– Molt bé, i tu?
– Bueno… et truco perquè no estic massa animat, últimament.
– I això? Que et passa?
– Res en especial, tornen els dubtes, les pors, aquella sensació de solitud, aquella…
– Perdona un moment…
– Que passa?
– Res, res, ja t'ho explicaré. És que he conegut una tia per internet i portem tres hores xatejant…
– Ah, doncs res, ja parlarem en un altre moment.
– No, home, no. Els amics són el primer. Digues, digues…
– Doncs et deia que…
– Haha… aquesta tia és l'hòstia.
– …
– Escolta, si dius que no estàs bé, vols que quedem i xerrem una estona?
– Com vulguis, però no vull molestar-te.
– Molestar-me? Tio, per a què estan el amics, si no…? et recullo a les vuit?
– Si et va bé, d'acord.
– Val, doncs fins després. Et deixo, que aquesta no para d'enviar-me missatges.
__
– Perdona que arribi tard… és que, ja saps… bla, bla, bla… i el temps vola. Hehe…
– No passa res.
– Què, com estàs?
– No passa res.
– Què, com estàs?
– Bueno, ja t'he dit que no massa bé.
– Vaja… em sap greu. Però segur que no és res que no puguem arreglar amb un bon sopar i un parell de birres.
– No ho sé, estic força cardat.
Clinc!
– Mira, aquesta és la Claudia, la noia que he conegut aquesta tarda al xat. Ara portem des de les sis al WhatsApp. És un no parar. Està bona, eh?
– Està bona, sí.
– I llavors, em deies…
– No, t'explicava que estic desanimat, que cada dia em sento més…
Clinc!
– Perdona, però aquesta tia és la bomba. Mira que em diu…
– Fes, fes, tranquil…
– Hòstia, que diu que vol quedar demà!
– Ah… doncs molt bé no?
– Haha… collons, aquesta tia va molt sortida, tio!
– És clar, perquè tu no, oi?
– Jo? Haha… ja em veig demà follant-me-la com un animal.
– Ets tot un romàntic, tu…
– Això és el que et convindria a tu, també, un bon clau. Ja veuries com et passarien les tonteries de cop.
– No són tonteries, imbècil…
Clinc! Clinc!
– És que no para, no para!
– A tu tampoc és que et vegi molt predisposat a deixar-ho córrer…
– Jo? Jo passo, tio, però és clar, si es posa a tiro, s'haurà d'aprofitar, no?
– Sí, sí, només faltaria.
– En fi… i tu què… com va?
– Com va? Si fa més d'una hora que miro d'explicar-t'ho.
– Digues, digues, que ja estic per tu.
– Doncs el que et deia…
Clinc!
– Ai, mira-la, si m'envia petonets d'aquells amb el cor… haha
– Que maco…
– I, des de quan fa que no estàs bé?
– Ja fa dies.
– Haver-me trucat, burro! Hauríem quedat abans!
– Sí… no sé, tampoc estava amb humor…
Clinc!
– Cony, quines ganes tinc que sigui demà!
– Si seguiu així, demà ja no tindreu res més a dir-vos.
– Millor, així anirem al gra, directament.
– Vist així…
Clinc!
– Perdona, ja li dic que talli, eh?
– …
Clinc! Clinc! Clinc!
– És clar que a veure qui li diu que talli, ara… hahaha!
– Escolta…
– Hòstia, sí, ho sé, no t'estic fent ni cas, perdona…
– Bé, tant s'hi val. De fet, se'ns ha fet tard. Potser hauríem d'anar marxant, no?
– Sí, potser sí. A veure si amb una mica de sort encara l'enganxo al xat quan arribi a casa. Tu estàs millor, per això?
– … millor? … sí, sí, no pateixis.
– Me n'alegro. Ja saps que pots comptar amb mi sempre que ho necessitis, eh?
– Sí, és clar.
– Per això estem els amics, eh?
– I tant… si no fos per tu…
– Bé, tio. Doncs ja ens veurem, eh?
– Sí, ja ens veurem.
Clinc!
– Haha… és l'hòstia, la Claudia aquesta!
