tot meu.
La mare ens crida:
nens i nenes, tothom de dret al llit, hi ha matines.
Tu i jo sols, tu i jo sols.
Cauen deu pometes d'un pruner.

Sota una col

Adrià Puntí

L'hora del pati, 1999

__

Hi ha experiències que no s’obliden fàcilment i sentiments pels que val la pena lluitar.
Gràcies per haver-me deixat tastar, per uns instants, què se sent sota una col.

Per si vols escoltar-la:

Sota una col

Coral·lí

Coral·lí, avui t'he escrit un poema en vers

un sol escrit, un recuit amb mel,

mai fins avui no he estat tan dolç,

mai fins avui no he estat tan dolç.

Coral·lí, t'estimo tant que avui faré el pi

t'enyoro tant, tant, que em quedo aquí

el meu cor es fon, tot el meu cor es perd.

Ratolí, flor d'anís, ets l'oliveta tendra

sense pinyol, ets de licra, un gra d'arròs,

avui la pluja ens pren el son.

Coral·lí, brot de pi, un somni rosa

no hi cap el gris, romaní, fruit d'estiu

un bell miracle, un acudit.

Coral·lí, avui t'he escrit un poema en vers

un sol escrit, un recuit amb mel,

mai fins avui no he estat tan dolç,

mai fins avui no he estat tan dolç.

Coral·lí, t'estimo tant que avui faré el pi

t'enyoro tant, tant, que em quedo aquí

el meu cor es fon, tot el meu cor es perd.

Coral·lí, brot de pi, un somni rosa

no hi cap el gris, ratolí, fruit d'estiu,

un bell miracle, un acudit.

Un esglai, l'hàbit et dol, no val ni un ral,

un esglai.

Coral·lí, avui t'he escrit un poema en vers

un sol escrit, un recuit amb mel,

mai fins avui no he estat tan dolç,

mai fins avui no he estat tan dolç.

Coral·lí

Adrià Puntí

L'hora del pati, 1999

__

Avui estreno una nova etiqueta al bloc. Fent ostentació d'una originalitat sense precedents, l'utilitzaré per totes aquelles coses que em donin "bon rotllo", a les quals us he de confessar que cada dia en sóc més aficionat.

Començo amb aquesta cançó de l'Adrià Puntí, que té el "superpoder" de posar-me de bon humor cada cop que l'escolto. Que és començar a sonar i, tot d'una, aturar el que estic fent per posar-me a rascar una guitarra invisible i cantar com un energumen posseït per l'esperit de Joselito. Tot i que he de reconèixer que aquesta "abducció" no m'ha passat en totes les situacions, només en aquelles de ser susceptibles de ser interrompudes per una altra emoció… més gratificant.

I és que quan sona Coral·lí només penso en quan arribarà el moment màgic que pugui dir-li a una noia… "ets l'oliveta tendre sense pinyol" –ohhh…–. Potser aquell dia em guanyi un calbot o em torni a quedar sól per sempre, però… i si no? ;D I, en tot cas, sempre seria pitjor comparar-la amb una oliva farcida d'anxova i pebrot, no?

Sé que l'Adrià no seria precisament un artista de masses –admeto no trobar gaire adeptes entre les meves amistats–. Potser és per això que m'agrada tant. I reconec que a vegades em deixa una mica confós, però quan hi posa el puntet just de sal –i ho fa molt sovint– és insuperable! 

Espero que, si decidiu escoltar-la, us aporti la mateixa alegria que ho fa amb mi.

Algun seguidor d'Adrià Puntí a la sala?

Per si vols escoltar-la:

Coral·lí

Molt petit

Un porronet de garnatxa
i un plat amb quatre "brunyols",
et vindré a treure de casa,
anem a caçar cargols.

Si els cargolets no corrèssin

perquè aquest any no ha plogut
caçarem uns quants espàrrecs
per acompanyar el vermut.

El pare em fa anar a la vinya
i la mare em fa el dinar
i jo només vull ser músic
per a veure’t ballar.

Veient com balles nineta
m’hi passaria la nit
però he de tornar aviat a casa
que encara sóc molt petit.

Si es fa tard, marxo sol
"al millor" de la nit.
Tu ballant, jo perdut;
trist destí ser petit.

Un porronet de garnatxa
i un plat amb quatre "brunyols",
et vindré a treure de casa,
anem a caçar cargols.

