Delicades

© de les fotografies: David Ruano

M’obsessiona la història curta, l'skecth, o millor dit, els sketchos. L'estructura que formen les petites històries. La galàxia que creen les formes inconnexes. La unitat que s’assoleix mitjançant el que en aparença no té unitat.

Recordo que un matí em vaig llevar ben aviat. Tenia set anys i estava a Quintanavides, el poble de la meva àvia. Vaig baixar a la cuina i la meva tia Guada s'estava rentant. Amb una tovalloleta anava mullant cada part del seu cos. Com jo era un nen ella va seguir com si res. La seva mà no parava de moure's sota el camisó blanc. Després de l'aigua, es va fer una frega amb alcohol de 96º i va acabar untant-se de dalt a baix amb Nivea. Més tard em va donar l'esmorzar i em va dir: "Tu et dutxes massa." Una boira espesa lluitava contra el sol. Va agafar un cubell, el va omplir d'aigua i va sortir al jardí a regar els rosers. Des de la finestra la vaig veure acariciant una rosa. I em vaig posar gelós.

Aquesta peça està dedicada a la meva avia i les seves germanes. És una manera de retornar-los el seu afecte. Una manera de parlar amb elles, de divertir-me amb elles, de mirar de comprendre allò que sabem que mai arribarem a entendre.

Per suposat que aquests personatges no són ni la meva avia ni les seves germanes. I els homes que estan amb elles tampoc són els seus germans ni els seus marits. Quan ets nen la imaginació completa tot el que no saps a gran velocitat, i crec que Delicades és un ensomni que necessitava fabricar per poder parlar amb elles, per inventar el que mai van poder-me explicar.

Alfredo Sanzol

© de les fotografies: David Ruano

A mi també m'agraden les històries curtes –em refereixo a les escrites o contades… no tant les viscudes–. Aquelles que aporten una immediatesa, una espontaneïtat, una concentració de conceptes, diàlegs i accions en un curt lapse de temps. Petites píndoles de creativitat que et mantenen enganxat perquè, quan encara no has acabat de pair-ne una ja tens servida la següent. Delicades és una història construïda amb petites històries. Una exposició aparentment inconnexa que s'acaba engranant amb la combinació magistral de conceptes com l'humor, l'amor, la ironia o la tendresa. Un trencaclosques on cada peça aporta un ingredient diferent i tot acaba encaixant per formar un plat suau, lleuger… i molt saborós. I d'entre aquestes peces, a destacar l'aparició de Carme Pla, que en moments puntuals de l'obra és capaç de desplegar una expressivitat a l'abast de molt poques actrius.

A mi també m'agraden les històries curtes… i si són delicades… molt millor!