diumenge, 18 de març de 2012

Només és tracta de ser bona persona

Un empresari andalús de reconegut prestigi es preparava per donar una xerrada davant un auditori. Emmarcada en l'assignatura de creació d'empresa, la seva ponència estava enfocada a explicar els seus "secrets" per encaminar als assistents cap a una posició de referència a la seva comunitat. Entre els assistents, nombrosos empresaris esperaven una lliçó magistral sobre tècniques, mètodes o procediments per fer de les seves empreses una de les capdavanteres del sector. Estaven disposats a no perdre’s cap detall. I la ponència va començar…

– Bona tarda, és un plaer estar aquí… –i demés protocols pertinents–. No em considero digne de parlar davant d'un fòrum com aquest, davant de persones de la vostra categoria. Jo, per dir-vos la veritat, només he vingut a parlar-vos de què, en aquesta vida, el realment important és ser bones persones…

En aquest moment les seves conjectures van caure com fulles de tardor. Per ser un bon empresari el primer que cal ser és bona persona? És aquesta la recepta màgica? No s'ho acabaven de creure, tot i que alguna cosa els va fer pensar que això de "ser bona persona" no és precisament quelcom que estigui especialment "de moda", i potser podia convertir-se en un fet diferencial, tant en els negocis com a la vida. Així que van prestar encara més atenció de la que en principi preveien. Van prendre notes i des d'aquell moment van reflexionar sobre aquest tema. Avui, molts d'ells han arribat a la conclusió que, efectivament, el realment important en aquesta vida és ser bona persona.


Bona persona… sona bé! Però… que significa realment ser bona persona? Quines són les seves principals característiques? Honradesa? Sinceritat? Justícia?

Les bones persones són aquelles de les que sempre te'n pots refiar, perquè, passi el que passi, sempre van amb la veritat per davant i, amb determinació, et diuen les coses com les senten. Però ho fan amb les seves millors paraules i, el que és millor, ho fan sempre a la cara. Perquè les bones persones són sinceres, potser de vegades massa i tot. Per a elles no existeix la mentida, ni tan sols aquelles "sense importància aparent", que es diuen per evitar ofendre o per no quedar malament amb ningú.

Les bones persones són honrades i tenen paraula. Quan es comprometen sempre compleixen. D'aquesta manera és com la resta de la gent percep que són gent en qui es pot confiar. I si més endavant les circumstàncies canvien, les accepten com vénen i assumeixen la seva responsabilitat sense por.

Les bones persones no es creuen millors que ningú. Són humils i saben tractar als que els envolten per igual, amb justícia, i saben donar a cadascú el que els correspon. Les diferències entre caps i empleats existeixen, i així ha de ser, però això no implica que el primer hagi de ser un dèspota ni el segon un aprofitat que abusi de la confiança que en ell s'ha dipositat.

Les bones persones són exigents amb elles mateixes, però també ho són amb els demés perquè és la manera amb la que els ajuden a superar-se dia a dia, a pujar contínuament el llistó. Lluiten contra lo fàcil, lo còmode i lo inútil. Es plantegen objectius ambiciosos en tots els camps de la seva vida i treballen per assolir-les.

Les bones persones no discuteixen, en tot cas debaten. Els crits i les ofenses, ja siguin amb fets o paraules, no és propi d'elles. Exposen els seus arguments, perques i raons de forma serena, intentant entendre les posicions contraposades quan algú els hi planteja. En les bones persones no existeix l'orgull ni la rancúnia.

I per acabar, la que segurament és la seva característica més "vistosa". Les bones persones sempre tenen un somriure per oferir i contagien als demés la seva alegria i energia. Transmeten en tot moment el fruit d'una pau interior que resulta de viure al màxim tot l'anterior sense esperar res a canvi.

