dimecres, 30 de novembre de 2011

Avui

Avui t'hauria despertat amb un petó, un t'estimo i un per molts anys.
I et trobaria a faltar des del mateix moment que sortissis per la porta al marxar a treballar.

Avui hauries convidat tothom a esmorzar perquè era un dia especial. El teu dia.
I ningú se n'hauria oblidat de trucar-te per fer-te una miqueta més feliç.
T'hauria omplert el mòbil de missatges repetint-te una vegada i una altra el que signifiques per a mi.
I al tornar et trobaries la nevera plena de notes "cursilones", senzilles i tendres, que t'arrancarien una rialla.

Avui hauria fet el dinar amb més amor que destresa.
I per "compensar" hauríem anat a sopar al teu restaurant preferit.
I t'hauria regalat les nostres cançons i t'hauria escrit quatre paraules per dir-te una vegada més el que ja saps des de sempre.
I hauríem tornat abraçats a casa i hauríem fet l'amor.
I et quedaries adormida amb un petó, un t'estimo i un per molts anys.

Avui hauries fet quaranta anys, i amb un somriure als llavis murmuraries… "m'estic fent gran…".

4 comentaris:

  1. Acabo de trobar aquest bloc, via el Facebook d'un dels meus contactes. M'he entretingut en llegir els textos i m'he anat enganxant. I en llegir aquest... en legir aquest m'he vist obligada a deixar caure alguna llàgrima. Realment preciòs i carregat de sentiment.
    Et seguiré llegint.

    ResponElimina
  2. Moltes gràcies per les teves paraules Edurne.
    Realment has anat a escollir un text dificil, sí. Me n'alegro molt que t'hagi agradat. Passa't per aqui sempre que et vingui de gust, i t'animo a participar-hi activament pel que vulguis: comentar, suggerir, queixar-te si alguna cosa no t'agrada (sí, d'això també se n'aprèn oi?).

    Una abraçada i benvinguda a blackblocs.

    ResponElimina
  3. Como puedes ni un solo segundo dudar de nada, eres una gran persona que muy pocos tenemos la suerte de conocer y aun menos de disfrutar.
    T'estimo

    ResponElimina
  4. Moltes gràcies Anònim, t'agraeixo molt el que em dius però no entenc quan em dius que no puc dubtar de res. Dsiculpa però és que no sé a que et refereixes.
    I si ens coneixem i dius que m'estimes molt probablement jo senti el mateix per tu però entendràs que si signes com Anònim no puc saber qui ets… tot i que podria intuir-ho.

    Moltes gràcies per comentar i per les teves boniques paraules.

    ResponElimina