diumenge, 5 de setembre del 2010

Pensar és la forma més sofisticada de mentir

De tant pensar en tu, em cauen els cabells.
De tant pensar en mi, et surten arrugues i se t'apaguen els ulls.
Potser ja ha arribat el moment d'oblidar tot allò que hem après.
Potser ja ha arribat el moment d'oblidar els nostres somnis
i deixar-ho estar.

Perdona'm, ja tinc el meu càstig, que és viure sense tu;
mentides d'amor, silenci i dolor.
Petit àngel enyorat.
Potser ja ha arribat el moment d'oblidar tot allò que hem après.
Potser ja ha arribat el moment d'oblidar els nostres somnis
i deixar-ho estar.

La vaca que riu, que riu per no plorar.
Pensar és la forma més sofisticada de mentir.
No escoltis, no val la pena, el que dic ja ho han dit;
cançons fermentades, veus desafinades, mentides en clau de sol.

Oblida tot el que has après, és absurd i no serveix per a res;
oblida tot el que t'han dit, et fa nosa i no té cap interès.
Potser ja ha arribat el moment d'oblidar tot el que hem après.
Estupids refranys populars, poca-soltes i bèsties que ens fan ignorants.
Potser ja ha arribat el moment d'oblidar tot allò que hem après.
Potser ja ha arribat el moment d'oblidar els nostres somnis
i deixar-ho estar.

Pensar és la forma més sofisticada de mentir
Quimi Portet
Acadèmia dels somnis, 2001

__

Doncs això, que potser ja ha arribat el moment d'oblidar els nostres somnis i deixar-ho estar.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada