dijous, 6 de desembre de 2012

Sota una col

M'he comprat un bon dia
me'l gastaré amb un llonguet.
Ara ensopego, però va, i m'aixeco.
Jugaré a xancla amb uns esclops.
M'he rifat un bon dia,
portaré un núvol al cap.
Avui m'enamoro, és el meu dia.
De nit, avui pot sortir el sol.

Tu i jo sols, sota una col.
Tu i jo sols, rere el ressol.
Ni prohibits ni guripes, ni la meva ombra em fa cas.
Vull xuxeries, són clandestines.
Si em fan bufar, els arruflo el nas.

Segur que em peto les classes,
l'àvia Maria té son, no s'està quieta.
Sor Enriqueta, avui soleta, s'empassa el sermó.
Tu i jo sols, sota una col, arrecerats rere el ressol.
Cauen deu pometes d'un pruner.
Sé que és el meu dia, que és tot meu.

La mare ens crida:
nens i nenes, és l'hora d'anar a berenar pa amb oli.
Tu i jo sols, sota una col, amagadets fent-nos petons.
Tu i jo sols, com dos cargols, abrigadets sense llençols.

Cau la pluja eixuta sota el test.
Sé que és el meu dia, que és tot meu.
La mare ens crida:
nens i nenes, tothom de dret al llit, hi ha matines.
Tu i jo sols, tu i jo sols.
Cauen deu pometes d'un pruner.

Sota una col
Adrià Puntí
L'hora del pati, 1999

__

Hi ha experiències que no s’obliden fàcilment i sentiments pels que val la pena lluitar.
Gràcies per haver-me deixat tastar, per uns instants, què se sent sota una col.

Per si vols escoltar-la:

34 comentaris:

  1. Quina sort poder tastar el que se sent!!! Tan de bo sigui una experiència que es repeteixi.

    Un petó

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Sí, la veritat és que sóc molt afortunat.
      Gràcies, LLuna.

      Suprimeix
  2. M'encanta aquesta cançó, ideal per al dia d'avui. De nit pot sortir al sol, ui tant!

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Sí que és maca, sí.
      Per cert, saps com s'ha de fer perquè torni a sortir? Perquè quan has vist sortir el sol una nit t'agradaria que sortís cada vespre. T'ho asseguro. I t'ho dic per experiència. ;P

      Suprimeix
  3. Mira que espavilat és l'Adrìà Puntí, com sap que el millor lloc d'una escola és el pati: un lloc per cuidar, jugar, fer i sentir

    ResponSuprimeix
  4. Sota una col....
    Fa temps que les úniques cols que veig (i sento) són les que entren a la cassola!

    Campanilla

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Doncs compte, que la col quan cou fa una mica de mala olor.
      Tot i que em temo (només és una intuició, eh?) que no parlem exactament de les mateixes sensacions. ; )

      Suprimeix

  5. Qui sap on es troben aquells immillorables berenars de pa amb oli...qui sap, potser algun dia tornen...

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Doncs no ho sé, Anònim, crec que en això no et puc ajudar. Tot i que et diria que no esperis que tornin. Si et ve de gust tornar a recuperar aquells berenars, ves tu a buscar-los. Tampoc no sembla que un berenar de pa amb oli sigui el més compicat d'aconseguir, no? Si ho vols, ves a buscar-ho.

      Suprimeix
  6. Ui... si que n'és de complicat ara berenar així. Als berenars més populars d'ara fa 80 anys (tot i que venen de més antic). Econòmics, senzills, sans i ben bons, eren un tros de pa guarnit amb un o altre condiment; Pa amb codonyat, pa amb oli i sucre, pa amb vi i sucre, eren els berenars més comuns per els infants i joves nascuts en els darrers, quaranta i cinquanta anys, així que és veritat que no hi pots fer res, ni tu ni ningú, doncs ja no n'hi ha ni d'aquells pans, ni d'aquells olis, i sobre tot ni d'aquells sucres. Impossibles de trobar-los ara.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Bé, per desconeixement, no entraré en valorar la qualitat indiscutible dels berenars que comentes. Però estas segur, o segura (…disculpa però és el que teniu els anònims, que a primera vista sou lleugerament asexuats ; ) que avui ningú fa bon pa, ningú fa bon oli i ningú fa bon sucre?
      I si tens la sort de poder gaudir d'un berenar en bona companyia, llavors la qualitat dels ingredients passarà a un segon terme, t'ho asseguro.

      Suprimeix
  7. Et convido a berenar, Jaume.
    I consti que no sóc l'anònim anterior, però això d'un berenar en bona companyia m'ha omplenat l'ànima de goig.

    Campanilla

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Campanilla. M'afalaga la teva invitació (entenent que va de debó, és clar ; ) i sense cap dubte acceptaria sinó fos per un petit detall. A veure si sóc capaç d'explicar-t'ho sense liar-me massa.

