dimarts, 23 d’abril del 2013

Roses, llibres i petons

M'encanta la diada de Sant Jordi.
El dia que els núvols es retiren per una estona i posen una mica més de sol de l'habitual perquè tot llueixi amb la llum que es mereix. Els carrers s'omplen de princeses presumides que passegen dracs de colors, mentre cavallers muntats en blancs corsers galopen al seu voltant disposats a enamorar-les. Alguns tindran èxit. D'altres, no tant. Així és la vida…

El dia que els escriptors treuen el cap de l'anonimat i són reconeguts com haurien de ser-ho la resta de l'any. I els que no ho són ho fan veure i inventen històries per a qui no llegeix mai. I els lectors remenen, miren, oloren, imaginen… i es deixen seduir per les paraules que els esperen. I els que no ho són ho fan veure i carreguen la bossa amb els llibres que els no-escriptors han preparat per a ells. I tots contents. I les floristes converteixen les places en immensos jardins d'olor vermella. I en un moment, una riuada rogenca inunda de pètals fins l'últim racó de cada carrer.

El dia que les ciutats són envaïdes per un estrany orgull de sentir-se d'aquí.
I els petits descobreixen que els contes prenen vida a les seves mans. I els seus ulls s'obren com a taronges per rebre l'esquitx d'il·lusió que els amara.
I les parelles aprofiten per agrair la sort del dia que es van conèixer. I caminen agafades de la mà. I es miren. I somriuen. I més d'un "t'estimo" gratuït, sincer, d'aquells que no es diuen sovint, s'escapa ziga-zaguejant entre la multitud.
I diuen que es regalen roses. I llibres. I petons…
I entre tots m'omplen d'una enveja desbocada que encara no sé pair.

M'encanta la diada de Sant Jordi.
El dia que tens la sensació que tot anirà millor.
Algun dia tornaré a gaudir-lo com cal… i aquell dia seré feliç.

15 comentaris:

  1. A mi tb m'agrada!!
    Tothom sembla feliç, les parades fan goig i sembla que puguem amb tot.
    Crec que tens l'ordre equivocat, has de ser feliç per tu mateix, després gaudiràs la resta com cal... Ja ho sé, donar consell´s és barat ;P

    Un petó (sincer)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja, ja… Lluna… si la teoria està molt clara. Portar-ho a la pràctica ja és una altra cosa.
      Petons.

      Elimina
  2. Petons? avui també toquen petons?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bé, pons007, això ja va a gust del consumidor. Jo és que m'en declaro addicte. Sóc molt raro, jo.

      Elimina
  3. Doncs mira, espero fer-te feliç amb una aferradeta ben dolça, mil somriures i uns quants bessets (al teu gust) com m'has fet feliz tu a mi.

    Bona tarda!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'en fas, sa lluna. I tant si m'en fas! Moltíssimes gràcies!
      Bessets!

      Elimina
  4. Com diu la cançó de Mishima: tornaràs a sentir, tornaràs a plorar, tornaràs a viure, tornaràs a tremolar... M'agrada molt la frase del principi que dius "Els carrers s'omplen de princeses presumides que passegen dracs de colors", m'has recordat una mica al Joan Miquel Oliver. No et pensis, ahir passejant per les rambles vaig sentir una conversa entre un noi i una noia que no acompanyava gaire l'esperit de la diada. Ell li deia: "Així si tens tan bons records dels teus ex, vol dir que te'ls tornaries a tirar?". Uix, vaig pensar que el dia no acabaria gaire bé per a ells. Al marge d'aquestes històries puntuals, la diada és màgica i l'has descrit molt bé. Espero que passessis un dia bonic! Petons, guapo :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja m'agradaria a mi que una sola de les meves frases tingués un nivell semblant al d'en Joan Miquel Oliver. No crec que sigui el cas… però t'ho agraeixo.
      Per la resta… no sé. Ara mateix ja tinc dubtes de tot. Les princeses s'en van del meu costat amb una facilitat que fa fredor. Alguna cosa els hi dono que no va. O simplement que no sóc prou cavaller i el drac sempre em passa la mà per la cara.
      En fi… és igual, que em lio.
      Petons, bonica.

      Elimina
    2. Perquè no deuen ser princeses de veritat, Jaume! Bona nit ;)

      Elimina
    3. Vaja, i jo que pensava que sí. A sobre il·lús…
      Bona nit.

      Elimina
    4. Per cert, m'encanta aquesta cançó de Mishima. Quan necessito reanimar-me, me la poso!

      Elimina
  5. Molt bona descripció de la diada. A mi em fa il·lusió, no sé per què, però me'n fa. No sé si mai l he viscut com m'hagués agadat viure-la realment, però també sé que els grans moments a vegades es viuen els dies més normals, així és que qualsevol dia, si se't dona l'avinentesa, el pots fer Sant Jordi.

    Petooons!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Rachel. Realment és un dia molt bonic. Per tot el que significa i per la posada en escena, que sempre és espectacular. Estaria molt poder disposar d'un Sant Jordi a la carta, el dia que nosaltres escollíssim. De fet, està a les nostres mans, és cert. Però, en el meu cas, de moment… haurà d'esperar.

      Petons! ; )

      Elimina
  6. Sempre és benvingut un Sant Jordi, sobretot si és tal i com tu el descrius.A mí també m'agrada tocar i olorar els llibres. Sembla que aixì cobren vida. Un abraç.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Realment és un dia ben bonic, sí!
      La combinació de roses, llibres, festa, amor… té alguna cosa de màgic, sense dubte.

      Benvinguda al bloc, rosana.
      Una abraçada!

      Elimina