…i, és clar, feliç diada!

Per a totes les dones que he estimat, que estimo, i que estimaré… –si el meu univers s'anima a fer-me alguna altra sorpresa inesperada, és clar–.

… i per a les altres també, que collons!

… i fins i tot podria afegir-hi algun tio i tot. Si a mi m'agraden les roses –que no les rosses, que també– segur que hi ha molts altres representants del sexe masculí que també els hi agradin, no? Doncs també per a tots ells.

M'agrada la diada de Sant Jordi. M'agrada molt. Des de sempre. Els que em coneixeu sabeu que no em caracteritzo per celebrar de manera gaire efusiva les dates assenyalades. A mi no em parleu de nadals –els odio–, de setmana santa –l'ignoro–, de Sant Valentí –jo sóc més del 15 de febrer…–. Però reconec que quan arriba el 23 d'abril em poso més "tontitu" del que és habitual. M'encanta passejar entre les parades de llibres i roses. Veure la gent al carrer, que caminen formant riuades humanes que es creuen i s'entrellacen com ho fan les seves mans. Sí, no ho heu notat? Sembla que les parelles s'agafen més de la mà… només perquè és Sant Jordi! A mi, es que m'encanta passejar agafat de la mà… –mira tu quina tonteria de post m'està quedant…–

Aquest Sant Jordi havia de ser especial, diferent, intens com mai. L'esperava amb una renovada i gairebé oblidada il·lusió. Al final, les coses no seran com havia imaginat. Però sortiré a passejar igualment, entre la riuada de parelles agafades de la mà. Em regalaré una rosa i un llibre, que ja he encarregat per a l'ocasió –perquè res pugui fallar–. Em miraré als ulls –encara no sé ben bé com ho he de fer– i em diré que avui m'estimo una mica més que ahir, una mica menys que demà. Passaré el dia amb mi mateix, coneixent-me una mica millor i mirant de descobrir el que quedi de bo en mi. Quan el sol s'amagui em prepararé un sopar tranquil, m'obriré la millor ampolla de vi que trobi al rebost i, si els astres em són propicis i aconsegueixo crear-me el clima adequat, potser acabi fent-me l'amor amb tendresa, com a mi m'agrada.

I l'endemà, al despertar-me al meu costat… potser començaré a fer nous plans de present… vés a saber.

Per a totes les dones que he estimat, que estimo, que estimaré… i per a mi.

I especialment per algú que suposo no se sorprendrà si li dic que avui pensaré molt en ella.