Amb tot, podria semblar que ser bona persona no ha de ser tasca fàcil. Suposo que tant com no ser-ho. Perquè tot és redueix a una qüestió d'actitud. Però és evident que és possible. És per això que ja fa temps que intento ser una d'aquestes persones. Si ho estic aconseguint o no suposo que només el temps, i la gent, ho dirà. Si tu també vols ser-ho, possiblement ja hauràs detectat algun aspecte a millorar en la teva vida, en la teva actitud. T'animo a que ho provis. Perquè, en el fons, tot es podria resumir en una frase molt més concreta, i sobretot, molt més fàcil…

Vols ser més feliç? Converteix-te en bona persona!

__

Fa un temps un amic em va enviar un enllaç amb aquest article i jo em vaig comprometre a traduir-lo i penjar-lo al bloc. I aquest és el resultat. He d'admetre, però que la traducció, si bé intenta ser bastant fidel al text original, en alguns aspectes ha estat lleugerament adaptada per aquelles coses de les apreciacions personals. És per això que, per si és del vostre interès, us deixo l'enllaç a l'article original i d'aquesta manera en podreu treure les vostres pròpies conclusions.

Gràcies Xevi.

__

Si voleu llegir l'article original

Si voleu llegir el post que va motivar en Xevi a enviar-me'l

8 comentaris:

  1. Les bones persones són honrades i tenen paraula. Quan es comprometen sempre compleixen.

    Gràcies, Jaume!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Quan es comprometen… sempre compleixen. Uf… ara que ho penso… sempre és molt no? ; )

      Elimina
  2. Príncipe de Beckeler18 de març de 2012 a les 13:20

    Existeixen bones persones al cent per cent? Jo crec que les persones som com balances. Podem ser bones persones, però tenim alguna cosa de les dolentes, també. I a l'inrevés, males persones amb un petit bri de bondat. Trobar l'equilibri és necessari, i també inevitable.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Suposo que en part tens raó, Príncipe de Beckeler, ja que el cent per cent és una dada massa absoluta. Però si et sóc sincer, jo sí que hi crec bastant, ja que tot acaba sent una qüestió d'actitud. La qual cosa no vol dir que una "bona persona" no pugui pendre decisions equivocades i que aquestes, a ulls d'altres, puguin ser interpretades com a actituds pròpies de "mala persona". En el fons, suposo que la veritat sempre està en l'interior de cadascú de nosaltres, en la voluntat amb la que afrontem les nostres decisions. La resta sempre seràn interpretacions, i, per tant, n'hi haurà tantes com ulls que les jutjin.

      Moltes gràcies pel comentari.

      Elimina
  3. Felicitats pel post Jaume.
    Només afegir una petita reflexió...Tinguem present que mai "hem de jutjar" i mai "ens hem de jutjar". En el judici està la limitació.
    Un petó.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies Persona humana. I tens raó, però al parlar sobre "jutjar" només em referia a que, als ulls externs, les actituds o accions de cadascú poden ser interpretades de maneres diferents, i no sempre coincidiran necessàriament amb la intenció primera de qui les porta a terme.

      Elimina
    2. Tolalment d'acord amb l'article, tot i que a vegades la vida t'ho posa molt dificl per ser sempre "bona persona", es indubtable, que nomès es pot arribar a la felicitat real, no la material i esteoretipada, sent bona persona, sent honesta amb un mateix, si un mateix, no es traiciona, encara que, com be dius Jaume, algunes vegades poden no interpretar-te correctament, es mes fàcil ser bona persona.
      Dos objectius paralels i complementaris que cal tenir, ser bona persona i ser feliç, cap dels dos te massa sentit per separat

      Elimina
    3. Tens raó Rossend, el que passa és que massa sovint ens capfiquem massa en les coses que nosaltres no podem controlar, com per exemple les possibles males interpretacions de les nostres accions, la qual cosa només suposa una despesa d'energia innecessària, i sobretot, inútil. Per això més val centrar-se al cent per cent en el que podem controlar, el que només depenen de nosaltres. Per això, com bé dius, l'important és ser honestos i no trair-nos a nosaltres mateixos amb actituds incoherents o no gaire transparents.

      Elimina