No sé jo...Els microcontes se li donen molt bé. Una novel· la històrica...no sé si me l'acabaria jo
i de sospirs n'hi ha molts ergo hi ha moltes il·lusions, i d'acord, no duren, però són tan maques de viure quan apareixen! i reapareixen! (t'ho dic a tu, i m'ho dic a mi mateixa també, hehehe !)
Haha… no! No te l'acabaries, ja t'ho dic jo! ;P I tant si són maques les il·lusions quan apareixen. I és cert que, d'una forma o una altra, sempre reapareixen. Aquesta és la part bona. Per això sempre hem d'estar agraïts d'haver-les viscut i pensar que, tard o d'hora, un dia tornaran…
Que bo, aquest és dels bons, eh?! La novel·la històrica va bé per fer una fugida enrere, però el que hauria de fer és allargar els microcontes a contes amb un final feliç, ell és qui els escriu per tant té el poder. Petons
Avui he sopat amb ell i li he comentat la teva proposta. Saps que m'ha dit? Que, sense cap mena de dubte, és el que més feliç el faria. ;P Petons, Sílvia!
T'he de confessar que, a mi, els musicals tampoc em fascinen, i la novel·la històrica, doncs… depèn de la novel·la… i depèn de la història! : ) Per cert, els microcontes t'agraden? Si és que no, si us plau, diga-m'ho baixet, per no fer-me molt de mal! XD
Em sembla, Josep, que, per ser dels teus, encara em queda molt per aprendre! Però t'agraeixo molt el compliment! Mentretant, practicaré sovint aquets descans que proposses… m'anirà bé! ;D
No m'entero de res, no sé de qui parleu. Però prefereixo el suspir breu però nou, viu i intens d'un microconte que el suspir que ja va morir, perquè ja va passar, de la novel.la històrica.
No és tant de qui parlem, sinó de què. En aquest cas, concretament, de la durada de les il·lusions. I jo en aquests casos, sempre em ve al cap la frase més estúpida que mai hagi sentit, aquella de "lo bueno, si breve…". Per a mi, "lo bueno, si breve… putada!". Sóc molt bàsic, jo, ja em perdonareu.
Doncs ben fet, a veure com s'allarguen ara les il·lusions...
ResponEliminaBon dia Jaume!!
Estaria bé que depenguès del que un escrivís, eh? ; )
EliminaBon vespre, LLuna!
No sé jo...Els microcontes se li donen molt bé. Una novel· la històrica...no sé si me l'acabaria jo
ResponEliminai de sospirs n'hi ha molts ergo hi ha moltes il·lusions,
i d'acord, no duren, però són tan maques de viure quan apareixen! i reapareixen! (t'ho dic a tu, i m'ho dic a mi mateixa també, hehehe !)
Un micropetó històric!!!
Haha… no! No te l'acabaries, ja t'ho dic jo! ;P
EliminaI tant si són maques les il·lusions quan apareixen. I és cert que, d'una forma o una altra, sempre reapareixen. Aquesta és la part bona. Per això sempre hem d'estar agraïts d'haver-les viscut i pensar que, tard o d'hora, un dia tornaran…
Un petó de novel·la de tres toms! ; )
Que bo, aquest és dels bons, eh?! La novel·la històrica va bé per fer una fugida enrere, però el que hauria de fer és allargar els microcontes a contes amb un final feliç, ell és qui els escriu per tant té el poder. Petons
ResponEliminaAvui he sopat amb ell i li he comentat la teva proposta. Saps que m'ha dit? Que, sense cap mena de dubte, és el que més feliç el faria. ;P
EliminaPetons, Sílvia!
També podia provar amb el microconte històric.
ResponEliminaMicroconte històric! Sona a gènere interessant! Sense dubte, tot un repte. Hehe!
EliminaLi comentaré, JPmerch, moltes gràcies!
Novel·la històrica i musicals, a mi ni fu ni fa, però ell s'ho farà.
ResponEliminaT'he de confessar que, a mi, els musicals tampoc em fascinen, i la novel·la històrica, doncs… depèn de la novel·la… i depèn de la història! : )
EliminaPer cert, els microcontes t'agraden? Si és que no, si us plau, diga-m'ho baixet, per no fer-me molt de mal! XD
Sí, els microcontes, sí.
EliminaFantàstic, continuarem amb microcontes, doncs, i mirarem d'allargar-los tant com puguem.
EliminaMerci!
Vostè és dels meus! http://descans.blogspot.com/search/label/microrelats
ResponElimina[sí, açò és una vil autocita]
Em sembla, Josep, que, per ser dels teus, encara em queda molt per aprendre!
EliminaPerò t'agraeixo molt el compliment!
Mentretant, practicaré sovint aquets descans que proposses… m'anirà bé! ;D
Ara és vostè qui m'afalaga a mi.
EliminaHaha… molt bé!
EliminaDoncs ja ens hem fet una sessió mutua de bany i massatge!
A manca d'avies, oi? ;D
Tingui un bon dia, mestre!
No m'entero de res, no sé de qui parleu.
ResponEliminaPerò prefereixo el suspir breu però nou, viu i intens d'un microconte que el suspir que ja va morir, perquè ja va passar, de la novel.la històrica.
No és tant de qui parlem, sinó de què. En aquest cas, concretament, de la durada de les il·lusions. I jo en aquests casos, sempre em ve al cap la frase més estúpida que mai hagi sentit, aquella de "lo bueno, si breve…". Per a mi, "lo bueno, si breve… putada!". Sóc molt bàsic, jo, ja em perdonareu.
Elimina