Als núvols

Als núvols, jo hi faig el salt mortal,

la tombarella i el pardal.

Als núvols, tot és blanc
i jo hi faig d’angelet i d’esquimal.

Als núvols, sóc un infiltrat

que ha entrat en el regne dels cels sense haver estat jutjat.

Als núvols, com un arbre arrencat,

no hi faig cap fruit ni tinc arrels, però tampoc no hi faig cap mal.

Als núvols amb el temps i una canya 

puc esperar que es moguin les muntanyes,

somiant truites i mirant les musaranyes

mentre a baix cau pedregada.

Als núvols, no se m’hi ha perdut res,

però com que res no he de trobar tampoc no em cal buscar.

Als núvols, sense res per pensar, 

al meu cervell espès no queda res per cavil·lar.

Els núvols no són pols ni són fum,

són camps de cotó fluix on el record va a oblidar 

que als núvols no m’he de guanyar el pa,

en qualsevol moment pot començar a ploure manà.

Als núvols amb el temps i una canya 

puc esperar que es moguin les muntanyes,

somiant truites i mirant les musaranyes

mentre a baix cau pedregada.

Però el vent ha anat bufant

i els núvols escampant,

m’ho ha dit el Sol cantant,

dels núvols no es baixa, dels núvols es cau.

Als núvols

Marc Parrot

Avions, 2009

__

Un dia algú que hi entén molt de núvols em va recomanar aquesta cançó.
I avui m'ha vingut al cap. Així, perquè sí. M'encanta.

Per si vols escoltar-la:
Als núvols

Feliç 2013

+ Hmm…

– Mmm…

+ Hmm… mmm…

– M'agrada tenir-te dins meu…

+ No més que a mi ser-hi!

– …que sents?

+ Una escalfor indescriptible… un plaer infinit… un…

– Mmm…

+ Hmm…

– …t'agrada follar-me?

+ M'agrada fer-te l'amor…

– Aix… que ja ha sortit el romàntic… hahaha…

+ És així…

– Ja ho sé!

+ T'estimo.

– Mmm… t'estimo.

+ Hmm… uf…

– Mmm…

+ Shhh… saps el que m'agrada de veritat…?

– Què?

+ Acariciar-te tota…

– Hmm…

+ Mossegar-te aquí…

– Ahhh… mmm… para, para!

+ Petonejar-te per aquí…

– Bufff… mmm…

+ …per aquí,

– Hmm…

+ …i per aquí!

– Hòstiaaa… ahhh… mmm…

+ Llepar-te aquí…

– Nooo…!!!

+ No?

– Nooo… sííí, sííí, sííí!!! Para, para, paraaa!!!

+ Vols que pari?

– Com paris et mato!!!

+ Hahaha…

– No riguis… i continua amb el que feies… no et distreguis, ara…

+ Saps què?

– Què, què… què?

+ M'agrada riure quan fem l'amor…

– M'encanta.

+ M'encantes.

– Tu més a mi… però continua… sisplau.

+ Tanca els ulls…

– …

+ No pensis en res…

– …mmm

+ …i deixa't estimar…

– Estima'mmm…!

+ A poc a poc…

– Ahhh…

+ O no tan a poc a poc…

– Em poses calenta! molt! molt! mooolt!

+ Ho noto… jo també… ho estic!

– Dona'm la mà… mmm!

+ Em torna boig escoltar la teva respiració…

– A mi em tornes boja tu!

+ …accelerada.

– Ahhh… hmm… no… no… sí… sí… sííí…

+ Mmm… per què rius?

– Sóc molt feliç.

+ Jo també ho sóc. Feliç 2013, preciosa.

Me acordé de ti

Puede que sea esta la canción,

la que nunca te escribí.

Tal vez te alegre el corazón,

no hay mas motivo ni razón

que me acordé de ti.

Eh! buscando en lo que fuimos

un qué será de ti.

Yo me fui, no sé hacia dónde,

sólo sé que me perdí.

Yo me fui, no sé hacia dónde

y yo sólo me perdí.

Hay un niño que se esconde

siempre detrás de mí.

Todo cambia y sigue igual

y aunque siempre es diferente, siempre el mismo mar.

