divendres, 26 de febrer de 2010

Artistes o delinqüents?

Imatge original: bbc.co.uk

A l'última edició de la Berlinale, el jurat ha premiat el director polonès Roman Polanski amb l'Os de Plata al millor director per la seva pel·lícula The Ghost Writer. Segons suposats cinèfils que he pogut escoltar els últims dies, aquest premi té més a veure amb un acte de solidaritat envers el director que no pas amb els mèrits derivats de la qualitat cinematogràfica de la cinta.

I es que Polanski està actualment sota arrest domiciliari, després que fos detingut el setembre passat en un aeroport de Zuric quan precisament anava a recollir un premi honorífic a la seva carrera. Els càrrecs en contra seva són coneguts. Se l'acusa de violació a una menor de 13 anys, l'any 1977. Polanski, que obviament no ha anat a recollir el premi, ha declarat que "encara que hagués pogut, no hi hauria anat. L'última vegada que vaig anar a recollir un premi hem van detenir". Sembla que a aquest individu és aficionat a la conya sarcàstica. Desconec si a la noia afectada li farà la mateixa gràcia, la brometa.

Senyors del jurat, cal, de debò, solidaritzar-se amb un violador de menors?

Imatge original: publico.es

Aquesta notícia m'ha fet recordar la indignació que vaig sentir dies abans quan, a Catalunya Ràdio, Manel Fuentes va entrevistar un tal Juan Manuel Fernández Montoya, més conegut pel sobrenom de Farruquito.

Pels que tinguin una mica de memòria, potser recordaran que aquest personatge, un reconegut bailaor flamenc –dels millors, segons els entesos– va ser condemnat a tres anys de presó per haver atropellat, el 2003, un home que va tenir la mala sort de creuar-se en el seu camí quan aquest provava la potència del seu flamant nou BMW pels carrers de Sevilla. El que podria haver quedat en un desgraciat accident –als quals, lamentablement tots hi estem exposats– es va convertir en una increïble successió de cabronades que van anar sortint a la llum els dies posteriors. Farruquito conduïa sense carnet, sense assegurança del vehicle i a una velocitat clarament superior a la permesa. Davant les terribles conseqüències de la seva imprudència, el tros de merda va optar per fugir del lloc dels fets. I no content amb això, dies després va implicar el seu germà petit, de quinze anys, com a autor de l'atropellament, per tal d'estalviar-se anar a la presó sense passar per la casella de sortida. Al final, els fets es van esclarir i el culpable va passar a l'altra banda de les reixes, tot i els intents, per part de la família, de boicotejar el judici amb continues amenaces i provocacions. Al tractar-se d'un personatge públic, el fet va derivar en un judici paral·lel al carrer, amb continus enfrontaments entre seguidors –vull pensar que de l'artista– i detractors –de l'acció comesa–.

Avui dia, Farruquito ha complert la seva condemna i ja és al carrer. I, obviament, ha tornat als escenaris. Aviat presentarà un nou espectacle a Barcelona i per això Manel Fuentes l'ha volgut entrevistar. Jo no ho hauria fet. A la primera pregunta del periodista, el bailaor ha contestat: "la vida sigue". Sí, seguirà per a tu, fill de puta. Però pregunta-li a la dona a qui vas deixar vídua fa sis anys, a veure si pensa el mateix.

No sé si m'estic fent gran o se m'està encongint el cervell. Segurament una cosa porta l'altra. Però, sentint-ho molt, em declaro totalment intolerant amb aquest tipus de personatges, que perden l'oportunitat de destacar en el que realment fan bé –que mai posaré en dubte– pensant que la fama els dona impunitat per fer el que els surti dels ous. Saben que, al capdavall, sempre tindran "seguidors incondicionals" de les seves actuacions, siguin sobre un escenari, darrera una càmera, dins un cotxe "de carreres" o sobre un llit. Segons la meva deteriorada opinió, abans que artistes són persones, i si la persona té una tara de tal calibre, l'artista ja no hauria d'interessar a ningú.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada