O tots moros, o tots cristians, o millor ni una cosa ni l'altra

De tothom és sabut que "coherència" i "política" no són termes de combinació fàcil. Els polítics tenen una estranya capacitat de dir avui A i si convé dir demà B i quedar-se tan amples. El problema està quan a més pretenen que ens ho creiem sense protestar.

El fet és que els mateixos que fa uns dies sorprenien a tothom –a mi el primer– amb l'inesperada decisió de prohibir les curses de braus a Catalunya, aquesta mateixa setmana s'afanyaven a blindar la celebració dels correbous. Els mateixos que dies abans es manifestaven en contra del maltractament als animals ara el defensen com el fet més natural. I els mateixos que abans no acceptaven la defensa de les tradicions com a argument prou sòlid ara l'han convertit en la seva bandera. No havíem quedat que la polèmica taurina no era un afer identitari sino una qüestió de sentit comú i defensa dels drets dels animals?

Molts argumentaran que les curses de braus i els correbous no són el mateix. Jo hi estic totalment d'acord. No és el mateix perquè en les primeres es tortura l'animal fins la mort pràcticament esbudellant-lo en vida. Una salvatjada en estat pur. En els correbous generalment no es mata la bèstia, o almenys no com a objectiu final. Però se la maltracta igualment. Lligar-li una corda a les banyes i estirar-lo pel cap i la cua no és precisament el que anomenaríem un bon tracte. Tampoc ho és lligar-li unes torxes de foc a les astes i deixar que l'animal corri esperitat d'una banda a l'altra, víctima del pànic. Moltes d'aquestes "tradicions" acaben amb el bou cec per l'efecte de les espurnes o directament amb la mort per estrès.

Fora de guió, i segur que també de la tradició, estarien els grups d'energúmens incontrolats que, aprofitant l'anonimat que els dóna la multitud, s'acarnissen amb la bèstia amb gamberrades de tot tipus.

En la votació del Ple del Parlament del passat dijous, almenys alguns grups s'han mostrat coherents. ICV, PSC i PP han mantingut la mateixa postura enfront d'ambdues tradicions. Els verds, a favor d'abolir-les, i tant socialistes com conservadors a favor de mantenir-les. Ciutadans ha optat per fer el que ha fet sempre. Votar a favor de les qüestions "espanyolistes" i mantenir-se al marge de tot allò que es refereixi al fet català. Però, que ha passat amb CIU i Esquerra? Doncs que van optar per liderar la proposta d'abolició de les curses de braus però mostrar-se a favor de mantenir els correbous. Que passa, senyors, que cal combatre com sigui el maltractament fruit del costumari espanyol però cal ser tolerants amb el català? O es que s'acosten les eleccions i no es qüestió de deixar-se uns quants vots en places on certes festes tenen un ampli ressò turístic i per tant, econòmic?

Com a nacionalista i independentista, em fa vergonya aquest comportament. Hem perdut una bona oportunitat de mostrar-nos com la gent coherent i assenyada del que sovint ens agrada presumir. Volíem donar un exemple de seny primer i de patriotisme desprès i ens hem acabat fotent un embolic "monumental" –mai millor dit– i ens ha acabat sortint un nyap. Ens enfotem i reneguem del nacionalisme espanyol, però de vegades ens posem a la mateixa alçada amb una facilitat que fa fredor. Vigilem, perquè s'ens comença a veure el llautó.