De cor a cor

Ets més jove que jo, però, lluny del que podria semblar, la teva experiència supera amb escreix la meva. A tu, aquest aspecte no sembla importar-te massa. I a mi, de moment, tampoc. M’agrada aprendre al teu costat. Amb tu em sento com un adolescent descobrint els misteris primerencs del plaer. Des del mateix instant en què els meus dits fan lliscar la cremallera del teu vestit esquena avall, el cor se m’accelera amb l’excitació que transmet l’estar a les portes d’allò tan desconegut com desitjat. En un segon, el teu cos se m’ofereix franc, accessible, delerós. T’agafo pels malucs i, amb tota la suavitat que sóc capaç, t’assec damunt els meus genolls. Et deixes fer, però, en el fons, ets tu qui manes. La teva pell, llisa i brillant com la mel, acarona suaument les meves mans, guiant-les per tots i cadascun dels racons de la teva anatomia, fent-les córrer per les corbes del desig amb la prudència i la inseguretat d’un conductor novell. Reconec una malaptesa evident en els meus moviments, massa abruptes encara per merèixer-te. Tu ho saps, però et mostres comprensiva, i amb una clucada d’ull m’indiques quin és el camí que he d’agafar. Ara per aquí, ara per allà. Ara una mica més amunt, ara un pèl més avall. Ara pots anar una mica més ràpid, espera… ara no corris tant. De tant en tant, quan les meves carícies encerten el punt exacte i la intensitat precisa, em regales un sospir de delit. Un sospir, que, no en tinguis cap dubte, m’estremeix més a mi que a tu mateixa.

Penso que m’hauria agradat haver-me acostat a tu abans. Que la nostra relació hagués nascut fa temps. Que la nostra història tingués ja una història. Així, ara et coneixeria prou bé per saber quins són els teus secrets més íntims. Per poder fer-te allò que tu desitges que et faci. Per esperar junts que el sol surti a escalfar-nos cadascuna de les nostres nits. Sí, és el que hauria volgut. Però el destí ha fet que ens trobéssim ara. Així és com és. I així és com ha de ser. Mai no és massa tard per començar. Tan sols m’has de seguir ensenyant. I jo tan sols he de continuar aprenent. Aviat, ben aviat, seré capaç d’estar a la teva altura, d’acompanyar-te amb un ritme harmònic, d’acariciar les teves sis cordes daurades amb la mestria suficient per fer que, acord a acord, totes les cançons siguin les nostres cançons. Per fer que els nostres cossos es fonguin finalment en un de sol i, de cor a cor, compartim junts la melodia d’un orgasme infinit.