dissabte, 3 de setembre del 2011

Actitud vacacional… sempre?

Amb la reentrada a la feina sembla que, de cop, tots tenim menys temps per a nosaltres. Menys temps per passejar, per escoltar música, per llegir… i per escriure, també. Per això últimament m'he aficionat a fer de  cleptòman per la xarxa i he "agafat" prestats alguns articles de gent que sap el que es diu i que he trobat interessants. Una manera com una altra de pujar el nivell del meu bloc sense haver de pencar massa. El que penjo avui l'he llegit al bloc La pelota no entra por azar, d'en Ferran Soriano, actual president d'Spanair, pel qual he de reconèixer una especial admiració. Espero que us agradi.

__ 

Als països del Sud d’Europa, aquests dies marquen el final simbòlic de les vacances d’estiu. En el moment en que la societat en conjunt es torna a “posar en marxa”, em pregunto si podem aprendre alguna cosa de l’actitud davant la vida que hem tingut durant les vacances. Potser les vacances són una “prova pilot” de com hauríem d’enfrontar-nos al conjunt de la nostra vida.

Les vacances són finites, s’acaben. Ho sabem, no ens fa gràcia però ho acceptem i aquesta acceptació té una influencia decisiva en com les vivim. Però és que la nostra vida també és finita, s’acaba. Encara ens fa menys gràcia, ho acceptem amb més dificultat, no hi pensem gaire i no ho tenim molt en compte a l’hora de viure. És veritat que després de les vacances hi ha una altra vida, la laboral, potser menys atractiva, però vida al final, mentre que encara ningú ha pogut demostrar fefaentment que hi ha una altra vida després de la mort física i només tenim la fe per agafar-nos-hi. Però, a efectes pràctics, tant la vida com les vacances són finites.

L’acceptació d’aquesta finitud de les vacances comporta que les vulguem gaudir al màxim, fer el que ens agrada i estant al costat de les persones que ens agraden o estimem.

Com a la vida, no? No és menys veritat que serem vius un grapat d’anys, que, siguin quants siguin, ens semblaran pocs i que el que hauríem de voler és gaudir-la al màxim, fer el que ens agrada i estar al costat de les persones que estimem? O és que aquesta vida finita ha de ser un camí de sacrifici i patiment, destinada a acumular riqueses materials o mèrits vanitosos per ser recordat quan no hi siguem? (aquells als qui deixem en herència els nostres calers, cases o bosses Louis Vuitton ens recordaran una estona també). És una bona idea sacrificar molts minuts, hores i dies d’aquesta vida finita no estant amb els qui estimem?

L’actitud vacacional dóna menys transcendència al que ens passa i sí molta importància a cada moment. De vacances, pensaves anar en bicicleta però plou, així que t’has quedat a casa jugant a cartes… no hi fa res. De vacances, valores cada moment, el vius intensament i el gaudeixes, perquè saps que és un moment únic, que passa, en un període que és finit.

No és aquesta l’actitud que ens permetria ser més feliços en la nostra vida en general? No sobre preocupar-nos per les coses que ens passen i centrar-nos en reaccionar-hi de forma positiva. Gaudir de cada moment com si fos únic –perquè ho és!– i viure el present intensament.

Perquè en el fons recordem que això és finit, que no viurem per sempre. A Brasil diuen “a vida é curta e não para de passar”.

Rellegiré aquestes notes en uns mesos, quan ja no recordi les vacances i l’actitud vacacional.

2 comentaris:

  1. Sí és cert, l'actitud davant la "vida" de vacances o en la "rutina" és ben diferent.
    Abans de llegir aquest escrit, ahir concretament, vaig fer-me el propòsit de que a part de treballar, els nens, la casa, altres afegits...,donar prioritat a tres fets: tenir un espai únic per a mi, una actitud de felxibilitat davant els imprevistos, i una manera de valorar el dia a dia no per les coses que has fet o els plans/obligacions que has complert, sinó per viure cada moment, més o menys maco, més o menys agradable, més o menys esperat, però viure'l i ser conscient de que ho fas.
    Gràcies per no pencar massa i penjar aquest article, però creu-me que al teu bloc no li cal pujar el nivell :-)

    ResponElimina
  2. Abans de res, Treballadora, molt bé aquest propòsit que t'has fet de donar prioritat a les coses "realment" importants de la vida. Ara només es tracta de portar-ho a la pràctica, però bé… això és fàcil, no? :-)
    I gràcies pel "pirop" però crec que sempre s'ha de mirar de millorar, i si és amb "aportacions" de gent que sap dir moltes coses i ben dites molt millor, no?

    ResponElimina