      La desvirtualització és una pràctica altament recomanable. Et permet conèixer en persona gent que en principi se suposa que et pot semblar interessant només pel que escriu. Està francament bé. Jo mateix, des que vaig obrir aquest bloc, ho he fet en alguna ocasió i t'he de dir que gràcies a això he pogut conèixer gent fantàstica amb qui he compartit molts bons moments (…alguns inoblidables, directament). Potser és simplement que he tingut molta sort, però crec més en que hi ha alguna cosa que crea una connexió entre dues persones (diga-li intuïció, diga-li feeeling, no ho sé). I val molt la pena perquè per a mi, les relacions personals són molt més interessants que les virtuals (que també ho són, però evidentment tenen un altre caire, suposo hi estarem d'acord). Però, és clar, perquè aquesta connexió existeixi ha d'haver una predisposició per ambdues parts. I, no t'ho prenguis malament, però a mi s'em fa difícil pensar en algú que vol conèixer algú altre però pretenent que no el coneguin a ell (o a ella). Per fer un símil, un dia vaig sentir una frase que em va fer riure bastant que deia: "Jo no crec en Deu perquè no em refio d'un tio que no dona la cara." :D Bé, salvant les distàncies (per a mi tots els que seguiu i participeu del bloc sou infinitament més importants que Deu, i sobretot, molt més interessants i divertits), suposo que entens el que vull dir. Que "els berenars" a cegues estàn molt bé, però si tots dos estan jugant al mateix. Sinó, és fer una mica de trampeta, no et sembla? ; )

      Bé, com pots comprovar, no he estat capaç d'explicar-me sense enrotllar-me. Això crec que ho porto a l'ADN. Sorry pel rotllo… i gràcies de nou per la invitació! ; )

      Suprimeix
    2. T'has explicat perfectament, Jaume

      Potser no em vas entendre o no em vaig explicar prou bé. Si haguéssis acceptat la invitació, no hauria anat amb la cara tapada, evidentment.

      Havia d'intentar-ho. Et seguiré llegint i, ja que és més important el nom o el nik que qualsevol otra cosa, continuaré sent Campanilla per no despistar i que no em confonguis entre la resta d'anònims.

      Campanilla (de fet, vaig començar a ser Campanilla quan en una entrada parlaves de Peter Pan).

      Campanilla

      Suprimeix
    3. Hehe… jo crec que sí que t'he entés. Tot i que si anèssis al berenar amb la cara tapada potser seria més senzill reconèixer-te que ara mateix! ;D

      No sé, si segueixes blocs potser tu en tens algun? potser algun perfil de Google (encara que sigui de Campanilla)? Sé que això és decisió personal teva però per a la resta de seguidors i per a mi mateix ens seria més senzill reconèixer-te. I si és que no, estaré encantat de seguir-te llegint per aquí sempre que vulguis. Com a Anònim, com a Campanilla, o com el que et sentis còmode.

      Un petó.

      Suprimeix
    4. Sí, formo part -una mica- d'aquest món, però no escric en la teva llengua ni res massa interessant.

      Un petó

      PD: estic provant això de no sortir completament anònima

      Suprimeix
  8. Bé...Tens sor de que hi ha un anònim no asexuat que et convida a berenar, tindrà la sort de comprovar-ho

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Anònim, encara no ha acceptat. I si no s'afanya, li hauré de convidar a sopar.

      Campanilla

      Suprimeix
  9. Llavors brindeu amb un bon vi.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Tic tac tic tac....si no apareix, haurem de passar a l'esmorzar!

      Campanilla

      Suprimeix
    2. Veig que el club dels Anònims us esteu muntant una pel·lícula important, eh?
      Bé, sigui com sigui, gràcies per aportar bon rotllo al bloc! ;D

      Suprimeix
  10. Jaumeeeee...com que veig que s'està parlant clar jo també ho faré....ENS debem una CERVESSA!!! ;)

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Molt bé, Patufeta… si te la dec, te la dec… però com no em donis més dades! Hahaha… Coi… quin lio de noms!

      Suprimeix
  11. Guau! Jaume té un club d'Anònims fans!

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Hahaha… ja tenim aquí la xicoteta valenciana!
      I tu… també ets fan o no? ;P

      Suprimeix
    2. clar que hi sóc fan, peeeeeeeeeeeerò jo no sóc anònima!

      Suprimeix
    3. No, no, no, Maria, tu ets de les meves fans VIP! I orgullossísim que així sigui! Si un dia deixes de seguir-me tanco blackblocs! ;P

      Suprimeix
  12. Aaahhhh Molt bonic!!!! Veig que hi ha classes de fans: anònimes, VIP, i la resta... Ais

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Estic totalment d'acord amb la Lluna!

      O sigui, que ara em declaro mera seguidora i deixo de ser fan...(tu t'ho perds, jejeje)

      Suprimeix
    2. Que nooo! Quanta susceptibilitat "suelta", no? Hahaha…
      Si dic que la Maria és una de les meves fans VIP, no vol dir que no en pugui haver-hi més! Ja em veig fent carnets per a tots i totes… uf… quina feinada! Hahaha!

      Suprimeix
    3. No, no, si no ho deia pel carnet VIP, lo del tancament del blackblocs m'ha arribat... AAIISS!!!!

      Suprimeix
    4. No sé, Maria… vols dir que més aviat no es peguen per tu? Haha!

      Suprimeix