Quan sigui gran seré músic,
tu escoltaràs les cançons
i el nostre amor tindrà lletra
i música el nostre cor.

Si em vols dir que m’estimes,
digues-m’ho a la foscor.
Tot el que jo t’hauré de dir,
t’ho diré a les cançons.

Molt petit

Quimi Portet

Hoquei sobre pedres, 1997

__

Ahir va començar una nova etapa,

de moment no és més que una il·lusió.

Però una cosa ja la tinc clara: 

quan sigui gran seré músic,

tu escoltaràs les cançons

i el nostre amor tindrà lletra

i música el nostre cor.

Per si vols escoltar-la:

Molt petit

Feo

He aprendido en esta vida de lo bueno y de lo malo.

Me he elevado por el cielo y me he arrastrado por el barro.
Más de treinta y cinco años y doscientos diez defectos.
He tocado la locura con la punta de los dedos.

Voy mirándome en los charcos

yo no necesito espejo.

Sé que soy mucho más guapo
cuando no me siento feo.

Nunca me han interesado ni el poder ni la fortuna,
lo que admiro son las flores que crecen en la basura.
¿Dónde se han quedado tus sueños? Tienes el alma desnuda.
Después de romper la ola, sólo nos quedó la espuma.

Voy mirándome en los charcos
yo no necesito espejo.

Sé que soy mucho mas guapo
cuando no me siento feo…
feo, feo, feo, creo...

Feo

Fito & Fitipaldis

Lo más lejos, a tu lado, 2003

__

Dedicat a la persona que ahir, per uns instants, em va fer sentir "guapo".

Per si vols escoltar-la:

Feo

Que tinguem sort

Si em dius adéu,
vull que el dia sigui net i clar,
que cap ocell
trenqui l'harmonia del seu cant.

Que tinguis sort
i que trobis el que t'ha mancat en mi.

Si em dius "et vull",
que el sol faci el dia molt més llarg,
i així, robar
temps al temps d'un rellotge aturat.

Que tinguem sort,
que trobem tot el que ens va mancar ahir.

I així pren tot el fruit que et pugui donar
el camí que, a poc a poc, escrius per a demà.
Què demà mancarà el fruit de cada pas;
per això, malgrat la boira, cal caminar.

Si véns amb mi,
no demanis un camí planer,
ni estels d'argent,
ni un demà ple de promeses,
sols un poc de sort,
i que la vida ens doni un camí ben llarg.

Que tinguem sort

Lluis Llach

I si canto trist, 1974

__

Que tinguis sort i que trobis el que t'ha mancat en mi.

Per si vols escoltar-la:

Que tinguem sort

Wonderful tonight

It's late in the evening.

She's wondering what clothes to wear.

She puts on her make-up

and brushes her long blonde hair.

And then she asks me "Do I look all right?"

And I say "Yes, you look wonderful tonight."

We go to a party and everyone turns to see

this beautiful lady that's walking around with me.

And then she asks me "Do you feel all right?"

And I say "Yes, I feel wonderful tonight."

I feel wonderful

because I see the love light in your eyes.

And the wonder of it all

is that you just don't realize how much I love you.

It's time to go home now and I've got an aching head.

So I give her the car keys and she helps me to bed.

And then I tell her, as I turn out the light,

I say "My darling, you were wonderful tonight.

Oh my darling, you were wonderful tonight." 

Wonderful tonight

Eric Clapton

Slowhand, 1977

__

Para ti, amor. Estés donde estés. TQ.

Per si vols escoltar-la:

Wonderful tonight (life version)

Massatge sonor

Que la música té efectes transformadors a nivell físic i emocional suposo és una afirmació que poca gent negarà. Que és capaç de canviar el nostre estat d'ànim convertint tristesa en alegria, pena en eufòria, plor en rialla, o excitació en serenor sembla una obvietat. El millor és que ho fa de manera totalment particular, escrivint històries personals a mida, històries d'amor, de desamor, d'amistat, d'enyor, de solitud… Cadascú de nosaltres té la seva particular banda sonora, enregistrada a partir de vivències, records, desitjos… totes amb els seus propis matisos, en molts casos compartits, però sempre únics.

