Als núvols

Als núvols, jo hi faig el salt mortal,

la tombarella i el pardal.

Als núvols, tot és blanc
i jo hi faig d’angelet i d’esquimal.

Als núvols, sóc un infiltrat

que ha entrat en el regne dels cels sense haver estat jutjat.

Als núvols, com un arbre arrencat,

no hi faig cap fruit ni tinc arrels, però tampoc no hi faig cap mal.

Als núvols amb el temps i una canya 

puc esperar que es moguin les muntanyes,

somiant truites i mirant les musaranyes

mentre a baix cau pedregada.

Als núvols, no se m’hi ha perdut res,

però com que res no he de trobar tampoc no em cal buscar.

Als núvols, sense res per pensar, 

al meu cervell espès no queda res per cavil·lar.

Els núvols no són pols ni són fum,

són camps de cotó fluix on el record va a oblidar 

que als núvols no m’he de guanyar el pa,

en qualsevol moment pot començar a ploure manà.

Als núvols amb el temps i una canya 

puc esperar que es moguin les muntanyes,

somiant truites i mirant les musaranyes

mentre a baix cau pedregada.

Però el vent ha anat bufant

i els núvols escampant,

m’ho ha dit el Sol cantant,

dels núvols no es baixa, dels núvols es cau.

Als núvols

Marc Parrot

Avions, 2009

__

Un dia algú que hi entén molt de núvols em va recomanar aquesta cançó.
I avui m'ha vingut al cap. Així, perquè sí. M'encanta.

Per si vols escoltar-la:
Als núvols