dimecres, 10 de febrer de 2010

Et trobo tant a faltar…

Llevar-me, dutxar-me, asseure'm davant l'ordinador, dinar, tornar a l'ordinador, sopar, anar-me'n al llit. Llevar-me, dutxar-me, asseure'm davant l'ordinador, dinar, tornar a l'ordinador, sopar, anar-me'n al llit. Llevar-me, dutxar-me, asseure'm davant l'ordinador, dinar, tornar a l'ordinador, sopar, anar-me'n al llit…

He oblidat la diferència entre un dilluns i un diumenge. Entre un dia assolellat i un dia plujós. Tant em fa tot.

Ja fa més de quatre mesos que no hi ets. La gent s'afanya a recordar-me que tot és massa recent. El que no saben que per mi és tota una eternitat.

4 comentaris:

  1. Ara es pot llegir aquesta entrada amb uns altres ulls.
    Una abraçada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Els dies més putes de la meva vida, company.
      Gràcies, un cop més, per passar-te per aquí.
      Una abraçada.

      Elimina
    2. "No siguis dur amb el teu jo del passat", podríem afegir que tampoc t'has de tindre llàstima.
      M'alegre que la teua vida siga millor. I m'agrada que tothom ho puga llegir i vore.

      Una abraçada.

      Elimina
    3. El problema és precisament aquest. Que la meva vida no és millor, sinó tot el contrari. Per això m'he vist "obligat" a tancar el blog. Però confio que algun dia ho serà, això sí.
      Merci pel teu interés.

      Elimina