La meva especial relació de complicitat amb la música ve de petit. Però els últims esdeveniments de la meva vida, tant els bons com els dolents, han multiplicat el seu efecte. Si poguéssiu veure'm per un forat mentre escolto música sol a casa o al cotxe descobriríeu contrastos en la meva actitud que en més d'una ocasió us farien dubtar si trucar al psicoanalista de guàrdia. El pas d'una eufòria desmesurada a un plor descontrolat depèn únicament de l'atzar capriciós del meu iPod –ja ho deia Forrest Gump: "mamá siempre decia que la vida es como la opción "aleatorio" del iPod… nunca sabes lo que te va a tocar."–. És per això que quan em van convidar a provar una sessió de massatge sonor, no m'ho vaig pensar dues vegades. Si el massatge té efectes relaxants i la música la capacitat de remoure sentiments, la combinació d’ambdós conceptes prometia ser gratificant i com a mínim interessant d'experimentar en primera persona. He de reconèixer, però, que mai abans havia sentit a parlar d'aquest concepte tan "curiós" i que, per tant, desconeixia que em trobaria i, sobretot, fins a quin punt podria afectar-me. Però que la meva ignorància faci estralls no vol dir que aquesta sigui una pràctica nova. De fet, "la utilització del so com a eina de sanació ve de l’antiguitat. Es creia que cada ser tenia el seu propi so, i aquell que el trobés tenia garantida la longevitat i la salut. En realitat els metges o xamans buscaven un so que elevés la freqüència de la persona retornant-lo així a la freqüència original. Aquest és el fonament de la medicina vibracional. Tot en la natura i en el cos humà funciona amb un ordre harmònic i, en cas de malaltia, és quan la persona perd aquesta harmonia interior. El nostre cos és aigua en un 75% i, a l’igual que quan llencem una pedra a un riu aquesta crea unes ones, la música ens afecta de la mateixa manera creant un massatge vibratori a tots nivells; físic, mental i emocional, ja que també les nostres emocions i els nostre pensament vibren en una determinada freqüència. Si partim d’aquesta base, quan trobem la freqüència adequada, podem passar ràpidament d’un estat de por, de depressió… a un estat d’alegria, de sensació d'harmonia interna."*

La primera sensació a l'entrar a la sala és d'una grata sorpresa. Compto fins a tretze dones… i jo, com a únic representant del gènere masculí. Penso que si el paradís existeix deu semblar-se bastant a això –seria interessant mirar d'argumentar perquè el percentatge de dones que assisteixen a aquests tipus d'activitats respecte el dels homes és gairebé del 100%, tot i que crec que és una qüestió que cau pel seu propi pes–.

A partir d'aquí, em deixo portar. Estirat a terra, amb els ulls tancats, rebo les primeres notes, enregistrades, que preparen a la relaxació. La música flueix suau. Molt suau. I s'allarga en el temps. Molt. Tant, que en ocasions sembla que la son s'apoderarà de mi i la sessió acabarà en el mateix moment que algú em donarà uns suaus copets al braç. Però no. L'efecte comença a ser de gran benestar. Noto sense cap esforç com tots els muscles del cos deixen la tensió aparcada per acomodar-se i gaudir. Fins que arriba un moment que estic a punt per començar el viatge. I llavors entren en escena l'stick de la Sílvia** i el bol tibetà de l'Elena. I sona Embrace Sadness, per recuperar records tristos i transformar-los en bones sensacions. Tot i que havia començat a controlar-ho, això de recuperar records tristos no s'em fa gens difícil. Deixar-se seduir per la màgia de la música és el pas previ per que els sentiments comencin a fluir de manera natural –en ocasions fins i tot difícils de controlar–. Segur no és fruit de la casualitat que la segona peça porti per nom Butterfly's Change –és ben cert que la música acaba escrivint la història de cadascú…– on la connexió arriba, obviament, amb l'aleteig de milers de papallones que revolten al meu costat i em transporten als dies més bonics i intensos que puc recordar. Nana parteix del concepte que tots tenim un nen interior, però, al contrari del que estem acostumats, està concebuda per despertar-lo, no pas per adormir-lo. Expliquen que Between Heaven And Earth prepara l'espai que hi ha entre el cel i la terra per deixar espai al cor. Un cor, que, efectivament, es connecta irremeiablement des del primer batec per descobrir un jo fins ara desconegut d'una manera que mai… mai, hauria ni imaginat. Enjoy ens regala els moments més alegres i ens convida a gaudir del que tenim ara, sense pensar en l'abans, sense pensar en el demà. I ho faig, obedient, fins les últimes conseqüències. Així, els temes –i les emocions– es van succeint fins tancar la sessió amb Anything Is Possible per recordar-nos que tot, tot, encara és possible. Sona bé…

