Una carta per a tu

Hola petita,
M'agradaria pensar que, avui, encara t'en recordes de mi. Amb només sis anyets, la teva única feina és viure el present, jugar, gaudir, aprendre… i no preocupar-te per segons quins passats, per molt recents que siguin. I, tot i que em dol acceptar-ho, em temo que ja en començo a formar part, del teu curt passat. Per fer-te memòria et diré que sóc aquell niño que apareixia i desapareixia del sofà de casa teva quan menys t'ho esperaves i sense avisar. Aquell que et regalava cosas para bebés quan tu, tothom ho sap, ja ets gran. Aquell que feies callar perquè no et deixava veure les pelis de dibuixos en silenci. Que havies de rectificar contínuament perquè no se sabia el conte dels tres porquets i se l'inventava amb tota la poca gràcia que era capaç. El que et deia que el cotxe podia volar però mai t'ho va poder demostrar perquè sempre feia mal temps o es feia fosc abans d'hora. Però també aquell que sabia jugar muy bién i que era muy divertido perquè es passava la tarda fent el tonto –que no tot ha de ser dolent, oi?–

Vull que sàpigues que jo sí m'en recordo de tu. I que et trobo a faltar. Més del que hauria pogut imaginar. Han estat només cinquanta dies els que he tingut la sort de compartir amb tu. Amb la teva innocència. Amb la teva picardia. Amb la teva vitalitat. Molts pensaran que no és gaire temps. I és cert, no ho és. Però més que suficient per adonar-me'n que formaràs part d'una de les històries més boniques de la meva vida per sempre més. Amb la teva motxilla de la Hello Kity a l'esquena, t'has instal·lat a l'habitació rosa del meu cor sense demanar permís. Ni falta que fa. Potser no en siguis conscient, però en aquest breu espai de temps m'has regalat moments que no havia ni tan sols previst, i que m'han fet descobrir sentiments nous que no sabia ni que existien. Per això, i perquè diuen que la gratitud genera abundància, avui voldria donar-te les gràcies per tot el que m'has ofert a canvi de res.

Gràcies per ensenyar-me a sumar 8 i 7 –unos números muy difíciles– posant el 8 al cap i el 7 als dits. I, a més, a fer-ho després sin pensar.
Per demostrar-me que els cavalls poden nedar i volar si s'ho proposen –especialment si són de colors– i que una batalla de globus pot arribar a ser tan excitant com esgotadora.
Per fer-me sentir "casteller" de llit cada diumenge al matí, encara que els meus ronyons segurament no pensin el mateix.
Gràcies per compartir amb mi els teus racons secrets dels parcs –aquells que ara només coneixem tu i jo… i potser alguns milers de persones més–.
Per incloure'm en els teus dibuixos, i fer-me sempre tan alt i tan guapo i amb uns pantalons de quadres tan elegants.
Gràcies per fer de comptador automàtic de petons furtius en alguns dels moments més especials de la meva història recent.
Per deixar-me gaudir del moment màgic de tancar el conte en el mateix moment que ho feien els teus ulls.
Gràcies per fer-me jugar a "papas i mamas" i atorgar-me un paper protagonista que segurament mai no he merescut.
I sobretot, gràcies per deixar-me viure a casa teva i fer-me-la sentir també meva. Una casa sempre plena de rialles, de cors… i de papallones.

Tu i jo tenim una cosa en comú. A tots dos la vida ens va prendre algú molt important. La persona que més estimàvem al món. Però també als dos ens en va regalar una altra de no menys meravellosa. Un regal que ens va omplir el cor d'abraçades i petons. Que ens va oferir una nova oportunitat. Una nova vida. Tu encara tens la sort de poder-la gaudir i correspondre. Sé que ho faràs. Com ho has fet des del primer dia. Perquè, encara que no ho sàpigues, també tu ets un regal per a ella.
I perdona'm si en algun moment t'he fet pensar que volia passar per davant teu. Que volia estimar-la més que tu, o que m'estimés més que a tu. Vull que sàpigues que mai no he tingut aquesta intenció. Ni hauria pogut, ni tampoc ho he volgut. Recorda que estimar sempre significa sumar, mai restar d'un per donar-li a l'altre.

Potser pensaràs que aquesta manera tan complicada que tenim els grans de dir –i fer– les coses no és prou entenedora per a tu. "¿Me lo puedes explicar más fácil, para que yo lo entienda?" No estic gaire segur de ser-ne capaç, i potser és millor que sigui així, però t'ho puc resumir en una sola frase.

Per a tu, petita, i per a qui ha fet possible que et conegués…
"te ciero muxo i nunca te olbidare".