dimecres, 3 d’octubre del 2012

T'estimo

Avui he decidit que, encara que em costi, no em permetré cap pensament trist. Faré tot el possible per no vessar moltes llàgrimes, més enllà de les que ara mateix, mentre escric aquestes paraules, encara no sé controlar. Senzillament passaré les hores recordant el teu somriure, el que m'il·luminava els matins i m’asserenava els vespres. Com faig cada dia, com faré sempre. I m'esforçaré en somriure també jo sabent que tot el bo que em passi a partir d'avui serà gràcies a tu.

T'estimo.

11 comentaris:

  1. Hi ha llàgrimes que cal que surtin. I si ets capaç de recordar-la amb un somriure ella tb ho farà.
    Tan de bo tot el que et passi a partir d'avui sempre sigui lo millor.
    Un petó

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Lluna.
      Un petó.

      Elimina
    2. Ah!! Doncs si hi ha ració doble de petons per tornar... torno!!

      Elimina
  2. Les llàgrimes tot i ser salades de vegades poden ser dolces.
    Ànim!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies per les teves paraules d'ànim, Maria. Un petó.

      Elimina
  3. Plorar i somriure són dues cares de la mateixa moneda. Però segur que estàs més guapo amb un rictus ben alt!

    ResponElimina
    Respostes
    1. : ) Mira… ara el teu comentari m'ha fet somriure. No sé jo si "guapo" seria la paraula adeqüada, però més "agradable" segur que sí. I posats a escollir…
      Moltes gràcies, Sílvia. Un petó també per a tu.

      (avui estic repartint molts petons, ja ho sé, però aprofitant que estic més tovet del normal, sé –…o espero– que no us prendreu malament aquest abús de confiança) : )

      Elimina
    2. hehe vinga, doncs! aprofitem avui que reparteixes petons ;)

      M'agrada el que dius en el text, surt de dins teu i és ple d'amor. Però jo crec que totes les coses bones que passin a partir d'avui seran gràcies "a tu".

      Elimina
    3. Sí, és el que he posat… gràcies "a tu". : P
      I ara… gràcies a tu de nou (i valgui la redundància).
      (ah, i doble comentari = doble petó… "que lo sepas")

      Elimina
  4. És bonic que embelleixis el seu record, inesborrable, amb paraules tan sentides, però sobretot que somriguis. Allà on sigui, li agradarà.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Suposo que sí. Ho intento cada dia, però és tan difícil, de vegades…
      Moltes gràcies, parlobaixet.

      Elimina