Em sento a gust. Em sento bé. No vull que s'acabi… i quan el llum es torna més intens el "retorn" a la sala té el sabor d'un cert enyor del viscut fa just uns instants. L'absència d'expectatives fa que es gaudeixi més de l’aquí, de l'ara. I això ho converteix en una experiència realment especial. Per a mi va ser-ho, sense dubte. Un exercici de neteja interior que va fer aflorar situacions, records, desitjos… un cúmul de sensacions úniques viscudes en un entorn inmillorable.

Gràcies a la Sílvia i l’Elena per haver-nos apropat a aquesta experiència… i especialment a la Sandra per haver-me convidat a gaudir-la.

__ 

* Extracte tret de lasaladeser.com

** Si vols escoltar els temes fes clic aquí.

The most beautiful girl in the world

Could you be

the most beautiful girl in the world.

It’s plain to see

you’re the reason that God made a girl.

When the day

turns into the last day of all time

I can say

I hope you are in these arms of mine.

And when the night

falls before that day I will cry, I’ll cry

tears of joy

'cause after you all one can do is die.

Oh... oh... oh...

Could you be

the most beautiful girl in the world.

Could you be.

It’s plain to see

you’re the reason that God made a girl.

Oh… yes, you are.

How can I

get through days when I can’t get through hours,

I can try

but when I do I see you and I’m devoured, oh… yes.

Who’d allow, who’d allow

a face to be soft as a flower.

I could bow

and feel proud in the light of this power.

Oh... oh... yes... oh... oh... 

Could you be, could you be

the most beautiful girl in the world.

Could you be.

It’s plain to see

you’re the reason that God made a girl.

Oh… yes, you are.

And if the stars

ever fell one by one from the sky

I know Mars.

Could not be, uh, too far behind.
'Cause baby, this kind of beauty

has got no reason to ever be shy.

'Cause honey, this kind of beauty

is the kind that comes from inside.

Could you be, could you be

the most beautiful girl in the world.

So beautiful, beautiful.

It’s plain to see, plain to see

you’re the reason that God made a girl.

Oh... oh... oh... yeah...

Could you be

the most beautiful girl in the world.

You, you must be a, oh… yeah.

It’s plain to see, oh...

you’re the reason that God made a girl.

You’re the reason, hey, oh… yeah.

If the stars ever fell one by one from the sky.

Oh... oh... oh... yeah.

I know Mars could not be to far behind.

Oh... oh... oh...

Could you be

the most beautiful girl in the world.

Could you be

the most beautiful girl in the world.

The most beautiful girl in the world

Prince

The beautiful experience, 1994

__ 

Dedicada a the most beautiful girl in the world.

Pokito a poko

Andaba “perdía” de camino “pa” la casa,
cavilando en lo que soy y en lo que siento. 
“Pokito” a “poko” entendiendo
que no vale la pena andar por andar,
que es mejor caminar “pa” ir creciendo.

Volveré a encontrarme con vosotros,
volveré a sonreír en la mañana,
volveré con lágrimas en los ojos,
mirar al cielo y dar las gracias.

“Pokito” a “poko” entendiendo
que no vale la pena andar por andar,
que es mejor caminar “pa” ir creciendo.
“Pokito” a “poko” entendiendo
que no vale la pena andar por andar,
que es mejor caminar “pa” ir creciendo.

Mirarme dentro y comprender
que tus ojos son mis ojos,
que tu piel es mi piel.
En tu oído me alborozo,
en tu sonrisa me baño
y soy parte de tu ser.
Que no vale la pena andar por andar
es mejor caminar “pa” ir creciendo.

“Pokito” a “poko” entendiendo
que no vale la pena andar por andar,
que es mejor caminar “pa” ir creciendo.
“Pokito” a “poko” entendiendo
que no vale la pena andar por andar,
que es mejor caminar “pa” ir creciendo.

Volveré a sentarme con los míos,
volveré a compartir mi alegría,
volveré “pa” contarte que he soñado
colores nuevos y días claros.
Volveré “pa” contarte que he soñado
colores nuevos y días claros.

Pokito a poko
Chambao

Pokito a poko, 2005

__

Algun dia havia de reaccionar. Poc a poc. Doneu-me una mica més de temps i estaré a punt per tornar.

