Aniversari

Els llums s’han apagat, han tret el pastís,

aplaudien els pares, els tiets i els amics

tots alhora, agrupats en un únic crit,

“que demani un desig, que demani un desig”.

I tu, nerviosa, com sempre que et toca ser el centre d’atenció,

has fixat els ulls en un punt imprecís del menjador

un segon, dos segons, tres segons, quatre i cinc.

Els teus ulls cavalcaven buscant un desig,

les espelmes cremaven i alguns dels amics

t’enfocaven amb càmeres de retratar,

una veu comentava “ai, que guapa està”

i jo, en el fons, m’acabava el culet de la copa decidit

a trobar un raconet adequat per fer-me petit, petit.

Del tamany d’una mosca, del tamany d’un mosquit.

Per un cop empetitit, sota els tamborets

i la taula allargada pels dos cavallets,

fer-me pas amb prudència per un entramat

de sabates d’hivern, de confeti aixafat,

i esprintar maleint la llargada dels meus nous passets

i amagar-me entre un tap de suro i la paret

just a temps que no em mengi el collons de gatet.

I escalar les sanefes del teu vestit

i falcar el peu esquerre en un descosit

i arribar-te a l’espatlla i seure en un botó

i agafar un pelet d’aire i, amb un saltiró,

enganxar-te un cabell i impulsar-me en un últim salt final

i accedir al teu desig travessant la paret del llagrimal.

Ara un peu! Ara un braç! Ara el tors! Ara el cap!

I ja dins del desig veure si hi ha bon ambient, 

repartir unes targetes, ser amable amb la gent

i amb maneres de jove discret i educat

presentar els meus respectes a l’autoritat,

escoltar amb atenció batalletes curioses als més vells,

fer-me fotos gracioses amb altres il·lustres viatgers

i amb un home amb corbata que no sé qui és.

I en el núvol de somnis que tens a l’abast

i entre d’altres que, ho sento, però ja mai viuràs,

detectar un caminet que m’allunyi del grup

o una ombreta tranquil·la on, desapercebut,

estirar-me una estona i, per fi, relaxar-me celebrant

el plaer indescriptible que és estar amb tu, avui que et fas gran,

mentre a fora de l’ull les espelmes es van apagant.

Aniversari

Manel

10 milles per veure una bona armadura, 2011

__ 

Que siguis molt feliç, pingüina. Però molt.

;-P G> T'#M ;-+ 8ï8