"Nosaltres estem molt bé, molt bé, ens passem el dia mirant el mar com dos babaus... Ahir a la nit mateix, el moment que la lluna va sortir per l'horitzó i es va alçar, de color taronja, sobre el mar, il·luminant tot el port de la Ràpita, va ser apoteòsic."
I llavors he tancat els ulls i, per un instant, he pogut imaginar-ho. I he pensat que hauria donat el que fos per ser allà amb ells.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada