dissabte, 14 d’abril de 2012

Em sap greu… un altre dia serà!

Només una setmana ha estat suficient per que la vida m'enviés, i per duplicat, un missatge ben clar: "si pensaves que tot seria molt fàcil, anaves ben equivocat". I a fe que té raó. De vegades creus que tot et ve de cara i quan menys t'ho esperes, de cop topes amb un gris mur al davant que, per uns instants, no et deixa veure la llum. Fins fa poc, aquest mur, quan apareixia, era literalment insalvable. El pessimisme o l'excés d'expectatives feia que quan quelcom no sortia com jo volia, una mena de paràlisi emocional s'apoderés de mi fins inutilitzar-me gairebé per complet. Però amb el que no comptava la vida és que ara tot és molt diferent. Perquè el que abans em tombava ara em fa més fort. El que abans m'entristia ara ho veig amb uns altres ulls. No vol dir que no m'afecti, que ho fà, però d'una altra manera. Perquè el que abans semblava dependre de tothom ara només depèn de mi. I sobre el que només depèn de mi, jo en tinc el control absolut.

Així que, ho sento molt, però un altre dia serà! Cert és que no passarà aquesta per ser la millor setmana de la meva vida, tot i que va començar immillorablement i prometia grans, enormes emocions. Però encara em queda un dia i mig per endavant i, qui sap si encara m'espera alguna sorpresa amagada al girar la cantonada. Per si fos el cas, miraré de ser caut i… potser sigui jo qui la sorprengui a ella. Així que vaig a seguir gaudint d'aquest cap de setmana ennuvolat i rarot.

Sigueu feliços. Molt.

6 comentaris:

  1. Està clar que tu tens el control absolut. Una altre cosa és que vulguis fer-ho servir.
    Darrera d'una emoció sempre hi ha un pensament. I tu no ets lo que penses, sino el que pensa ;)

    Continua sent molt feliç, t'ho has guanyat!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies pel comentari Licor Cointreau. Perdona que hagi tardat tant a contestar però és que realment no tenia masa clar que havia de dir. I és que, he de reconèixer que aquests últims dies estan provocant petits "desajustos" emocionals que he d'acabar de resituar o m'acabaré fotent un embolic de "cuidao"!

      Del que dius sense dubte em quedo amb la segona reflexió: "Tu no ets el que penses, sinó el que pensa". Totalment cert. Aqui és on està el control de veritat.

      I per la frase final, t'ho agraeixo molt, però de moment encara no seria la definició exacte del meu estat. Estic molt bé i en procés d'aconseguir-ho, però de moment és això, un procés. Però en ello estamos. Aviat serà veritat! Gràcies!

      Elimina
  2. Hola tiet, sóc l'Ènia, m'has de perdonar però he llegit el teu escrit i ha estat molt ben pensat però hi ha una cosa que no veig clara, i es de que estàs parlant???

    Gràcies

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hahaha… hola guapíssima!
      Així que ara també llegeixes el meu bloc? Quina il·lusió !!! ;D

      Doncs ja t'ho explicaré millor quan ens veiem però només explico que a vegades les coses surten bé i a vegades no tant, però que ens hem d'esforçar per disfrutar molt les que sí que van bé i mirar de no preocupar-nos gaire per les que no van tant bé, perquè segur que aviat hi aniran. I com menys ens preocupem, més aviat serà així.

      De totes formes, a vegades el tiet s'enrotlla molt i fa servir paraules una mica "rares", així que si alguna cosa no l'entens massa, tampoc et preocupis gaire, eh?

      Un petó preciosa!

      Elimina
    2. A vegades algunes coses han d'anar malament perque altres sortint be. L'important es estar sempre en disposició de mirar endavant.
      Diuen que al final, quan es fan les coses amb il·lussió, al final, sempre acaben be...i no pateixis, si no es així, es que encara no es el final.

      Elimina
    3. Ho dius pel Barça, Rossend?
      Si és així no pateixis… acabarà bé segur! ; )

      Elimina