Todo cambia y sigue igual

y la vida te dará los besos que tú puedas dar.

Todo y nada que explicar

¿quién conoce de este cuento más de la mitad?

Soy mentira y soy verdad,

mi reflejo vive preso dentro de un cristal.

Todas las cosas que soñé,

todas las noches sin dormir,

todos los versos que enseñé

y cada frase que escondí.

Y yo jamas te olvidaré,

tú acuérdate también de mí.

Nunca se para de crecer,

nunca se deja de morir.

Me acordé de ti

Fito y Fitipaldis

Antes de que cuente diez, 2009

__

Se'm fa molt difícil escollir, però aquesta és, possiblement, la meva cançó preferida de Fito y Fitipaldis. I és que, hi ha alguna cosa més guapa que algú se'n recordi de tu sense cap motiu ni raó aparent? (sempre i quan no parlem d'un Inspector d'Hisenda, és clar, que llavors ja és una altra història). Això sí, ensabonades apart, no li perdono que ahir no la toqués al brutal, brutal, brutal!!! concert que va oferir a l'Auditori del Fòrum a Barcelona. Sense cap dubte, el segon millor d'una nit inoblidable.
El primer… permeteu-me que m'ho reservi només per a mi. ;P

Per si vols escoltar-la:
Me acordé de ti

Quedem?

– Hem de quedar un dia, no?

– I tant…! Quan vulguis!

– Aquest vespre et va bé?

– No, avui no puc.

– Demà?

– No, demà tampoc.

– Divendres?

– Divendres…? Ho sento, és que ja he quedat.

– Doncs dissabte…

– Em sap greu, però el cap de setmana serà impossible…

– I la setmana vinent?

– Hmmm… em sembla que serà difícil.

– Bé, doncs ja ens veurem un altre dia.

– És clar, quan tu vulguis!

__

Inspirat en un tuit que vaig llegir fa uns dies i que em va fer riure molt. Qui no s’hi hagi sentit identificat, alguna vegada, ja sigui d’una banda o de l’altra, que aixequi el dit.

Sota una col

M'he comprat un bon dia
me'l gastaré amb un llonguet.
Ara ensopego, però va, i m'aixeco.
Jugaré a xancla amb uns esclops.
M'he rifat un bon dia,
portaré un núvol al cap.
Avui m'enamoro, és el meu dia.
De nit, avui pot sortir el sol.

Tu i jo sols, sota una col.
Tu i jo sols, rere el ressol.
Ni prohibits ni guripes, ni la meva ombra em fa cas.
Vull xuxeries, són clandestines.
Si em fan bufar, els arruflo el nas.

Segur que em peto les classes,
l'àvia Maria té son, no s'està quieta.
Sor Enriqueta, avui soleta, s'empassa el sermó.
Tu i jo sols, sota una col, arrecerats rere el ressol.
Cauen deu pometes d'un pruner.
Sé que és el meu dia, que és tot meu.

La mare ens crida:
nens i nenes, és l'hora d'anar a berenar pa amb oli.
Tu i jo sols, sota una col, amagadets fent-nos petons.
Tu i jo sols, com dos cargols, abrigadets sense llençols.

Cau la pluja eixuta sota el test.
Sé que és el meu dia, que és tot meu.
La mare ens crida:
nens i nenes, tothom de dret al llit, hi ha matines.
Tu i jo sols, tu i jo sols.
Cauen deu pometes d'un pruner.

Sota una col

Adrià Puntí

L'hora del pati, 1999

__

Hi ha experiències que no s’obliden fàcilment i sentiments pels que val la pena lluitar.
Gràcies per haver-me deixat tastar, per uns instants, què se sent sota una col.

Per si vols escoltar-la:

Sota una col

Coral·lí

Coral·lí, avui t'he escrit un poema en vers

un sol escrit, un recuit amb mel,

mai fins avui no he estat tan dolç,

mai fins avui no he estat tan dolç.

Coral·lí, t'estimo tant que avui faré el pi

t'enyoro tant, tant, que em quedo aquí

el meu cor es fon, tot el meu cor es perd.

