divendres, 19 d’octubre del 2012

Carta Owerta al Ministre de Mala Educació

Bienquerido Ministro,

Llevo 2 días en el intento de españolizarme todo lo que no consiguió mi escuela. No se crea que es soplar y hacer botellas, pero por suerte siempre tengo alguien por aquí que me da un golpe de mano.

Referente a su desafortunado comentario en el Congreso de los Diputados le he de decir que hay para alquilar sillas, Sr. Ministro. Españolizar a nuestros hijos es decirla de la altura de un campanario, aunque prefiero hacer los ojos grandes porque sino me haría usted salir de pollague... en fin… de un corral de pollos.

Sí, sí... ya sé que ustedes pensaran que somos unos sueña-tortillas por querer la independencia. Reconozco que las piernas me hacen higo solo de pensarlo, pero no se equivoquen, que no estamos tocados del hongo, Sr. Ministro.

Hace muchos años que aguantamos, y ya estamos hasta la cabeza de encima. Desde siempre que hemos estado haciendo el higo flor. Pero sabemos que quien tiene el culo alquilado no se sienta cuando quiere. Por eso queremos joder el campo… tocar el dos, para entendernos. Que esto está a punto de hacer un pedo como una bellota y no creo que ustedes sean tan cortos de gambones para hacer como aquel que nada. Es cierto que no podremos decir trigo hasta que esté en el saco y bien atado, pero de poco en poco se llena el fregadero.

Sabemos que nuestra decisión les ha dejado atónitos y animo-perdidos. Que sacan fuego por las muelas porqué creen que lo hacemos sólo para chafarles la guitarra. Pero en el fondo, ustedes son tanto de la cebolla como nosotros, y piensan con prepotencia que ya hemos bebido aceite. Pero les aseguro que ya no vamos a irles más detrás con el flautín sonando. Hasta ahora hemos ido tirando, pero al final, nos hemos dado cuenta que todo son ochos y nueves y cartas que no ligan. Y ahora lo que nos viene de gusto es hacer la nuestra. Haberlo pensado antes, quién no quiera polvo que no vaya a la era. De aquí a muy poquito, nos buscaran y ya no estaremos. Estaremos en la barriga del buey, donde ni nieva ni llueve. Aunque esto ya son higos de otra cesta.

Por lo tanto, no vamos a perder más el tiempo, Sr. Ministro. En España todo se está yendo a orrio y no nos quedaremos a verlo: preferimos esparcir la niebla.

Bueno, hasta aquí mi reflexión. Ahora tengo que dejarle que son tres cuartos de diez, es tarde y quiere llover. Así que… buen viento y barca nueva.

Atentamente,

Un catalán en proceso de españolización.

__

Aquest text, que segurament ja haureu llegit, m'ha arribat via internet i l'he trobat francament divertit –últimament tendeixo a prendre-m'ho tot a conya–. He decidit publicar-lo aquí però no he pogut estar-me'n de fer-li abans alguna lleugera adaptació, seguint el meu instint i, sobretot, el meu "absolut domini" de la llengua veïna. M'agradaria poder fer referència de l'autor, però això, a hores d'ara, podria ser més difícil que trobar una agulla a Montpellier.

16 comentaris:

  1. Hahahaha sí, jo tb l'he rebut de part d'un amic, i el vaig veure en el facebook d'un altre, o sigui que suposo que la xarxa en va plena. M'ha agradat lo de ánimo-perdidos!!!
    Bon cap de setmana!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, Lluna, tens raó, jo també l'he rebut per Facebook i email. Per això deia que massa sorpresa no seria. Però m'ha semblat prou divertit com per immortalitzar-lo (tot i que pretendre immortalitzar res des d'aquest humil bloc em sembla com a mínim un pel pretenciós…). Després, la meva tendència a "meter cucharada" ha fet la resta.
      Buena cabeza de semana! ; )

      Elimina
  2. Em sembla genial. Només hi puc afegir aquesta cançó:
    http://youtu.be/WRRnuFARDkk

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies Josep.
      Per partida doble. Primer simplement per comentar. Si no estic equivocat és la primera vegada que et llegeixo per aqui, així que et dono la benvinguda al bloc i et convido a passar sempre que vulguis.
      I segon per la impagable aportació musical. S'ha de reconeixer que aquests tios eren uns cracs, amb el seu punt de friki, també s'ha de dir…
      I ja possats, impagables els pantalons vermells de campana. No tenen preu! ; )

      I com a xafarder incontinent que sóc, t'he de dir que ja he fet una primera mirada al teu bloc. I pel poc que he pogut veure, em sembla que es mereix una visita més pausada (ara és un pel tard i tinc una lleugera soneta). Em sembla que aviat tindràs un seguidor més.
      Bona nit i fins aviat!

      Elimina
    2. He vingut més cops, però normalment no opino. Poques vegades tinc res interessant a afegir.

      Elimina
    3. Jo crec que totes les opinions sempre són interessants i totes aporten alguna cosa, però és cert que cadascú troba les seves propoies raons per opinar o per no fer-ho. Igualment, si fos el cas, les crítiques també seran sempre ben rebudes, eh? (si fos el cas… és clar!) ; )

      Elimina
  3. Molt bo!!! Aquí hi ha l'essència de la llengua, hehe... ara només faltaria un àudio per sentir-ne l'accent :))

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bona niiit…
      Abans de res… ja et trobes millor?

      Haha… l'essència de la llengua… molt bó!
      Por lo que a su petición respecta, por audio no me viene nada, però deberia imaginarselo con este acento cerrado que tienen los catalanes… ya sabe.
      I si no, sempre pots escoltar l'aportació d'en Josep, que et donarà una idea força clara de per on van els "tiros".

      Elimina
    2. Sí, ja torno a ser persona ;)
      Tens raó, que bons la Trinca...
      Bon cap de setmana, Jaume!!

      Elimina
    3. Fantàstic! Me n'alegro molt.
      Buena cabeza de semana, Sílvia. ;D

      Elimina
  4. Com va la cabeza de semana Jaume?
    m'ha encantat!
    Si vols podem ser parella lingüística i m'ensenyas a espanoliarme, que no sé com hacer-ho...
    Un besó
    ;) (no se en espaniol com se escribe ;) )

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'encanta el teu nom, es-pa-no-li-ar-me… hahaha! Boníssim!
      I per poder, podem… i tant! Però compte a oferir-te com a parella (encara que sigui lingüística) que jo m'atabalo amb certa facilitat! Hehe…
      Besons (que no bessons…) ; )

      Elimina
    2. "El any vinent serà millor" o "El año viniente serà mejor" i nada ni poco que nos atabalaremos.
      ;) Fins aviat=Hasta aviado

      Elimina
  5. Per cert, ja sé que no ve a "cuento" però…
    …a ningú li ha fet gràcia l'acudit de "trobar una agulla a Montpellier"?

    Jo que pensava que en tenia… (una miqueta… com a mínim)
    Ara estic trist, com el Calimero. :'(

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hahahaha si, home si, el que passa es que entre tant xist queda un pelet amagat...
      No estiguis trist, que després de la pluja ha sortit el solet i dona bo de somriure...

      Hi hauria possibilitat que treguis lo del robot?? És un engorro gros!!!

      Elimina
  6. Estic d'acord!!!! Trobar les lletres del Robot sí que és com "trobar una agulla a Montpellier"...per cert, m'ho pots explicar? és pa-no-li-ar-me ;)

    ResponElimina