dimarts, 6 de novembre del 2012

Forever young

El jove Peter Pan seguia entossudit en no voler fer-se gran, sense adonar-se'n que aquella barba canosa començava a delatar-lo sense pietat.

15 comentaris:

  1. Tu deixa'l fer que si així és feliç... Quina mania de treure les il.lusions a la gent!!! hehehe
    Bon dia de dimarts ;)

    ResponElimina
    Respostes
    1. No!!! Aqui no estem per treure il·lusions a ningú! Però "el algodón"… o en aquest cas el mirall, no enganya. És el que hi ha.
      Respecte lo de ser feliç o no… uf… que complicat. Potser hauriem de preguntar-li directament a ell…
      Bon dimarts! ; )

      Elimina
  2. Es feia gran físicament però conservava l'esperit jove. Només calia que ho acceptés. M'agrada la gent que envelleix amb alegria, a mi em costa. Bon dia, jovenet :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. A tu et costa??? Deus voler dir que potser et costarà, no? ; P
      Bon dia, pre-iaieta.

      Elimina
  3. A mi em passa justament el mateix: no vull envellir, em sento jove...en canvi, el meu cos diu tot el contrari. No ens hi posem d'acord!
    Signat: Campanilla (jajajaja)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si et sents jove, ets jove, Campanilla (jajajaja)*
      No facis gaire cas del teu cos… però, això sí, cuida'l una mica, el just perquè no se senti ignorat. ; )

      * quin cognom tan curiòs tens!

      Elimina
    2. He fet el que he pogut amb el meu cos, excepte anar a Lourdes! Potser hauria d'haver-ho fet.
      Ara él és el moment de gaudir-lo i de què el gaudeixen els altres jajaaja.
      T'agrada el meu cognom? Doncs pots dir-me com vulguis, mentre em truquis ;)

      Campanilla

      Elimina
    3. Com a mínim és un cognom divertit, això no es pot negar.

      I a qui hem de trucar… a la Campanilla? ;D

      Elimina
    4. jajajaja, un bon joc de paraules!

      Quan em necessitis, fés tilin-tilin-tilin ;)

      Campanilla

      Elimina
  4. M'estàs asustant... també tens complex de Peter Pan?
    Benvingut al meu món!

    ResponElimina
    Respostes
    1. I a tu qui t'ha dit que aquest és un microconte autobiogràfic? ;P

      De totes formes, ja que ho comentes, he d'admetre que cada dia tinc menys complexos… i no per falta de motius! Hehe…

      Elimina
    2. No pateixis Maria, de tots els complexes que es poden tenir a la vida, aquest pot arribar a ser bonic i tot! Gaudeix-lo mentre puguis… que no serà per sempre, ja t'aviso! ; )

      Elimina
  5. "(...) la vejez empieza cuando empiezan los viejos,
    un viejo es un viejo cuando hace cosas de viejos...
    nada envejece mas que pensar que nos hacemos viejos..."

    Los viejos. Joe Crepúsculo

    Però, és clar, no deixa de ser una cancó. ;)

    ResponElimina
    Respostes
    1. I tant, la vellesa, com la bellesa, nomès es real si un la sent.

      Però, és clar, no deixa de ser pura teoria… ; )

      Elimina