Ratolí, flor d'anís, ets l'oliveta tendra

sense pinyol, ets de licra, un gra d'arròs,

avui la pluja ens pren el son.

Coral·lí, brot de pi, un somni rosa

no hi cap el gris, romaní, fruit d'estiu

un bell miracle, un acudit.

Coral·lí, avui t'he escrit un poema en vers

un sol escrit, un recuit amb mel,

mai fins avui no he estat tan dolç,

mai fins avui no he estat tan dolç.

Coral·lí, t'estimo tant que avui faré el pi

t'enyoro tant, tant, que em quedo aquí

el meu cor es fon, tot el meu cor es perd.

Coral·lí, brot de pi, un somni rosa

no hi cap el gris, ratolí, fruit d'estiu,

un bell miracle, un acudit.

Un esglai, l'hàbit et dol, no val ni un ral,

un esglai.

Coral·lí, avui t'he escrit un poema en vers

un sol escrit, un recuit amb mel,

mai fins avui no he estat tan dolç,

mai fins avui no he estat tan dolç.

Coral·lí

Adrià Puntí

L'hora del pati, 1999

__

Avui estreno una nova etiqueta al bloc. Fent ostentació d'una originalitat sense precedents, l'utilitzaré per totes aquelles coses que em donin "bon rotllo", a les quals us he de confessar que cada dia en sóc més aficionat.

Començo amb aquesta cançó de l'Adrià Puntí, que té el "superpoder" de posar-me de bon humor cada cop que l'escolto. Que és començar a sonar i, tot d'una, aturar el que estic fent per posar-me a rascar una guitarra invisible i cantar com un energumen posseït per l'esperit de Joselito. Tot i que he de reconèixer que aquesta "abducció" no m'ha passat en totes les situacions, només en aquelles de ser susceptibles de ser interrompudes per una altra emoció… més gratificant.

I és que quan sona Coral·lí només penso en quan arribarà el moment màgic que pugui dir-li a una noia… "ets l'oliveta tendre sense pinyol" –ohhh…–. Potser aquell dia em guanyi un calbot o em torni a quedar sól per sempre, però… i si no? ;D I, en tot cas, sempre seria pitjor comparar-la amb una oliva farcida d'anxova i pebrot, no?

Sé que l'Adrià no seria precisament un artista de masses –admeto no trobar gaire adeptes entre les meves amistats–. Potser és per això que m'agrada tant. I reconec que a vegades em deixa una mica confós, però quan hi posa el puntet just de sal –i ho fa molt sovint– és insuperable! 

Espero que, si decidiu escoltar-la, us aporti la mateixa alegria que ho fa amb mi.

Algun seguidor d'Adrià Puntí a la sala?

Per si vols escoltar-la:

Coral·lí

Molt petit

Un porronet de garnatxa
i un plat amb quatre "brunyols",
et vindré a treure de casa,
anem a caçar cargols.

Si els cargolets no corrèssin

perquè aquest any no ha plogut
caçarem uns quants espàrrecs
per acompanyar el vermut.

El pare em fa anar a la vinya
i la mare em fa el dinar
i jo només vull ser músic
per a veure’t ballar.

Veient com balles nineta
m’hi passaria la nit
però he de tornar aviat a casa
que encara sóc molt petit.

Si es fa tard, marxo sol
"al millor" de la nit.
Tu ballant, jo perdut;
trist destí ser petit.

Un porronet de garnatxa
i un plat amb quatre "brunyols",
et vindré a treure de casa,
anem a caçar cargols.

Quan sigui gran seré músic,
tu escoltaràs les cançons
i el nostre amor tindrà lletra
i música el nostre cor.

Si em vols dir que m’estimes,
digues-m’ho a la foscor.
Tot el que jo t’hauré de dir,
t’ho diré a les cançons.

Molt petit

Quimi Portet

Hoquei sobre pedres, 1997

__

Ahir va començar una nova etapa,

de moment no és més que una il·lusió.

Però una cosa ja la tinc clara: 

quan sigui gran seré músic,

tu escoltaràs les cançons

i el nostre amor tindrà lletra

i música el nostre cor.

Per si vols escoltar-la:

Molt petit