Per si vols escoltar-la:

Pokito a poko

We are the champions

I've paid my dues

time after time.

I've done my sentence

but committed no crime.

And bad mistakes

I've made a few

I've had my share of sand kicked in my face

but I've come through.

We are the champions, my friends

and we'll keep on fighting till the end.

We are the champions.

We are the champions.

No time for losers

cause we are the champions of the world.

I've taken my bows

and my curtain calls.

You brought me fame and fortune and everything that goes with it 

I thank you all.

But it's been no bed of roses.

No pleasure cruise.

I consider it a challenge before the whole human race

and I ain't gonna lose.

We are the champions, my friends

and we'll keep on fighting till the end.

We are the champions.

We are the champions.

No time for losers

cause we are the champions of the world.

We Are The Champions

Queen

News Of The World, 1977

__

Ho sento, però m'ho han possat "a güevo".

Per si vols escoltar-la:

We Are The Champions

Acudit 01

Abans de res, un petit aclariment:
1. No m'agraden gens els acudits sexistes, racistes o basats en tòpics.
2. Mai m'hauria imaginat incloure un acudit en un bloc com aquest.

Però com que rectificar és de savis, aquí teniu un acudit que acabo de sentir per la ràdio. Si no us agrada, que pot ser, passeu de deixar comentaris negatius, si us plau. Jo m'he fet un fart de riure i em sabria greu que hem trenquéssiu l'encant del moment.

Gràcies per la vostra comprensió… i contenció.
No m'ho tingueu en compte.

__ 

Què fa un català si a l'arribar a casa véu que s'hi està calant foc?
Enviar una "perduda" als bombers.

Aniversari

Els llums s’han apagat, han tret el pastís,

aplaudien els pares, els tiets i els amics

tots alhora, agrupats en un únic crit,

“que demani un desig, que demani un desig”.

I tu, nerviosa, com sempre que et toca ser el centre d’atenció,

has fixat els ulls en un punt imprecís del menjador

un segon, dos segons, tres segons, quatre i cinc.

Els teus ulls cavalcaven buscant un desig,

les espelmes cremaven i alguns dels amics

t’enfocaven amb càmeres de retratar,

una veu comentava “ai, que guapa està”

i jo, en el fons, m’acabava el culet de la copa decidit

a trobar un raconet adequat per fer-me petit, petit.

Del tamany d’una mosca, del tamany d’un mosquit.

Per un cop empetitit, sota els tamborets

i la taula allargada pels dos cavallets,

fer-me pas amb prudència per un entramat

de sabates d’hivern, de confeti aixafat,

i esprintar maleint la llargada dels meus nous passets

i amagar-me entre un tap de suro i la paret

just a temps que no em mengi el collons de gatet.

I escalar les sanefes del teu vestit

i falcar el peu esquerre en un descosit

i arribar-te a l’espatlla i seure en un botó

i agafar un pelet d’aire i, amb un saltiró,

enganxar-te un cabell i impulsar-me en un últim salt final

i accedir al teu desig travessant la paret del llagrimal.

Ara un peu! Ara un braç! Ara el tors! Ara el cap!

I ja dins del desig veure si hi ha bon ambient, 

repartir unes targetes, ser amable amb la gent

i amb maneres de jove discret i educat

presentar els meus respectes a l’autoritat,

escoltar amb atenció batalletes curioses als més vells,

fer-me fotos gracioses amb altres il·lustres viatgers

i amb un home amb corbata que no sé qui és.

I en el núvol de somnis que tens a l’abast

i entre d’altres que, ho sento, però ja mai viuràs,

detectar un caminet que m’allunyi del grup

o una ombreta tranquil·la on, desapercebut,

estirar-me una estona i, per fi, relaxar-me celebrant

el plaer indescriptible que és estar amb tu, avui que et fas gran,

mentre a fora de l’ull les espelmes es van apagant.

Aniversari

Manel

10 milles per veure una bona armadura, 2011

__ 

Que siguis molt feliç, pingüina. Però molt.

;-P G> T'#M ;-+ 8ï8

Un altre jo

Rascant per trobar un altre jo,
esperant que sigui millor,
demano ajut a deïtats
que mai ningú m'ha presentat.

Si no tinc res per compartir
no sé que hi faig en el teu món.
Aquest no és el millor moment,
però és l'únic moment que ara tinc.

