dimecres, 21 de març de 2012

El cor té cervell

Això que el cor té cervell és una metàfora, no?

No, s'ha descobert que el cor conté un sistema nerviós independent i desenvolupat amb més de 40.000 neurones i una complexa i espessa xarxa de neurotransmissors, proteïnes i cèl·lules de suport.
Gràcies a aquests circuits tan elaborats, sembla ser que el cor pot prendre decisions i passar a l'acció independentment del cervell, i pot aprendre, recordar i inclús percebre. Existeixen quatre tipus de connexions que parteixen del cor i van fins el cervell del cap.
La primera és la comunicació neurològica mitjançant la transmissió d'impulsos nerviosos. El cor envia més informació al cervell de la que rep. És l'únic òrgan del cos amb aquesta propietat, i pot inhibir o activar determinades parts del cervell segons les circumstàncies. Això significa que el cor pot influir en la nostra percepció de la realitat i per tant en les nostres reaccions.
La segona és l'informació bioquímica mitjançant hormones i neurotransmissors. El cor produeix l'hormona ANF, que assegura l'equilibri general del cos: l’homeòstasi. Un dels seus efectes és inhibir la producció de l'hormona de l’estrès i produir i alliberar oxitocina, la que es coneix com a hormona de l'amor.
La tercera és la comunicació biofísica mitjançant ones de pressió. Sembla ser que amb el ritme cardíac i les seves variacions el cor envia missatges al cervell i a la resta del cos.
I la quarta és la comunicació energètica. El camp magnètic del cor és el més potent de tots els òrgans, i és 5.000 vegades més intens que el del cervell. S'ha observat que aquest canvia en funció de l'estat emocional. Així, es torna caòtic quan sentim por, frustració o estrès, i en canvi s'ordena amb les emocions positives. De fet, se sap que el camp magnètic del cor s'estén al voltant del nostre cos entre dos i quatre metres, de manera que tothom qui ens envolta rep l'informació energètica continguda en el nostre cor.

Això ens porta a la conclusió que el cervell del cor és el primer en tractar l'informació que després arribarà al cervell del cap. Serà aquest un pas més en l'evolució humana?

Hi ha dos tipus de variació de la freqüència cardíaca. Una és harmoniosa, d'ones amples i regulars, i adopta aquesta forma quan la persona té emocions i pensaments positius, elevats i generosos. L'altra apareix amb les emocions negatives, com la por, la ira o la desconfiança. Però encara hi ha més. Les ones cerebrals es sincronitzen amb aquestes variacions del ritme cardíac, és a dir, que el cor arrastra el cap. La conclusió és que l'amor del cor no és una emoció… és un estat de consciència intel·ligent.

En fi, el cervell del cor activa en el cervell del cap centres superiors de percepció completament nous que interpreten la realitat sense basar-se en experiències passades. Aquest nou circuit no passa per les velles memòries, sinó que el seu coneixement és immediat, instantani, i, per això, té una percepció exacta de la realitat.

Tot i que sembli ciència ficció, està demostrat que quan el ser humà utilitza el cervell del cor crea un estat de coherència biològic, tot s’harmonitza i funciona correctament. És una intel·ligència superior que s'activa mitjançant les emocions positives.

De moment és tracta d'un potencial no activat, i sembla que molt poca gent és capaç d'utilitzar-lo, però comença a estar accessible per a un gran nombre de persones. Només cal activar aquest circuit cultivant les qualitats del cor: l'obertura cap al proïsme, l’escolta, la paciència, la cooperació, l'acceptació de les diferències, el coratge… En definitiva, la pràctica de pensaments i emocions positives. En essència, lliurar-se de l'esperit de separació i dels tres mecanismes primaris: la por, el desig i l'ànsia de domini, mecanismes que estan ancorats profundament en l'ésser humà perquè ens han servit per sobreviure durant milions d'anys. Ara ens hem de lliurar d'ells prenent la posició de testimonis, observant els nostres pensaments i emocions sense jutjar-los, i escollint les emocions que ens poden fer sentir bé. Hem d'aprendre a confiar en la intuïció i reconèixer que el veritable origen de les nostres reaccions emocionals no està en el que passa a l'exterior, sinó en el nostre interior.

Així que cultiveu el silenci, contacteu amb la natura, viviu períodes de solitud, mediteu, contempleu, teniu cura del vostre entorn vibratori, treballeu en grup, viviu amb senzillesa. I quan tingueu dubtes sobre el que heu de fer… pregunteu al vostre cor.

Annie Marquier,
matemàtica i investigadora de la consciència 

__

Fa uns dies una amiga em va enviar aquest article que havia llegit a La Vanguardia, que em va semblar molt interessant –últimament les meves "fonts" són inesgotables i m'ofereixen en safata la temptació de no pencar gaire–. Tan de bo la seva lectura serveixi d'ajuda a totes aquelles persones que estan "indecises" i no saben "que posar-se" quan surten de casa.

I és que ara podríem dir allò tan utilitzat que cada dia aprenem alguna cosa nova, però… de debò encara quedava algú que dubtés sobre qui manava realment?

Gràcies Ona.

__

Si voleu llegir l'article original
El corazón tiene cerebro

6 comentaris:

  1. Jo també el vaig llegir i en vaig fer una entrada :))
    (http://fentpunyetes.blogspot.com.es/2012/03/wondergirl.html). Ho vaig trobar sorprenent i fascinant!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Una altra sincronicitat??? En portem ja unes quantes, no? O_O
      Potser sí, però buff… infinitament millor aquest cor teu! El meu també va al seu "rotllo", però més incontrolat… més indomable. De fet, he arribat a la conclusió que, segurament, el meu no en té, de cervell… o el té però acollonit. El dia que el cervell del meu cor es possi a funcionar aquell dia potser tot serà tan diferent! ; )

      (comentari repe del blocaire dropo…)

      Elimina
    2. hahah, és una casualitat o tinc el mateix comentari al meu bloc?? ;)

      Elimina
    3. (comentari repe del blocaire dropo…) ; P

      Elimina