dimecres, 13 d’abril del 2011

Llum i núvols

Aquest matí, abans d'asseure'm davant de l'ordinador, m'he aturat un moment davant la finestra. Com gairebé sempre. Avui, però, el paisatge que se m'oferia davant els ulls era estranyament diferent al que estic acostumat. Hi havia una llum especial. Tot era més net, més clar.
A través dels vidres he intuït la tímida llum del sol barallant-se per passar entre un parell de núvols entremaliats que amenaçaven les primeres pluges de l'abril.
He saludat un ocell que, com jo, s'ho mirava dubtós des de la barana del balcó, com pensant: "si guanya el sol, volaré; i si ho fan els núvols, m'esperaré aquí, a recer, i faré companyia a aquest paio tan estrany que em mira des de l'altra banda de la finestra".
He reconegut una veïna estenent la roba amb una energia desmesurada per l'hora que era. No he pogut estar-m'en d'avisar-la mentalment que potser avui no era el millor dia per fer-ho. Els núvols grisos –cada cop més foscos– semblaven tenir les de guanyar.
Fins i tot he pogut endevinar una certa tristesa en una antena parabòlica farta que l'apedreguin amb més i més canals inútils de televisió quan ella es veu capacitada per oferir continguts més interessants. I he quedat astorat quan he vist el logotip que lluïa cofoia al seu plat… un avió! Un avió blanc sobre un cercle blau que semblava demanar fugir per perdre's entre els núvols de veritat en busca d'un destí millor. Gairebé deu anys amb la mateixa visió i fins avui no me n'havia adonat… Potser és un senyal que no he sabut interpretar?

Després d'acomiadar-me de l'ocellet, m'he assegut a treballar, content, per fi, de veure-ho tot una mica més clar. I es que avui he constatat que aquesta estúpida decisió de no netejar mai els vidres per estalviar en cortines no tenia cap sentit.

7 comentaris:

  1. Què trist és la vida d'una parabòlica!!! Però realment explicat així és còmic (encara que potser no era la idea).
    Al final, la veïna t'ha fet cas? Ha funcionat la telepatia? Esperem que sí!

    ResponElimina
  2. No, la veïna, com la majoria de dones, ha passat de mi. Però pensant fort he aconseguit convèncer els núvols, que s'han retirat i el sol ha acabat lluint. Si a sobre li hauré fet un favor. Mira tu!

    ResponElimina
  3. com t'ha canviat la mirada... m'agrada...
    i teu nou avatar també

    m;-)

    ResponElimina
  4. Ei! potser ets el nou Uri Geller del S.XXI. I potser, si et decideixes a netejar els vidres tidries més poders.....

    ResponElimina
  5. mariona, els meus esforços em costa, no et pensis… però me n'alegro que t'agradi ;-P

    ona, si em decidis a netejar tots els vidres de casa no em convertiria en Uri Geller, t'ho asseguro, però potser en un "amo de casa" com cal sí.

    ResponElimina
  6. És molt diferent Uri Geller i Amo de casa, vaja que no tenen res a veure. Però et converteixis en el que et converteixis he rigut força de tot plegat!

    ResponElimina
  7. Doncs missió complerta, Anònim!
    Que riguis de gust… i molt!

    ResponElimina