El ferro del fred d'un hivern massa dur,
l'enyorada flama de l'amor perdut,
la por d'estar a prop i lluny de tu.

Dóna'm la força que no tinc,
fes primavera la tardor.
Encara que ara tingui por,
encara que jo no sóc jo.

No em costa demanar perdó,
és fàcil i no porta enlloc.
No crec que sigui això el que vols,
estranya gent els penitents.

Encara que ara tingui por,

encara que jo no sóc jo.

Dóna'm la força que no tinc,

fes primavera la tardor.

Si no tinc res per compartir,

quatre buides cançons d'amor.

Rascant per trobar un altre jo,

esperant que sigui millor.

Un altre jo

Quimi Portet

Cançoner electromagnètic, 1999

__

Com sempre, havia previst un comentari absurd sobre la cançó, però avui no en tinc gaire ganes. Agafeu una frase o estrofa a l'atzar i ja servirà.

Per si vols escoltar-la:
Un altre jo

These are the days of our lives

Sometimes I get to feelin'
I was back in the old days - long ago
when we were kids when we were young
thing seemed so perfect - you know.
The days were endless we were crazy we were young.
The sun was always shinin' - we just lived for fun.

Sometimes it seems like lately - I just don't know.

The rest of my life's been just a show.

Those were the days of our lives.

The bad things in life were so few.
Those days are all gone now
but one thing is true.
When I look and I find
I still love you.

You can't turn back the clock.

You can't turn back the tide.
Ain't that a shame.
I'd like to go back one time
on a roller coaster ride
when life was just a game.
No use in sitting and thinkin' on what you did
when you can lay back and enjoy it through your kids.

Sometimes it seems like lately - I just don't know

better sit back and go with the flow.

These are the days of our lives.

They've flown in the swiftness of time.

Those days are all gone now

but some things remain.

When I look and I find no change.

Those were the days of our lives.

The bad things in life were so few.

Those days are all gone now

but one thing's still true.

When I look and I find

I still love you.

I still love you.

These are the days of our lives

Queen

Innuendo, 1991

__

Aquells van ser els dies de la nostra vida.

Quan les coses dolentes ens semblaven insignificants.

Aquells dies mai ja no tornaran.

Avui només em queda la certesa de saber que sempre t'estimaré.

Gilipolles!

"Si yo fuera toro de lidia, como querían Picasso o Miguel Hernández, preferiría mil veces morir en una plaza de toros después de veinte minutos luchando y combatiendo, antes que sufrir una larga agonía como sufren en los correbous, en las capeas o en los encierros."

Pio Garcia Escudero
Portaveu del Partit Popular al Senat

__

Si us plau, afanyem-nos a fer la bona acció del mes i ajudem a aquest bon home a complir el seu somni.
No a l'abolició de corrides de capullos a Catalunya!

Pensar és la forma més sofisticada de mentir

De tant pensar en tu, em cauen els cabells.
De tant pensar en mi, et surten arrugues i se t'apaguen els ulls.
Potser ja ha arribat el moment d'oblidar tot allò que hem après.
Potser ja ha arribat el moment d'oblidar els nostres somnis
i deixar-ho estar.

Perdona'm, ja tinc el meu càstig, que és viure sense tu;
mentides d'amor, silenci i dolor.
Petit àngel enyorat.
Potser ja ha arribat el moment d'oblidar tot allò que hem après.

Potser ja ha arribat el moment d'oblidar els nostres somnis
i deixar-ho estar.

La vaca que riu, que riu per no plorar.

Pensar és la forma més sofisticada de mentir.

No escoltis, no val la pena, el que dic ja ho han dit;

cançons fermentades, veus desafinades, mentides en clau de sol.

Oblida tot el que has après, és absurd i no serveix per a res;

oblida tot el que t'han dit, et fa nosa i no té cap interès.

Potser ja ha arribat el moment d'oblidar tot el que hem après.

Estupids refranys populars, poca-soltes i bèsties que ens fan ignorants.

Potser ja ha arribat el moment d'oblidar tot allò que hem après.

Potser ja ha arribat el moment d'oblidar els nostres somnis
i deixar-ho estar.

Pensar és la forma més sofisticada de mentir

Quimi Portet

Acadèmia dels somnis, 2001

__

Doncs això, que potser ja ha arribat el moment d'oblidar els nostres somnis i deixar-ho estar.